«Fa molta pena que això s'ensorri, sense que ningú no hi faci res». Josep Maria Llovet, santvicentí de tota la vida, es mira amb llàstima les ruïnes de l'antic hostal de Sant Jaume de Vallhonesta, que s'alça en un indret privilegiat de Sant Vicenç de Castellet, dins del parc natural de Sant Llorenç del Munt, i que durant segles va oferir allotjament als traginers del camí ral del coll de Daví, la via principal que unia Manresa i Barcelona.

Al seu costat, un cartell de la Diputació informa que l'edifici, d'origen medieval, «va quedar abandonat els anys 50, fet que en va accelerar el procés de decadència». Un deteriorament imparable, durant el qual han cedit teulades i parets, i que va ser frenat el 2011, quan Llovet va decidir voluntàriament invertir el seu temps lliure a mantenir i a conservar el que queda de l'edifici. Però ho ha hagut de deixar de fer. I és que, paradoxalment, els Mossos d'Esquadra l'acaben de denunciar per un delicte contra el patrimoni. I han precintat l'accés a l'interior, al·legant motius de seguretat.

La raó de la denúncia és que l'edifici forma part del patrimoni catalogat de la Generalitat i que, per tant, cal una autorització expressa del departament de Cultura per fer-hi qualsevol tipus d'intervenció. Ell, però, no considera que la seva tasca hagi malmès l'històric mas, sinó al contrari.

«Tot el que he fet ha estat reforçar parets perquè no acabessin de caure. Majoritàriament, ho he fet amb pedra seca, amb les mateixes pedres originals de l'edifici, que eren a terra», explica Llovet. Admet que, en algun cas, per tapar esquerdes, ha hagut de fer servir ciment. La presència d'aquest material, però, és testimonial.

El que ha fet aquests anys, sobretot, ha estat netejar la zona, ell sol. «He tret deixalles, brossa, males herbes... he arribat a treure 175 bosses d'escombraries!», assegura. En canvi, recalca que mai no ha retirat de l'indret ni un sol roc original de l'edifici. «El que he fet ha estat arreplegar totes les pedres que hi havia escampades per terra, i endreçar-les als costats», explica, mentre assenyala piles de roques amuntegades de forma ordenada.

El resultat de la seva actuació és palpable: el que fa set anys era un edifici en ruïnes ple de pedres i deixalles escampades, i ple de males herbes, ara és un lloc net i endreçat, del qual molts caps de setmana gaudeixen excursionistes i ciclistes de tot arreu. «Durant la primavera o a la tardor, els diumenges passen per aquí entre 100 i 200 persones», assegura.

Tots els excursionistes assidus a la zona el coneixen i li valoren la tasca, com molts santvicentins. Segons diu Llovet, el mateix Ajuntament coneixia i aplaudia la seva feina, ja que li permetia tenir en condicions un indret emblemàtic del poble.

Llovet explica que va decidir arranjar la zona l'any 2011 «com a via d'escapament», després que se li morís una filla en accident de trànsit. «Des de petit que he freqüentat la zona, i hi havia acampat molts cops. Fa 73 anys que l'edifici està abandonat, i només ho he volgut arranjar», defensa.

Finalment, però, la unitat regional de Medi Ambient dels Mossos d'Esquadra va tenir coneixement dels fets a principi de desembre passat, segons va explicar ahir el cos policial. El cas va ser traspassat a la unitat central de Patrimoni Històric dels Mossos, que va obrir una investigació. Dimarts, els Mossos van citar Josep Maria Llovet a la comissaria de Manresa, on el van informar de la denúncia i li van prendre declaració. Quan els agents concloguin la investigació, el cas passarà a mans del jutge, que tornarà a interrogar Llovet.

El propietari de la finca on es troba Sant Jaume de Vallhonesta és una empresa del Vallès que, segons Llovet, s'ha desentès sempre de l'espai, «ja que està protegit i no hi pot fer negoci». Els Mossos confirmen que la propietat no ha presentat cap denúncia contra ell.