L'exalcalde de Moià Josep Montràs (CiU) afrontarà el juny vinent el seu segon judici penal des que va deixar el càrrec. Després d'haver estat condemnat l'any passat per un delicte ambiental durant la seva gestió al consistori, ara s'enfronta a nou anys d'inhabilitació per presumpta prevaricació administrativa.

El motiu: haver afavorit un empresari local signant dos convenis urbanístics irregulars, els anys 2001 i 2005. En el cas que s'haguessin desenvolupat, haurien suposat una pèrdua de més d'1,1 milions d'euros per a les arques d'un ajuntament que l'any 2011 va ser heredat en fallida econòmica pel nou govern d'ERC.

La fiscalia, en el seu escrit d'acusació (al qual ha tingut accés Regió7) considera que, en el conveni del 2001, es va aprovar la cessió a l'Ajuntament d'uns terrenys que, en realitat, ja havien estat cedits al consistori l'any 1987, i que aquesta segona cessió es feia amb la condició que l'Ajuntament pagués les obres d'urbanització del sector, xifrades en 827.786 euros, diners que, per tant, s'estalviaria l'empresari afavorit. Però, és que, a més, en un conveni del 2005, segons la fiscalia, l'Ajuntament va renunciar a la titularitat d'aquests mateixos terrenys i, a canvi, en va assumir uns altres que estaven afectats per un procés d'expropiació imminent per part de la Generalitat (per construir-hi una rotonda).

En aquest conveni, segons el ministeri públic, el consistori es comprometia a assumir nous costos d'urbanització i a noves requalificacions per afavorir presumptament el mateix empresari, tot acceptant, a més, una penalització de 300.000 euros per a les arques públiques si les obres no es feien abans de tres anys.

El cas va ser denunciat a la justícia quan ERC va arribar al govern, juntament amb altres casos d'irregularitats urbanístiques que estan encara en procés judicial. A banda de Montràs, també es jutjarà el presumpte empresari beneficiat, Antonio E. (de l'empresa Acteur) i l'exsecretari de l'Ajuntament Francesc A. A., que s'enfronten a la mateixa pena.

Uns terrenys cedits dos cops

El relat dels fets es remunta a l'any 1982, quan l'aleshores alcalde Sebastià Ubasart va signar un conveni amb el pare de l'empresari acusat, Esteve E., en què l'Ajuntament es comprometia a classificar com a sòl urbà els terrenys coneguts amb el nom de Sector de la Granja, propietat d'Esteve E. Així es va recollir en el nou pla general urbanístic del 1983, aprovat quan Montràs ja era alcalde. A canvi, en el conveni del 1982, l'empresari es comprometia a cedir al consistori una parcel·la de 1.175 m2. La cessió es va aprovar l'any 1987.

Però l'any 2001, Montràs i el fill de l'empresari (l'acusat Antonio E.) van signar un segon conveni en què Antonio E. tornava a cedir al consistori els mateixos terrenys (malgrat que l'Ajuntament ja n'era propietari) a canvi que l'organisme municipal pagués la urbanització de tot el sector. El 2005 van signar un tercer conveni en què, mitjançant una permuta, el consistori renunciava a aquesta parcel·la (que tornava a mans de l'empresari) i es quedava la propietat d'un altre terreny d'Antonio E., que estava a punt de ser expropiat per la Generalitat. En aquest tercer conveni, a més, l'Ajuntament es comprometia a pagar obres d'accessos i a classificar nous usos del sól, per beneficiar de nou Antonio E.

Segons el fiscal, Montràs va actuar amb la clara intenció de perjudicar l'interès públic, i amb ple coneixement dels acords i convenis aprovats els anys 1982 i 1987.