El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va confirmar ahir la connexió d'algunes obres públiques dels darrers anys de la Catalu-nya Central amb les presumptes comissions pagades a l'antiga Convergència, en el cas conegut com el 3%. Una trama que té com un dels principals implicats l'exconseller de Justícia i actual diputat al Parlament del PDeCAT Germà Gordó.

En una resolució en què va decidir investigar separadament Gordó, el TSJC va corroborar ahir que hi ha tres principals obres al Bages i al Berguedà que estan sota el punt de mira del cas: la segona fase d'obres de la rehabilitació de l'IES Lluís de Peguera de Manresa, el desdoblament de la variant de la C-55 a la capital del Bages i diverses obres en carreteres del Berguedà, entre les quals a la C-16. Si bé en aquests dos últims casos les obres haurien estat condicionades al pagament de donacions, en el cas del Peguera, Gordó hauria rebut regals personals per intercedir a favor de la unió temporal d'empreses que va guanyar l'adjudicació.

Pel que fa a les obres a la C-55 i a la C-16, segons la interlocutòria feta pública ahir pel TSJC, l'exconseller Gordó hauria aconseguit presumptament que la constructora berguedana Pasquina atorgués com a mínim 147.000 euros a les fundacions Catdem i Fòrum Barcelona, vinculades a CDC, entre els anys 2014 i 2015. Pasquina feia aquestes donacions a través d'altres empreses vinculades, com ara Voladures i Ender-rocs i Berguedana de Transport.

A canvi, segons l'escrit judicial, Pasquina va rebre l'adjudicació per part de l'empresa publica Gisa del projecte d'obres de desdoblament de la variant de Manresa de la C-55, que es va executar ara fa dos anys. L'import licitat de les obres va ser de 2,1 milions d'euros i es van adjudicar a Pasquina el 24 de juliol del 2014. El propietari de l'empresa, Fèlix Pasquina, va ser detingut durant unes hores per la Guàrdia Civil a Berga el mes de febrer passat, en el marc de la investigació sobre el cas.

La resolució judicial afegeix que, en el paquet d'obres per les quals Pasquina n'hauria estat presumptament beneficiada, hi havia també diversos contractes de servei per a l'execució d'operacions de conservació d'obra civil, senyalització vertical i barreres de seguretat en diferents trams de carreteres del Berguedà, especialment de l'autovia C-16. Aquestes obres, en total, van tenir un import de 7,2 milions d'euros i van ser adjudicades a Pasquina el 16 d'octubre del 2014. Segons la investigació judicial, aquestes adjudicaoicns es van fer després d'haver negociat els imports de les licitacoins i de les donacions i les dates de les contractacions i de les entregues dels corresponents imports.

I

L'altra obra de la Catalunya Central vinculada en la trama del 3% és la segona fase de rehabilitació de l'institut Lluís de Peguera de Manresa, que es va adjudicar el 2012 i es va completar fa tres anys. Les obres van anar a càrrec d'una unió temporal d'empreses (UTE) entre l'empresa Oproler i la firma bagenca Grup Soler. Segons la interlocutòria judicial, Germà Gordó hauria obtingut presumptament diversos regals personals de l'empresa Oproler per mediar en l'adjudicació a favor de la UTE esmentada. Ho hauria aconseguit aprofitant les seves relacions personals i polítiques amb Josep Manel Bassols, directiu d'Oproler. Efectivament, les obres al Peguera van ser adjudicades a aquesta UTE el 25 d'octubre del 2012, per un import de 2,67 milions d'euros.

Fora de la Catalunya Central, segons el TSJC, Gordó hauria aconseguit que Constructora Pirinenca (Copisa) donés 100.000 euros a les dues fundacions el 2012 a canvi de l'adjudicació pel Consorci d'Educació de Barcelona i del contracte d'obres de manteniment de diversos edificis escolars públics, que ascendien a 4,7 milions d'euros.

També hauria seguit el mateix camí l'adjudicació per l'Autoritat Portuària de Barcelona (la Generalitat forma part del consell d'administració a una UTE formada per Copisa, comsa, Acsa i Benito Arnó) per dos contractes que ascendien a 39,6 milions d'euros.

Aquestes adjudicacions s'haurien fet «després d'haver negociat personalment els imports de les licitacions i de les donacions i les dates de les adjudicacions i dels lliuraments» amb el conseller delegat de Copisa, Xavier Taulell, segons la interlocutòria judicial.

D'aquesta manera, el TSJC assumeix els arguments del Jutjat d'Instrucció 1 del Vendrell (que seguirà la investigació de cara als imputats no aforats) i acusa Germà Gordó dels presumptes delictes de tràfic d'influències, prevaricació, malversació de fons públic i d'altres assumptes vinculats al cas del 3%.

Home de confiança de l'expresident català Artur Mas, Gordó va ser gerent de CDC entre el 2004 i el 2011, secretari del Govern entre el 2010 i el 2012; conseller de Justícia entre el 2016 i conseller de l'empresa pública Infraestructures de la Generalitat de Catalunya (GISA), amb la qual cosa va tenir responsabilitats organitzatives i econòmiques, exposa l'acte.

Presumptament, segons el TSJC, requeria a empreses que optaven a concursos públics a realitzar «quantioses donacions a dues fundacions estretament vinculades a CDC, en concret, les fundacions Catdem i Fòrum Barcelona».

El cas 3% va esclatar el juny del 2014 a l'Ajuntament de Torredembarra després de la denúncia d'una regidora d'ERC de diverses irregularitats al consistori, cas que segueix investigant el jutge del Vendrell. Des de llavors, a banda de Pasquina, també s'ha detingut, relacionat amb el 3%, el bagenc Jordi Soler, de Grup Soler.