Els dos guàrdies civils que van signar l'atestat de l'1-O a l'escola Joncadella de Sant Joan van admetre ahir davant de la jutge que el regidor Jordi Pesarrodona (imputat per un delicte d'odi) en realitat no va fer cap expressió de contingut discriminatori contra el cos policial. Els dos agents, a més, van afirmar que el cap de l'operatiu del Joncadella és el guàrdia civil que, en els vídeos, apareix donant la primera empenta a Pesar-rodona, i que té rang de tinent.

En concret, en l'atestat, la Guàrdia Civil denunciava Pesarrodona per un delicte d'odi i un de resistència perquè deia que el regidor «va incitar a l'hostilitat contra els agents de la Guàrdia Civil, per la seva pertinença al cos, no reconeixent l'autoritat de les forces estatals, i encoratjant les masses congregades a la desobediència activa». La jutge, fa pocs dies, va imputar aquests dos nous delictes a Pesarrodona, que ja estava sent investigat per desobediència.

Paradoxalment, però, el mateix atestat explica que les úniques paraules expressades per Pesarrodona davant dels guàrdies civils feien referència a la legitimitat de la votació. «En cap moment, en l'atestat, no hi ha cap menció a un to pejoratiu, ni discriminatori, ni injuriós» per part del regidor contra la Guàrdia Civil, segons va constatar ahir David Casellas, del Col·legi d'Advocats de Manresa, organisme que ha impulsat la denúncia col·lectiva contra les càr-regues de l'1-O al Bages, i que ahir va assistir a les declaracions.

Els dos agents que van declarar ahir van confirmar que Pesarrodona no va dir cap altra expressió que no quedés recollida en l'atestat. «Per tant, això ens servirà per mirar si realment hi va haver un delicte d'odi», explica Casellas, que critica que l'atestat «atribueixi a Pesarrodona una tasca de lideratge que ell mai no va assumir».

Els agents que van declarar ahir, integrants de la comitiva judicial, van afegir que el seu àmbit de treball és la Catalunya Central i que, per tant, a l'escola Joncadella, van saber reconèixer Pesarrodona perquè és regidor de Cultura de Sant Joan (sense especificar si havien vist la seva foto viral del 20-S amb un nas de pallasso).

Van recalcar, però, que ells no eren els caps de l'operatiu i que, per tant, desconeixen per què es va decidir anar a l'escola Joncadella de Sant Joan. Això sí, van identificar un tinent com a cap del grup d'antiavalots, provinent de Saragossa. Ara, aquest tinent serà citat perquè doni explicacions de les càrregues, en què, en els vídeos, apareix ell donant la primera empenta a Pesarrodona, tot i que els cops de porra van provenir sobretot d'un sergent.

Els agents van explicar també que es va acabar descartant entrar a la Joncadella «per seguretat», per no causar més ferits. De fet, els antiavalots van decidir marxar després d'intentar esbotzar una porta a cops de mall, sense èxit.