L'Audiència de Barcelona ha absolt els dos exalcaldes de Sant Feliu Sasserra, Joan Tarrés (CiU) i Andreu Riba (ERC), que van ser jutjats el mes de febrer passat per haver permès suposadament l'excés de soroll d'una empresa del municipi entre el 1996 i el 2006. La fiscalia demanava deu anys d'inhabilitació per a cadascun d'ells, per un delicte mediambiental. La sentència, però, descarta que Tarrés i Riba cometessin cap il·legalitat i afirma que van fer el possible per resoldre la problemàtica.

Els fets es remunten a l'any 1995, quan l'empresa local Sanfeplast, dedicada a la recuperació i a la transformació de residus plàstics, va obtenir la llicència de l'Ajuntament de Sant Feliu Sasserra per construir la nova nau a la carretera d'Oristà. En aquell moment, hi havia a l'alcaldia Joan Tarrés (CiU). La llicència, segons la sentència, es va atorgar amb els informes tècnics favorables, documents que no van assenyalar que calia redactar un pla especial. Posteriorment, el consistori va concedir a l'empresa una llicència per ampliar l'activitat, validada per la Generalitat l'any 1997.

Els veïns propers a la nau, però, van denunciar de seguida del fort soroll que causava la nau i van expressar la seva preocupació per l'ampliació de l'activitat. A partir del 1999, quan Andreu Riba va accedir a l'alcaldia, les queixes es van intensificar. Des d'aleshores, i durant diversos anys, es van dur a terme diverses mesuraments de so a l'empresa. Els resultats establien que els decibels emesos es trobaven en el marc permès per la normativa. Però l'Ajuntament va ajornar fins al 2008 l'aprovació del nou mapa acústic del municipi, que havia de reajustar els valors a la nova llei i que, per tant, havia de fer reduir el límit de decibels permesos a la zona de la nau.

Segons la sentència, alguns veïns van patir molèsties a causa del soroll de l'empresa, «que es va produir de forma continuada, a vegades fins i tot els caps de setmana, i en hores nocturnes». Molts afectats eren veïns de segona residència, però hi havia un veí que hi vivia de forma permanent.

No obstant això, la sentència descarta que Tarrés i Riba cometessin cap il·legalitat a l'hora de permetre la presumpta contaminació acústica de Santfeplast.

En el cas de Tarrés, la resolució assenyala que va concedir les dues llicències amb els informes tècnics favorables. Tarrés, a l'hora d'aprovar-les, no es va absentar de la votació de l'acord de govern, malgrat que ell mateix era treballador de l'empresa (on feia de comptable). Tot i així, l'Audiència conclou que Tarrés no va ser informat per la secretària que no podia participar en la votació.

En el cas de Riba, la sentència descarta que se li pugui atribuir «inactivitat», ja que, durant la seva etapa, va fer diversos controls acústics i requeriments d'adequació. Segons la resolució, «cap dels mesurament efectuats, sigui per organismes oficials, o sigui pels veïns, no arribava al límit». Però això no significa «que no hi hagués soroll, o que aquest soroll no fos molest», afegeix el jutge.

El que passa, explica la sentència, «és que la nova legislació del 2002 atorgava un període transitori perquè els municipis poguessin adequar el seu nou mapa de sorolls». Per diverses raons, a Sant Feliu Sasserra, «es va tardar a fer-lo, principalment al·legant manca de recursos». Per tot plegat, la sentència absol els dos exalcaldes.