La Guàrdia Civil admet que va anar a Sant Joan sabent que hi havia el regidor del nas de pallasso

En tot cas, la declaració del tinent va servir perquè la jutgessa arxivés ahir els delictes d'odi i de resistència greu que la Guàrdia Civil atribuïa inicialment a Pesarrodona, per la seva presència l'1-O a la Joncadella. A preguntes dels lletrats del Col·legi d'Advocats de Manresa (que exerceix l'acusació particular contra les càrregues policials al Bages), el tinent va reconèixer que Pesarrodona va actuar l'1-O de forma pacífica i que no va instar la multitud a proferir ni insults ni accions d'odi contra els agents de l'institut armat.

Amb aquesta declaració, en qualitat de testimoni, el tinent va contradir l'atestat de la Guàrdia Civil, que assegurava que Pesarrodona «va incitar directament a l'hostilitat contra els agents de la Guàrdia Civil, per la seva pertinença al cos, i encoratjant mitjançant discursos les masses congregades a la desobediència activa». El tinent, però, va explicar que ell no havia redactat ni supervisat l'atestat, i va afegir que havia estat escrit per dos agents que integraven el desplegament.

El degà del Col·legi d'Advocats de Manresa, Abel Pié, que va participar en l'interrogatori, es va mostrar escandalitzat per la contradicció entre el tinent i l'atestat. «La declaració del tinent ha servit a la mateixa jutgessa per valorar que el que estava escrit a l'atestat no es corresponia amb la realitat. Hem de recordar, però, que aquests atestats de la Guàrdia Civil, en altres tribunals, serveixen per imputar delictes a altres persones i fins i tot per tenir-los en presó. Tot això ens fa dubtar molt de la credibilitat de la resta d'atestats. És molt preocupant», va dir Pié.

Més de dues hores de declaració

Ahir era el primer cop que un alt comandament de la Guàrdia Civil declarava íntegrament davant del Jutjat d'Instrucció 2 de Manresa per les càrregues de l'1-O al Bages. Fa un mes, ja va declarar-hi el cap dels operatius de Fonollosa i de Castellgalí, però aleshores la declaració es va suspendre a mig interrogatori perquè el Col·legi d'Advocats va demanar que comparegués en qualitat d'investigat (és a dir, com a imputat), i no com a testimoni. El fiscal es va adherir a la petició. La jutgessa, però, ho ha acabat desestimant, tot argumentant que, en tot cas, qui s'haurà d'imputar, abans de tot, són els agents que es determini que van causar les lesions a les víctimes. El Col·legi ha acceptat el raonament i, per aquest motiu, ja ha demanat que s'identifiquin els agents que surten als vídeos usant les porres. Per això, no demanarà que la resta de comandaments declarin com a imputats. D'aquesta manera, si continuen com a testimonis, estan obligats a respondre totes les preguntes i a dir a la veritat.

És el que va succeir ahir amb la declaració del tinent de l'escola Joncadella, que es va allargar més de dues hores. El comandament, que dirigia un grup de 44 agents de Saragossa, va explicar que havien acudit a Sant Joan requerits per agents de paisà, que feia estona que feien vigilància a l'escola Joncadella (sense saber precisar per quin motiu havien elegit aquell lloc). Abans d'anar-hi, els agents de paisà ja els havien explicat que, de la multitud congregada, coneixien el regidor Pesarrodona, gràcies a la popularitat de la foto del 20-S amb el nas de pallasso.

Un cop a l'escola Joncadella, el tinent es va adreçar directament a Pesarrodona perquè va considerar que actuava com a líder i portaveu dels concentrats, però ahir va haver d'admetre que el regidor mai no es va erigir com a tal. Segons va afegir, va ordenar que els agents traguessin les porres perquè alguns concentrats van donar puntades de peu. Tot i que en les imatges no es veu ningú donant puntades, el tinent va insistir ahir en aquest fet. Tot i així, ell va mateix va ordenar aturar la intervenció «per garantir la seguretat» i perquè, per continuar-la, calia material antidisturbis. Després d'intentar sense èxit obrir per la força una altra porta, van marxar.