L'empresari berguedà Fèlix Pasquina, propietari de l'empresa constructora Pasquina, ha estat avui un dels 18 detinguts per la Guàrdia Civil en el marc d'una operació contra el suposat finançament il·legal de CDC (l'anomenat cas 3%), segons la llista completa de detinguts revelada pel diari digital El Confidencial. La Guàrdia Civil ha traslladat l´empresari Fèlix Pasquina a la Comandància de Tarragona.

Fèlix Pasquina ha estat detingut unes hores durant l'escorcoll que aquest matí els agents han fet a les oficines de l'empresa, situades a la plaça dels Països Catalans de Berga, al número 4. La Guàrdia Civil també ha entrat al número 3 de la mateixa plaça, però n'ha sortit aparentment sense material.

Un altre dels detinguts avui pel cas 3% ha estat l'exdirector-gerent de l'antic Hospital General de Manresa entre els anys 1998 i 2002, Constantí Serrallonga, actualment director de Fira de Barcelona. Serrallonga, que ha estat arrestat unes hores, també va ser gerent de l'Ajuntament de Barcelona durant l'etapa de govern de Xavier Trias (CiU).

Entre els divuit arrestats, també hi ha quatre directius de l'empresa constructora Oproler, que va formar part de la UTE que es va encarregar de la segona fase de les obres de rehabilitació de l'institut Lluís de Peguera de Manresa. Alguns mitjans de comunicació han apuntat que les detencions estarien relacionades amb aquestes obres a l'institut manresà, entre d'altres obres. En aquella UTE també hi va participar Grup Soler (empresa bagenca investigada pel mateix cas del 3% fa uns mesos).

Els principals detinguts avui han estat el director del Port de Barcelona, Sixte Cambra, el de la Fira, i l'extinent d'alcalde de Barcelona Antoni Vives (CDC).

Segons han informat a Efe fonts pròximes al cas, l'operació s'han practicat uns 25 registres de domicilis particulars i empreses i una quinzena de detencions, entre elles les de l'exresponsable dels serveis jurídics i excoordinador de règim intern de CDC Francesc Sánchez, així com els empresaris José M., de la constructora Comsa-Emte, José M.Z. i Pedro L., de la companyia Oproler, i un directiu de la societat Rubau Tarrés, a Girona (Gironès).

El titular del jutjat d'instrucció número 1 del Vendrell (Baix Penedès), que manté el cas sota secret de sumari, atribueix als detinguts en aquesta operació -la quarta fase del cas conegut com a 3% sobre suposat pagament de comissions a CDC- els delictes de blanqueig, finançament il·legal, suborn i malversació.

En total, els registres, sol·licitats per la Fiscalia Anticorrupció, s'estan practicant avui a dotze poblacions, entre les quals Berga i Manresa, a més a més de Sant Boi de Llobregat, Rubí, l'Hospitalet de Llobregat, Lleida, Madrid, el Prat de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Girona, i Majadahonda .

Serrallonga, investigat per la seva etapa a l'Ajuntament de Barcelona

Segons han informat a Efe fonts pròximes al cas, la Guàrdia Civil ha acudit aquest matí al domicili de l'exdirector de l'Hospital General de Manresa, Constantí Serrallonga, al qual han detingut durant el registre de l'habitatge, on buscaven documentació de la seva etapa com a gerent del consistori de Barcelona entre el 2011 i el 2015, quan l'alcalde de la capital catalana era Trias.

Un cop finalitzat el registre, Serrallonga ha quedat en llibertat, segons les fonts, que han precisat que en total s'han practicat avui una quinzena de detencions i una vintena de registres.

Serrallonga va treballar a l'Hospital General de Manresa entre el 1989 i el 2002, primer com a cap d'administració i els últims quatre anys com a director-gerent. Va viure i participar directament en l'etapa més convulsa de les fusions sanitàries. Primer entre Sant Joan de Déu i l'hospital de Sant Andreu, i va marxar quan ja estava lligada i s'estava posant en marxa la del llavors Hospital General, l'actual Sant Joan de Déu, i el Centre Hospitalari.

Operació contra alts excàrrecs de CDC

Poc després de les 9.30 hores del matí, agents de la Guàrdia Civil s'han personat a l'edifici del World Trade Center de Barcelona, on té el seu despatx el president del Port de Barcelona, Sixte Cambra, un amic de l'entorn més pròxim de l'expresident de la Generalitat Artur Mas. Cambra ha estat arrestat mentre els agents registraven les oficines de l'àrea de presidència en recerca de dos expedients sobre contractacions al port, entre elles per l'ampliació al moll sud, adjudicada amb un pressupost de 4,2 milions d'euros a Comsa, empresa que també ha estat registrada avui.

El gruix de la investigació se centra en obres contractades per l'Ajuntament de Barcelona durant l'etapa en la qual l'alcalde era Xavier Trias (CiU), per la qual cosa dos dels detinguts han estat l'antic responsable d'Hàbitat Urbà i extinent d'alcalde Antoni Vives -arrestat a casa seva i que serà traslladat a la Comandància de la Guàrdia Civil a Tarragona- i el gerent municipal durant el període 2011-2015 Constantí Serrallonga, actualment director de Fira de Barcelona.

En declaracions a la premsa des del consistori, on presideix el grup de CiU, Trias ha assenyalat la "clara intencionalitat política" de l'operació desplegada avui, que ha vinculat a l'inici del judici contra Mas per la consulta del 9N, que s'inicia dilluns que ve.

També Rafael Entrena, advocat de Vives i de l'exvicepresidenta Joana Ortega en la causa del 9N, ha relacionat l'operació contra l'antiga Convergència amb l'imminent judici per la consulta: "fa molts anys que no crec en les casualitat", ha dit a TV3.

Els agents busquen en els registres, tant en les adjudicatàries com en les seus de les empreses públiques Infraescturues.cat -dependent de la Generalitat-, Autoritat Portuària de Barcelona i Bimsa (Barcelona d'Infraestructures Municipals SA), els contractes de concessió de les obres sota sospita.

Una de les principals obres, per la seva envergadura, és el projecte de construcció del túnel per soterrar la Gran Via a la plaça dels Glòries a Barcelona, que va ser adjudicat per 49,6 milions d'euros al febrer del 2015, tres mesos abans que CiU perdés l'alcaldia de Barcelona, una unió temporal d'empreses integrades per Romero Gamero, Benito Arnó i Fills, Copisa i Comsa.

El jutge indaga si les empreses públiques adjudicaven obres a constructores o a la UTE a canvi del pagament de comissions del 3% a les fundacions FÒRUM o Catdem, vinculades a CDC (avui PDeCAT), partit al qual s'acabaven desviant els diners.