La confessió del guàrdia civil que ha admès l'actitud pacífica dels veïns congregats l'1-O a Castellgalí, una declaració que Regió7 va avançar en exclusiva aquest dilluns al vespreRegió7 , ha causat sorpresa perquè contradeia el propi atestat de la Guàrdia Civil, que parlava de violència dels concentrats en aquest poble. Però no és l'únic guàrdia civil que ha reconegut l'absència de violència per part dels votants de l'1-O al Bages: fa dues setmanes, dos agents de l'operatiu de Fonollosa també van reconèixer davant la jutge la resistència passiva dels fonollosencs congregats. En aquest cas, però, l'actitud pacífica ja era reconeguda en el mateix atestat policial de Fonollosa, de manera que no va causar estranyesa. En canvi, els dos guàrdies civils que la setmana passada van declarar sobre l'IES Quercus de Sant Joan de Vilatorrada van assegurar que, en aquest cas, els concentrats sí que van mostrar-se violents.
Tal i com ja ha anat informant aquest diari, el Col·legi d'Advocats de Manresa va presentar a finals d'octubre una denúncia col·lectiva davant del Jutjat d'Instrucció 2 de Manresa contra les càrregues de la Guàrdia Civil en cinc col·legis electorals del Bages, dos d'ells a Sant Joan de Vilatorrada i la resta a Castellgalí, a Fonollosa i a Callús. A la denúncia s'hi van adherir una cinquantena de ferits del conjunt d'aquestes poblacions.
La jutge va admetre les denúncies i va demanar a la Guàrdia Civil que identifiqués els responsables de cadascun dels cinc operatius. El cos policial va respondre donant el número d'identificació de deu agents (dos per cadascun dels col·legis electorals afectats), tot i que sense especificar quina responsabilitat concreta ostentaven. Tots deu van rebre les citacions de la jutge per declarar com a testimonis, tot convertint-se així en els primers agents de tot Catalunya a ser citats per donar explicacions sobre l'1-O.
Ha estat ara, quan han començat a declarar davant de la jutge de Manresa, que s'ha comprovat que en realitat es tracten de membres de les comitives judicials, és a dir, els encarregats d'endur-se urnes i paperetes, però no pas els responsables de les càrregues violentes. Però tots ells, a preguntes del Col·legi d'Advocats, ja han revelat el nom dels comandaments reals de cadascun dels dispositius, i començaran a ser citats en el decurs de les properes setmanes.
De moment, ja han passat davant de la jutge manresana sis dels deu agents citats inicialment: dos de l'operatiu de Fonollosa, dos de l'IES Quercus de Sant Joan i, aquest dilluns, dos de Castellgalí. I el balanç ha estat diferent en cada cas: a Fonollosa, els dos guàrdies civils van reconèixer l'actitud pacífica dels congregats (igual que s'admetia en l'atestat), però, en canvi, els dos agents que van declarar sobre l'1-O al Quercus de Sant Joan es van ratificar en l'informe policial, que parla de violència. La sorpresa s'ha produït aquest dilluns: un dels dos agents ha contradit l'atestat de Castellgalí i ha reconegut la resistència pacífica dels veïns. L'altre agent va evitar respondre directament sobre aquesta qüestió.
Els propers agents a declarar són els de Callús i de l'escola Joncadella
Els propers agents a declarar són els de Callús i de l'escola Joncadella En els propers dies, han de declarar els quatre guàrdies civils que falten, els dos de Callús i els dos de l'escola Joncadella de Sant Joan. El que ha trascendit fins ara dels respectius atestats ja ha estat prou polèmic: l'informe de Callús assegura que l'alcalde, Joan Badia, va caure a terra perquè va perdre l'equilibri (quan en realitat en les imatges es comprova que va rebre l'empenta d'un agent) i l'atestat policial de l'escola Joncadella de Sant Joan, a banda de denunciar un mosso per desobediència, també denuncia per un delicte d'odi el regidor de Cultura, Jordi Pesarrodona, de qui assegura que l'1-O va incitar a l'hostilitat de la multitud contra els agents.
Pesarrodona conclou que la denúncia de l'1-O de la Guàrdia Civil és un "càstig" per haver-se posat un nas de pallasso el 20-S al costat d'un guàrdia civil, en una foto que es va convertir en viral. El delicte d'odi denunciat per la Guàrdia Civil, però, no ha estat acceptat de moment per la jutge manresana.
La magistrada, tot i així, va decidir, pel seu compte, denunciar d'ofici, per un presumpte delicte de desobediència, tres càrrecs electes del Bages que van denunciar la violència policial: el propi Pesarrodona, l'alcalde de Callús i el de Fonollosa. Els dos primers ja han comparegut com a investigats al jutjat (on van optar per no declarar), mentre que el de Fonollosa està citat per al proper 12 de març.
Paral·lelament, la jutge ja ha començat a prendre declaració en qualitat de denunciants els ferits de l'1-O al Bages. Les declaracions van començar dimecres passat amb dos afectats de Fonollosa i continuaran en el decurs de les properes setmanes.
