Els veïns de Balsareny han preparat per a demà una jornada festiva d'activitats per deixar clar que volen viure en pau i que rebutgen les actituds feixistes que s'han vist les darreres setmanes al poble, sobretot a la manifestació de dissabte passat, que va acabar amb tres veïns agredits.

Però, Balsareny té un problema real de convivència interna? O en realitat, sempre que hi ha hagut aldarulls, han estat provocats sobretot per neofeixistes provinents de fora? La resposta tant de l'Ajuntament com de molts ciutadans és comuna: els ultres de Balsareny són clarament residuals, deu o dotze a tot estirar, la majoria veïns de tota la vida del poble. Però el problema principal és que aquestes persones han aconseguit el suport de partits d'extrema dreta forans, com Democracia Nacional, i, sobretot, la complicitat de webs digitals ultraespanyolistes, que han construït un fals relat a les xarxes en què han convertit Balsareny en un poble suposadament dividit entre els independentistes malvats i els espanyols de bé que estan sent assetjats.

Òbviament, res més lluny de la realitat. «Hi ha una sèrie de plataformes a Internet que intenten crear un problema on no hi és», constata l'alcalde, Isidre Viu. «A Balsareny, com a tot arreu, hi una part molt important de la població que no és independentista, o que tant li és el tema. Però el gran gruix de la gent vol viure tranquil·la i en pau», afegeix el batlle. Per tant, conclou, «a mi no em preocupen tant aquestes vuit o deu persones, sinó les que vénen de fora. Com va quedar demostrat en la manifestació de dissabte».

Per què, doncs, un grup tan reduït d'ultres, amb una presència tan insignificant a la població, ha aconseguit el suport actiu d'organitzacions d'ultradreta i de plataformes digitals afins? Principalment, gràcies a la popularitat que tres espanyolistes de Balsareny han aconseguit a les xarxes i en mitjans de comunicació afins.

Un d'ells és Raul Macià Pastor, un veí del poble ingressat a presó, complint una condemna per participar en un assalt a narcos i robar-los 45 quilos de droga. Macià va sortir fa dos anys en tercer grau i, un cop en llibertat condicional, es va proposar ser un «activista contra el separatisme». D'aquesta manera, va començar a recórrer el Bages retirant estelades i penjant banderes espanyoles, alhora que gravava les seves accions i penjava els vídeos a les xarxes socials.

El pres simpatitzant de Vox

De mica en mica, va anar gua-nyant popularitat entre simpatitzants ultres de tot Catalunya i de la resta de l'estat, que li aplaudien les seves accions. Macià, a més, es va fer simpatitzant del partit d'ultradreta Vox, la qual cosa va ajudar a fer-lo més conegut.

Macià, però, estava en llibertat condicional i, per tant, no podia cometre cap delicte, si no volia retornar a presó. I en va cometre dos: arrencar un cartell municipal de Sallent (que portava incorporat el lema «Municipi per la independència»), cosa que li ha valgut una condemna pel delicte de danys, i intentar boicotejar presumptament la Marxa de Torxes de Balsareny, cosa que li ha valgut una denúncia policial, per impedir el legítim dret de manifestació.

Aquests fets li han provocat el reingrés a Lledoners, amb la qual cosa totes les organitzacions ultres i webs espanyolistes el consideren falsament un «pres polític». De fet, s'han arribat a inventar que és a la presó per una de les seves accions més famoses, penjar la bandera espanyola a la façana de l'ajuntament, tot i que mai no va ser denunciat per aquest motiu.

Els altres dos activistes espa-nyolistes del poble que han aconseguit popularitat són parella, Jordi Cervantes i Cristina Arias, i estan connectats amb Democracia y Unidad Española (DUE), plataforma que integra ultres del Bages, i que és una escissió de la també bagenca Hermandad de los Hermanos Cruzados (les dues convocants de les últimes manifestacions ultres de Manresa).

Cervantes i Arias van saltar a la fama quan, en campanya del 21-D, algú va voler suposadament cremar la bandera espanyola del seu balcó. Tot i que es desconeix l'autoria de l'acció, Arias va rebre la trucada de solidaritat de Rajoy. També va rebre els tuits de suport d'Arrimadas i de Rivera, a més d'una entrevista a Antena 3 i d'un munt d'entrevistes més en portals espanyolistes. Aquest cas, per tant, juntament amb el de Macià, va acabar d'amplificar el nom de Balsareny en tots els sectors ultres de l'estat, i és aquest el motiu principal de la fixació que l'extrema dreta té en aquest poble.

Cal recordar també que Cervantes va ser identificat per un grup d'excursionistes del Penedès com l'home que va insultar-los i amenaçar-los mentre es feien una foto amb una estelada al Collbaix, en un vídeo que es va fer viral. Ara, tant ell com la seva dona han tornat a aconseguir popularitat perquè han denunciat l'esposa de l'alcalde, pediatra del CAP de Balsareny, perquè suposadament es va negar a atendre el seu fill.

Denúncies creuades

En realitat, la parella ja tenia un conflicte previ amb la família de l'alcalde, perquè la casa familiar del batlle va ser víctima d'un escarni ultraespanyolista en què van participar Cervantes, altres ultres del poble i, sobretot, gent de fora. L'alcalde va denunciar els fets als Mossos, tot donant, entre d'altres, el nom de Cervantes.

El darrer acte d'extrema dreta organitzat al poble, on van acudir principalment ultres d'altres llocs del Bages (com els motards Rebels) i de la resta de Catalunya, va ser la manifestació de dissabte en suport a Macià, amb una escassa presència de participants locals, i que va acabar amb quatre agressions. Els veïns de Balsareny volen dir «prou» i organitzen per a demà la jornada antifeixista.