Els ferits que han declarat aquest dilluns als jutjats de Manresa per les carregues policials de l'1-O al Bages han denunciat les vexacions que van patir algunes de les dones que es trobaven a l'escola de Castellgalí el dia del referèndum. L'advocat dels ferits, David Casellas, ha assegurat a Regió7 que no s'imputarà cap delicte d'abusos, tal com ha passat en càrregues d'altres indrets de Catalunya, i que com a molt s'estaria parlant d'un possible delicte "contra la integritat moral".

Tots quatre han coincidit en la seva narració en assegurar que durant l'actuació dels agents per retirar-les del terra on eren assegudes "van deixar a la vista les seves parts íntimes sense cap contemplació".

Simultàniament, de la mateixa manera que van fer dimecres passat els primers ferits de Castellgalí que van declarar en aquesta causa, els perjudicats han assegurat aquest dilluns que els agents de la Guàrdia Civil van carregar per accedir pels tres punts d'accés al recinte simultàniament i utilitzant un "ús desproporcionat de la força".

La defensa dels ferits de l'1-O al Bages critica que es qüestioni la desobediència i no l'actuació de la Guàrdia Civil

El Col·legi d'Advocats de Manresa, impulsors de la denúncia col·lectiva presentada contra les càrregues policials de l'1-O al Bages, critica que s'estiguin qüestionant la "desobediència" i el grau de resistència dels concentrats i no l'actuació de la Guàrdia Civil.

Aquest dilluns han declarat quatre de les persones que van patir lesions a l'escola de Castellgalí, una de les quals ha afirmat que va ser trepitjada intencionadament pels agents a l'espatlla. Segons ha dit l'advocat David Caselles a l'ACN, les preguntes "incisives" que la jutgessa estaria fent podrien "donar a entendre que hi havia desobediència o una resistència superior a la que va ser". Caselles lamenta que sembli que "se'ls estigui investigant a ells i no l'actuació de la Guàrdia Civil".

Les quatre persones que han declarat aquest dilluns davant la magistrada del Jutjat d'Instrucció 2 de Manresa van patir lesions lleus. Totes quatre es van asseure a les portes de l'escola per barrar el pas als agents. Segons han explicat des del Col·legi d'Advocats, malgrat que les quatre han coincidit en assenyalar que la resistència va ser "pacifica", les preguntes de la magistrada han anat més enfocades a la "desobediència" o "saber que van fer els Mossos" i no l'"actuació de la Guàrdia Civil". "Sembla que s'estigui investigant a unes altres persones", ha dit Caselles, tot remarcant el mal tràngol que això comporta pels denunciants "alguns dels quals estan patint estrès post traumàtic".

Més declaracions en els propers dies

En el decurs dels propers dies estan citats a declarar més afectats que van denunciar la violència de la Guàrdia Civil a Fonollosa, Sant Joan de Vilatorrada, Callús i Castellgalí. Ho faran també en qualitat de perjudicats dins de la demanda col·lectiva que va presentar el Col·legi d'Advocats de Manresa contra les càrregues policials de l'1-O al Bages.

La denúncia recull uns 50 afectats de Sant Joan de Vilatorrada, Castellgalí, Callús i Fonollosa, la gran majoria per lesions. Entre els demandants hi ha l'alcalde de Sant Joan, Gil Ariso, el de Callús, Joan Badia, i el regidor santjoanenc Jordi Pesarrodona, que van resultar ferits.