El Col·legi d'Advocats de Manresa, que representa els 50 ferits que van denunciar les càrregues de l'1-O en quatre pobles del Bages, adverteix que la jutgessa manresana ha fet «un judici prematur», quan encara no li pertocava fer-ho, per justificar la seva decisió d'aturar la investigació i de negar-se a identificar els agents que van causar les lesions.

En el recurs que el Col·legi ha presentat a l'Audiència de Barcelona, al qual ha tingut accés Regió7, els advocats reclamen que s'invalidi la resolució del Jutjat d'Instrucció 2 de Manresa, perquè ha provocat «indefensió» entre les víctimes, ja que la magistrada ha descartat «precipitadament» que la Guàrdia Civil incor-regués en un excés de força, sense voler investigar les accions dels agents. La decisió anticipa el proper pas de la jutge, que serà previsiblement el d'arxivar el cas.

Els advocats manresans consideren «incomprensible» que la jutgessa, María Teresa Rodríguez, es negui a allargar el procés d'investigació, quan, en canvi, sí que ho han fet altres jutjats catalans que també investiguen les càrregues policials de l'1-O, com els de Barcelona, Girona i Amposta.

El Col·legi manresà lamenta que l'actitud «obstructiva» de la Guàrdia Civil ha impedit fins ara poder identificar els agents que van participar en les càrregues del Bages. I és que, inicialment, el cos armat, quan va ser requerit, només va identificar els agents de les comitives judicials, és a dir, aquells que no van utilitzar la violència i que, per tant, no eren objecte d'investigació. A més, l'1 d'octubre, cap dels antiavalots no portava visible als uniformes la placa d'identificació, fet que contravé la normativa.

Més endavant, la Guàrdia Civil va identificar els comandaments dels operatius del Bages, alguns dels quals ja han passat a declarar al jutjat, com a testimonis. Ara, que és quan tocava començar a identificar cadascun dels agents que van causar les lesions, és quan la jutge ha rebutjat fer-ho i ha decidit aturar la investigació.

El recurs a l'Audiència va ser presentat divendres pel Col·legi, després que la jutgessa Rodríguez li desestimés totes les proves, entre les quals la identificació dels trenta agents que apareixen donant cops de porra als diferents vídeos gravats a Sant Joan, Callús, Fonollosa i Castellgalí. La jutge també va rebutjar citar com a testimonis els mossos d'esquadra que es trobaven en cadascun dels col·legis afectats i va desestimar reclamar a la Guàrdia Civil les comunicacions internes d'aquell dia al Bages, entre altres proves.

A més, també va denegar allargar el procés d'investigació durant sis mesos més, petició a la qual s'havia adherit el fiscal de Manresa, que al·legava que encara no s'ha pogut determinar si s'havia produït un excés de força ni tampoc la identitat dels agents que l'haguessin pogut cometre.

De fet, els jutjats que investiguen les càrregues de l'1-O a Barcelona, Girona i Amposta sí que han decidit allargar el període d'investigació, tot al·legant la complexitat dels casos. «Es fa del tot incomprensible que davant d'uns fets idèntics, d'una complexitat idèntica, i d'una tramitació en paral·lel, l'únic jutjat que està denegant la complexitat de la causa sigui el de Manresa», denuncia el Col·legi en el recurs.

La jutge manresana, en diferents resolucions que Regió7 va avançar divendres, argumenta la finalització de la instrucció perquè, segons ella, ja hi ha prou elements per concloure que l'actuació policial a Sant Joan, Castellgalí, Callús i Fonollosa va ser «proporcional», davant d'una ciutadania que va fer «resistència activa». Segons ella, dels més de mil veïns congregats en el conjunt dels cinc col·legis bagencs afectats, «únicament» hi va haver 50 ferits. Per als advocats, es tracta d'una motivació «esbiaixada» i «incongruent».

«Un carreró sense sortida»

Aquestes conclusions anticipades arriben quan formalment encara queda un mes per cloure el procés d'instrucció, període en què encara han de declarar testimonis al jutjat. Per aquest motiu, el Col·legi denuncia que «aquesta valoració no corresponia fer-la ara, a efectes d'admetre o denegar proves, sinó al final de la instrucció», és a dir, en el moment de decidir si enviar el cas o no a judici. El problema d'avançar ara la decisió, denuncien els advocats, «és que ens deixa en un carreró sense sortida: no practica prova perquè no hi veu delicte, i no hi ha delicte perquè no s'ha practicat prova».

En el recurs, el Col·legi d'Advocats de Manresa també lamenta el contrasentit que suposa que, el 25 d'octubre, quan la jutge va admetre a tràmit les denúncies, sí que va considerar «pertinent» la identificació dels guàrdies civils. «Si ho va admetre aleshores, ara no pot acordar el contrari», considera el Col·legi, que creu, per tant, que la negativa «no té empara legal».