El darrer foc del Bages ha cremat més hectàrees que tots els que hi ha hagut a Catalunya en la primera meitat de la campanya de prevenció d’incendis d’aquest estiu, entre el 15 de juny i el 30 de juliol. Les flames han arrasat un total de 367 hectàrees, segons els Agents Rurals, als municipis d’Artés, Avinyó i Santa Maria d’Oló.

En el conjunt del país, fins al 30 de juliol, els focs que hi ha hagut aquest estiu han cremat un total de 277 hectàrees. El Bages és, doncs, la comarca més afectada, segones dades facilitades pels Agents Rurals. I és que abans d’aquest gran incendi, n’hi ha haver set més, no tan importants, que havien afectat 45,81 hectàrees. En total, doncs, n’han cremat prop de 413.

Pel que fa a l’extensió cremada en aquest darrer incendi al Bages, el Cos de Bombers va elevar la xifra fins a 400 hectàrees diumenge, però en el recompte actualitzat que ha estat facilitat pels Agents Rurals finalment s’ha determinat que la zona afectada és inferior. Des de començament d’estiu, la segona comarca més afectada és el Baix Ebre, amb 112,98 hectàrees cremades. Des de l’arribada del bon temps, els focs no han estat de grans dimensions i per aquest motiu a la resta de comarques no arriben ni a les 35 hectàrees cremades. De fet, la tercera comarca més castigada és l’Anoia, amb 14 incendis de petites dimensions que han afectat, en el seu còmput, 33,61 hectàrees.

Tot i que aquest estiu el foc d’Artés és el més important que hi ha hagut a Catalunya, aquest any n’hi va haver un altre el gener que va afectar una àrea més gran. Va ser el de la Vall d’Aran, que va cremar 430 hectàrees. En les dades des de començament d’any, de l’1 de gener al 6 d’agost, l’extensió cremada al Bages supera un terç del total, ja que en el conjunt de Catalunya hi ha 1.150 hectàrees afectades.

Reivindicar els boscos

El vicepresident primer de la Diputació de Barcelona i responsable de l’Àrea de Territori i Sostenibilitat, Dionís Guiteras -que també és alcalde de Moià- el dia abans del foc d’Artés va fer balanç de la campanya d’incendis al municipi de Teià, i va alertar del perill que comporten aquests mesos d’estiu i va recordar que malgrat les inversions en prevenció i extinció, quan el sistema es col·lapsa, els incendis s’escapen i aquests cada cop són més difícils de contenir.

En aquesta línia, Guiteras va assenyalar: «evidentment, cal invertir en prevenció i extinció, però per fer front al problema cal tenir en compte el seu origen. Els grans incendis que avui temem comencen als anys 60 amb l’abandonament del món rural. Des de llavors, la superfície forestal sense gestionar ha augmentat de forma constant i s’han perdut camps de conreu i pastures a causa, principalment, de la dificultat del món rural d’esdevenir econòmicament viable».

El vicepresident primer va remarcar que per evitar els grans incendis forestals es necessiten boscos gestionats i per aconseguir-ho cal reivindicar els boscos i generar economia en el món rural: «actualment, el 60% del territori de Catalunya té serioses dificultats per ser econòmicament viable i això ha de canviar: cal apostar pel desenvolupament rural, per potenciar l’agroterritori català. Això és clau per evitar els grans incendis forestals i, per tant, és aquí on s’han d’invertir els principals esforços.

El Pla d’Informació i Vigilància contra incendis forestals (PVI) és un programa de suport als municipis en la prevenció d’incendis forestals impulsat per la Diputació de Barcelona, en col·laboració amb els ajuntaments i les agrupacions de defensa forestal (ADF).

En aquesta campanya, la Diputació de Barcelona col·labora amb 269 ajuntaments, 118 ADF i 9 Federacions d’ADF. El PVI també treballa en coordinació amb la Generalitat de Catalunya, especialment amb el Cos de Bombers de la Generalitat i amb el Cos d’Agents Rurals.

Aquest dispositiu, que opera del 16 de juny a l’1 de setembre -quan s’acaba la campanya de prevenció d’incendis- comprèn tota la demarcació i té com a eixos d’actuació reduir el nombre d’incendis, minimitzar-ne els efectes portant a terme tasques de vigilància i assistir tècnicament l’Ajuntament en cas d’incendi important.

Organitzativament, el PVI s’estructura en tres sectors de prevenció amb un total de 90 unitats d’informació i vigilància mòbil, 22 punts de vigilància fixa i 8 centres de control per centralitzar els avisos i incidències. L’abast territorial del dispositiu és de 475.502 hectàrees forestals».