Cop de porta de la jutge de Manresa a continuar investigant la violència de la Guàrdia Civil l'1-O al Bages. Després de veure les imatges i d'escoltar alguns comandaments i víctimes, la magistrada María Teresa Rodríguez no s'ha esperat a acabar la instrucció i ja ha avançat les conclusions: la Guàrdia Civil no va cometre «excés de força», ja que, segons ella, «únicament» va causar 50 ferits en el total dels cinc col·legis bagencs on va intervenir, on hi havia multituds que van oferir una resistència «obstativa», és a dir, que impedia activament l'actuació policial. Per això, es nega a identificar els agents que van causar les lesions, perquè considera que el seu ús de la força va ser «proporcional».

Rodríguez, del Jutjat d'Instrucció 2 de Manresa, ha avançat la seva posició en un seguit de resolucions, a les quals ha tingut accés Regió7, en què descarta la pràctica de noves proves, sol·licitades per l'acusació particular (que porta el Col·legi d'Advocats de Manresa) i en què rebutja també allargar el procés d'instrucció, que li havia sol·licitat el fiscal (que va al·legar que cal més temps per poder determinar si, en algun cas, hi va haver ús excessiu de la força).

En concret, el Col·legi havia demanat que es requerís a la Guàrdia Civil que identifiqués tots els agents que surten als vídeos agredint bagencs (per citar-los a declarar) i que ja fes comparèixer els agents de Callús, els únics que ja estan identificats perquè l'1-O anaven amb la placa visible a l'uniforme. També sol·licitava altres proves com les comunicacions internes de la Guàrdia Civil.

Però la jutge ha descartat totes les peticions i, per argumentar-ho, ha hagut d'avançar les seves conclusions, on descarta cap ús desproporcionat de la força. Per justificar-ho, treu importància a la xifra de ferits, ja que, segons indica, «únicament» hi va haver nou ferits a Callús (d'un total de 300 veïns concentrats), setze a Castellgalí (d'un total de 200 congregats), cinc a Fonollosa (d'un total de 150), cinc a l'escola Joncadella de Sant Joan (d'un total de 300) i quinze a l'IES Quercus de Sant Joan (en aquest cas, no esmenta la xifra de veïns concentrats).

En el cas dels dos ferits greus, ocorreguts a Fonollosa i a Sant Joan, la jutge també descarta cap mala praxi de la Guàrdia Civil. En el cas de la dona que va tenir una fractura de braç a Fonollosa, la jutge assenyala que va caure i es va fracturar el braç «a causa de l'edat i de la inèrcia». En el cas de l'home de Sant Joan que va resultar ferit molt greu en un dit, en atrapar-se'l en una porta, la jutge assegura que la lesió va ser «casual», quan l'home empenyia la porta en la direcció contrària a la Guàrdia Civil.

La jutge també retreu l'actuació de l'alcalde de Callús, Joan Badia, que va resultar ferit en caure, en rebre una empenta d'un agent. Segons la magistrada, Badia «va manifestar la seva negativa a col·laborar» i, després de ser avisat de la imminent entrada policial, «es va interposar davant de la força actuant, tot rebent una empenta que el va fer caure».

La jutge, d'altra banda, recorda que el referèndum estava prohibit pel TSJC i que les forces policials tenien l'ordre de tancar els col·legis electorals. Per aquest motiu, nega que els ciutadans tinguessin el dret de reunió, concentració i manifestació l'1-O. «La major part de denunciants entenen que tenien dret a votar, però és incert que aquest dret estigués previst», assegura Rodríguez.

Segons Rodríguez, dels vídeos aportats a la causa dels diferents col·legis afectats del Bages, «no pot inferir-se que hagi existit cap excés policial, i encara menys que les conductes es puguin atribuir a ordres de comandaments». I és que, segons la jutge, «l'actitud de les persones congregades no pot qualificar-se majoritàriament de resistència passiva, sinó obstativa», per la qual cosa «van haver de ser apartades» pels agents. Segons la magistrada, en alguns casos els veïns «van propinar puntades de peu, empentes i cops als agents».

Per a la jutge, les actuacions de la Guàrdia Civil a Sant Joan, Callús, Castellgalí i Fonollosa «són compatibles amb l'ús de força mínima imprescindible de qui s'enfronta a les forces de l'ordre públic en un moment de tensió». La majoria de ferits, afegeix, van ser lleus «per cops de defensa o d'escut, o per arrossegament, després de resistir-se a ser desallotjats». Aquesta manera d'actuar de la Guàrdia Civil «era l'únic mode de dissoldre els concentrats i de poder accedir a les instal·lacions a fi de recollir el material electoral».