S i ajuntes neu i diversitat cultural, el que tens són contrastos accentuats. I ahir al matí, si creuaves a peu pel mig de Manresa, dels dos elements en tenies quantitat.

Ricardo Argemio, 9 anys, veneçolà. Dir que ahir estava emocionat mentre feia una bola amb la neu acumulada al parterre de la plaça de l'Onze de Setembre queda curt. Estava sobrepassat. «Es tovíssima i molt freda!», cridava. És el que té la neu. No només ell debutava. També els seus pares, Rosalía i Armando, explicaven que era el primer cop que tenien contacte directe amb la catifa blanca. Fa 7 anys que són a Catalunya, «i mai no havíem vist nevar. És increïble com canvia tot, com transforma el paisatge. Manresa sembla una altra!», afirmava ell.

Irina Bozhko, 38 anys, ucraïnesa d'origen i manresana d'adopció des de fa 9 anys. Precisament per estar acostumada a la neu, ahir estava igual d'emocionada. Amb un català més que correcte explicava que «des que sóc aquí havia vist alguna nevada, però molt poca cosa. On jo vaig néixer, un petit poble al nord de Kíev, a l'hivern passen setmanes plens de neu. Comparat, això no és res, però m'agrada molt tornar a veure nevar, ho enyorava. I sorprèn veure Manresa tan blanca, li queda molt bé!».

Més contrastos. Passeig avall, no es pot pas dir que Manresa estigui buida, malgrat que a les 11 la nevada és persistent i el termòmetre marca zero graus. Majoritàriament, qui hi transita són famílies amb nens i grups d'adolescents. Els nens no paren de buscar els punts on hi ha més gruix de neu per poder fer boles blanques. I, òbviament, tot seguit buscar un objectiu amic cap on posar a prova la punteria. El parc de la plaça d'Espanya és un excel·lent espai de joc, però en aquesta ocasió no pas pels gronxadors i tobogans, sinó per la neu acumulada. Marc Argemí hi ha dut els seus dos fills, de 8 i 5 anys: «No és pas la primera vegada que toquen neu, ja hem anat a vegades a la muntanya a buscar-la, però sempre fa gràcia. I tenir-la sortint de casa els sorprèn», explicava. Ramon López, jubilat -«i habitual del Passeig», subratlla- ha sortit a passejar el seu gos Ren. Ell està assegut al costat de la parada de bus de la plaça d'Espanya; el gos no para de córrer amunt i avall per la neu acumulada a la gespa del talús que separa el Passeig del carrer Circumval·lació. «Està com boig! Gaudeix com un nen! No para de córrer i em sembla que no vol pas tornar a casa», deia. I era evident: el Ren no parava quiet.

Divertiment vs feina

El joc i el divertiment, però, contrastaven amb els que no havien pogut dedicar la jornada al lleure, i als qui la neu afegia complicacions. Encara al Passeig, tres operaris del servei de neteja s'esforçaven a intentar retirar la neu de les zones més sensibles, com ara el pas de vianants de la travessera amb el carrer de la Sèquia; la parada de busos de davant de la Ben Plantada i l'entorn de la plaça de l'Onze de Setembre. «De moment no costa de treure, perquè és tova i no n'hi ha gaire gruix, però com que no para i n'hi ha a tants llocs, quan n'acabes un ja torna a estar blanc el que has fet abans», s'exclamava un d'ells. Però amb resignació: «Podria ser pitjor, i és un dia diferent».

També s'ho agafava amb paciència Roger Albars, distribuïdor d'una empresa de làctics, que portava els seus productes a diversos establiments del centre de Manresa. Els camions tenien prohibit ahir circular a tot Catalunya, però la presència de furgonetes i petits vehicles de transport era més que visible en aquest trajecte a mig matí pel centre de la ciutat. «He vingut per l'eix Transversal i no he tingut cap problema, estava net, i vaig preparat. Però sempre fa por què et trobaràs quan entres a la ciutat, perquè et pots trobar algú encallat en qualsevol lloc», explicava Albars, que afegia que «vaig seguint les informacions viàries, estem connectats per whatsapp amb altres distribuïdors i miro d'estar al cas al minut de com està tot per no trobar-me cap sorpresa».

Picatxus hivernals

Passejada sota la neu amb contrastos, però també amb nombroses imatges inèdites en molt poc espai de temps. A la baixada que connecta el carrer de Circumval·lació amb el passeig de Pere III, una de les més xocants. El vial està tallat al trànsit amb tanques a la part superior i inferior, per evitar els problemes que tindrien els vehicles en un pendent pronunciat i que ja acumula neu. Circumstàncies que tres joves aprofiten d'allò més: snowboard sense remuntadors al bell mig de Manresa. En uns primers instants la progressió és curta. Però a mesura que la neu va agafant consistència i que la planxa ha anat marcant traça les baixades són cada cop més completes. I -només faltaria- queden immortalitzades amb el mòbil.

Un altre espai urbà transformat. La nova i flamant rotonda de la Bonavista, ahir convertida en un parc de neu on estirar-se i fer boles. Acabada d'estrenar, i ahir amb no gaire circulació al seu voltant, el cèntric giratori ja va adquirir nous usos.

Però, per xocant, la imatge de dos amics que en aquesta nevada de l'últim dia de febrer han decidit sortir a passejar amb una roba molt hivernal. Una disfressa de Picatxu, que no els talla ni un pèl per recórrer el Passeig de Manresa amunt i avall. No es pot dir que el d'ahir no fos un dia realment diferent.