Tres joves de l´òrbita ultraespanyolista em van intentar prendre la llibreta de males maneres i després vaig rebre una empenta. Vaig tenir sort de tenir els Mossos d´Esquadra a prop perquè, quan em vaig apropar els agents i els vaig dir que m´estaven increpant, els tres integrants de la manifestació ultra que ahir va recórrer els carrers de Balsareny em van deixar enmig d´amenaces que ni vaig voler escoltar.
No és el primer cop que m´increpen i insulten al mitjà de comunicació pel qual treballo o es fiquen amb els professionals del periodisme. Actituds violentes que visc en primera persona, jo que sóc la tranquil·litat personificada. Sort que només presencio aquestes escenes en comptades ocasions.
Aprofito per dir als extremistes o qui considera els mitjans de comunicació com «l´enemic a batre» que mai aconseguiran silenciar els periodistes, que amb més o menys sort expliquen què passa a la nostra ciutat, al país o al món.
Jo sé poques coses, però les coses que sé és, en bona part, gràcies al fet que sóc un infatigable consumidor de notícies. En un món accelerat per Internet i on grups de molt diferent índole difonen informacions interessades, només se m´acut una manera per discernir les notícies que haig de fer cas de les que no. Jo em quedo amb les que publiquen els periodistes, els que s´arrisquen a escriure què passa, tot i el risc de rebre un mastegot.
