Ara fa quinze anys, la manresana Montse Careta, de 34 anys, vivia a Sabadell, on treballava de mestra. Era la mateixa ciutat on residia Helena Jubany, de 27 anys, natural de Mataró i que treballava de bibliotecària a Sentmenat. Totes dues feia mesos que s'havien conegut a la Unió Excursionista de Sabadell, on compartien afició per les caminades i per la natura. No era la seva única passió comuna: eren escriptores de vocació.

El febrer del 2002, ara fa justament quinze anys, Montse Careta va ser detinguda per la Policia Nacional com a principal sospitosa d'un crim: el d'Helena Jubany. La mataronina havia aparegut morta dos mesos abans, en un pati inferior de l'edifici on vivia Careta. Havia caigut des del terrat superior.

En el moment de la mort, la policia havia fet creure que es tractava d'un suïcidi, però la realitat era una altra: algú havia llançat el cos inconscient d'Helena Jubany des de dalt de la terrassa. La víctima anava nua, presentava cremades i havia estat drogada. A més, l'havien ruixat amb alcohol i colònia.

Dos mesos després, la investigació va portar el jutge a detenir Careta com a sospitosa del crim i la va enviar a presó provisional. No hi havia un mòbil clar de l'homicidi, però la policia apuntava a un possible joc de rol que hauria acabat portant Montse Careta a cometre els fets. Dues coses jugaven contra ella: el fet que visqués al mateix edifici des d'on havia estat llançada la víctima i el fet que, inicialment, la policia apuntés que Careta era l'autora d'un dels escrits anònims que la víctima va rebre poques setmanes abans del crim, i que algú va escriure en nom de la Unió Excursionista.

Des que va ser detinguda i empresonada, la manresana sempre va proclamar la seva innocència. A la presó de Wad-Ras, va caure en una profunda depressió i el maig es va acabar suïcidant. Va deixar escrites diverses cartes on insistia que era innocent.

Mentrestant, el jutge va imputar dues persones més com a possibles coautores del crim: l'advocat sabadellenc Santi L., company sentimental de la manresana, i una amiga de tots dos, Ana E. L'un i l'altra també formaven part de la Unió Excursionista.

De fet, la investigació, a mesura que va anar avançant, cada cop va tenir més clar que Montse Careta, en el supòsit de ser culpable, no hauria pogut cometre el crim ella sola: el dia dels fets, no hauria tingut prou força per arrossegar, escales amunt, el cos inconscient d'Helena Jubany i, un cop a dalt del terrat, llançar-lo per sobre de la barana. A més, una anàlisi posterior de la lletra dels anònims va descartar l'autoria de Careta.

Però la investigació tampoc no va trobar prou indicis contra Santi L. i Ana E., de manera que el jutjat va acabar arxivant la causa contra ells, malgrat l'oposició de la família de la víctima mortal i dels familiars de la manresana detinguda.

Ara, Imma Careta, germana de la Montse, fa un crit a la desesperada perquè es reobri el cas. «Nosaltres també volem saber la veritat i que es netegi la memòria de la Montse», remarca. L'Imma, però, sap que cal que apareguin proves noves perquè es reobri el tema. «Per això, demanem a tothom que tingui alguna informació, que parli. Que si en aquell moment no es va atrevir a fer-ho, que ho faci ara», diu. Està convençuda que molta gent de l'entorn d'amics de Jubany i de Careta tenia informació sobre l'homicidi.

Un grup d'amics manresans de Careta també reclama la reobertura del cas, des d'un blog a Internet que han dedicat a la seva memòria. «La Montse era una bona persona, plena de virtuts i de valors humans, i incapaç de fer mal a ningú», afirmen. I sostenen que algú es va encarregar que tots els indicis la incriminessin a ella.