El Jutjat Penal 2 de Manresa ha absolt l'exalcalde de Moià Josep Montràs (CiU) del delicte de prevaricació administrativa de què l'acusaven la fiscalia i l'Ajuntament. La jutge admet «irregularitats» en el procés d'aprovació de dos convenis urbanístics el 2001 i el 2005, relacionats amb el Sector de la Granja, però conclou que la intenció de Montràs no era afavorir un empresari, sinó salvar els llocs de treball de l'escorxador (que l'exalcalde va xifrar en 150). Per això, descarta que l'acció de Montràs perjudiqués els interessos municipals, que és el que sostenien les acusacions.

La sentència, a la qual ha tingut accés aquest diari, també absol l'exsecretari municipal i l'empresari local suposadament afavorit. El cas parteix d'una querella de la fiscalia per uns fets que el nou govern de Dionís Guiteras (ERC) havia posat en coneixement de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat, que va instar l'Ajuntament a anul·lar els convenis. Posteriorment, el consistori es va adherir a la querella de la fiscalia i, durant el judici, celebrat el juliol passat, també es va sumar a la petició de pena del ministeri públic, que era de nou anys d'inhabilitació per a tots tres processats.

Els fets, segons la sentència, es remunten al 1982, quan el llavors alcalde, Sebastià Ubasart, va signar un conveni urbanístic amb l'empresari acusat, Antoni E., en virtut del qual l'Ajuntament classificava com a sòl urbà els terrenys coneguts com a Sector de la Granja, propietat d'Antoni E..

A canvi, l'empresari es comprometia a cedir a l'Ajuntament una parcel·la de 1.175 metres quadrats al mateix sector. El ple municipal de Moià va acceptar la cessió el 1987, quan Montràs ja era alcalde. La cessió, però, no es va recollir en cap escriptura pública, segons assenyala la sentència. L'inventari de béns municipal i el registre de la propietat tampoc no van anotar el canvi de titular. Per aquest motiu, a la pràctica, l'Ajuntament no va ser el titular dels nous terrenys i, de fet, mai no en va fer cap ús.

L'any 1999, una resolució del Contenciós Administratiu, a instància del mateix empresari Antoni E., ordenava clausurar l'escorxador de Moià. Segons la sentència, per evitar que Antoni E. demanés l'execució de la sentència, l'alcalde Montràs va pactar amb ell els polèmics convenis del 2001 i del 2005. Segons la jutge, la finalitat dels convenis «va ser protegir els interessos generals del municipi», és a dir, evitar la clausura de l'abocador.

No hi va haver doble cessió

En el conveni del 2001, l'Ajuntament pagava unes obres d'urbanització (valorades en 692.000 euros) a canvi que l'empresa d'Antoni E. cedís al consistori el mateix terreny de 1.175 metres quadrats que teòricament el ple municipal ja havia acceptat el 1987.

La fiscalia i l'acusació particular (representada per l'actual consistori) consideraven que s'havia cedit dues vegades el mateix terreny, la qual cosa perjudicava els interessos municipals. No obstant això, la jutge conclou que la cessió del 1987 no es va fer efectiva i que, per tant, l'Ajuntament no havia estat mai propietari de la finca.

En el mateix conveni del 2001, l'Ajuntament es comprometia a fer una modificació de la qualificació urbanística de dues finques. Si en un un termini de tres anys, el consistori no complia el pacte, es comprometia a indemnitzar Antoni E. amb 360.000 euros.

El 2005 es va signar el segon conveni, en què, a través d'una permuta, el consistori renunciava a la parcel·la de 1.175 metres quadrats (que tornava a mans de l'empresari) i es quedava una altra parcel·la d'Antoni E., que estava a punt de ser expropiada per la Generalitat per fer-hi una rotonda. El consistori acceptava indemnitzar amb 300.000 euros Antoni E. si no complia l'acord en tres anys.

Fer prevaler «l'interès públic»

Els convenis, que no es van arribar a completar, van ser invalidats el 2013 per la Generalitat, després de rebre la denúncia del nou govern local. Ara, el Jutjat Penal 2 de Manresa, tot i admetre «irregularitats» en el procediment, assegura que Montràs va fer prevaler «l'interès públic» i que l'objectiu de fons era evitar la clausura de l'escorxador. Per això, declara l'absolució de Montràs, que el 2016 va ser condemnat per un delicte ambiental durant la seva gestió.