La víctima del crim del cap de setmana passat a Manresa, Carles Malet Mataró, de 67 anys, i la seva presumpta homicida, Alícia Romero Rodríguez, de 47 anys, van iniciar una relació sentimental ara fa mig any, després d'haver-se conegut en un bar de la capital del Bages. Malet, que estava delicat de salut, feia poc que havia sortit de la presó i, en aquell moment, vivia sol en un pis del carrer del Cós. L'home, que havia trencat lligams amb tota la seva família, va decidir acollir la dona al pis.

Ben aviat, però, ella el va començar a maltractar, psicològicament i físicament. Els veïns van ser testimonis nombroses vegades de la seva agressivitat, amb insults, amenaces, cops contra el mobiliari i violència física. El dia abans del crim, l'home va ser vist amb sang al braç, per esgarrapades que ella li havia fet.

Finalment, la nit de dissabte a diumenge, Alícia Romero va acabar clavant presumptament quatre ganivetades a la víctima, quan estava al llit. Una de les punyalades, al coll, va ser mortal. A continuació, la dona va enviar un missatge de Whatsapp a una veïna de Sant Fruitós, exparella sentimental seva, demanant-li ajut, segons expliquen a Regió7 fonts de la investigació. En el missatge, li va adjuntar fotos del cadàver. La santfruitosenca va quedar en estat de xoc i, hores després, va denunciar els fets a la Policia Local.

Els Mossos d'Esquadra van iniciar un dispositiu per localitzar Alícia Romero. Després de visitar bars de Manresa que la dona solia recórrer, la van acabar trobant a la plaça de Valldaura, a prop de l'històric bar de Puerto Rico (ara Frankfurt Les Bases), a escassos metres del pis de la víctima. La dona, segons fonts policials, estava trista i abatuda, i no va oposar resistència. Ja era coneguda per la policia: els Mossos l'havien denunciat deu vegades per amenaces i per atemptat a l´autoritat.

Quin va ser el detonant del crim? És un dels punts que encara no ha pogut aclarir la investigació. Aquest dilluns, els Mossos encara no havien interrogat la dona. Ho faran previsiblement aquest dimarts, abans de portar-la davant del jutge de guàrdia.

L'home, tot i els mals tractes que rebia, expressava sovint que sentia «llàstima» per la dona i li oferia diners de la seva minsa pensió. Ella els utilitzava per comprar droga. La negativa de Malet a donar-li més diners és una de les hipòtesis del crim, però els Mossos no descarten qualsevol altre raó, fins i tot la gelosia.

Malet va estar dos cops a presó

Quan Malet es va establir fa dos anys al pis del carrer del Cós, acabava de sortir de Lledoners, on havia complert pena per haver falsificat matrimonis de conveniència. No era el primer cop que estava a presó: els anys 80 va ser condemnat per apropiació indeguda. Havia treballat d'assessor fiscal en un despatx del Passeig Pere III i s'havia quedat els diners que una cinquantena d'empresaris vinculats al sector de la perruqueria li havien entregat per pagar a Hisenda i a la Seguretat Social.

Quan el 2016 va sortir de Lledoners, va acudir inicialment al seu pis de tota la vida, situat a la Muralla de Sant Domènec, i va descobrir que uns lladres li havien causat desperfectes. Per aquest motiu, va llogar provisionalment un pis molt a prop, al carrer del Cós número 11, un edifici que antigament havia acollit un hostal.

Malet va signar un contracte de lloguer de tres mesos i, passat aquest temps, va deixar de pagar. «Em deia que l'assistenta social ja parlaria amb mi, però mai no ho va fer. I que tard o d'hora marxaria al seu pis de la Muralla. Però no marxava mai», explica l'amo de l'immoble, Eduard Mangirón.

Fa mig any, va obrir les portes del seu pis a la presumpta homicida. Unes setmanes després, fart d'aguantar-la, la va fer fora. Ella, aleshores, va okupar un pis del mateix bloc del carrer del Cós, just a la planta de sota. En aquell habitatge, fins llavors, hi havien viscut uns okupes amics seus, que són els qui li van donar la clau.

Mentre va viure d'okupa al pis de sota, la dona va continuar visitant sovint el pis de Malet, i van mantenir la relació. Ell continuava donant-li diners i, fins i tot, menjar del Banc d´Aliments, que aconseguia expressament per a ella.

«Ell no volia denunciar-la»

La setmana passada, l'agressivitat de Romero va créixer. «Dilluns, em va dir que hi hauria apunyalaments», diu una veïna, Dominga Meliano. «El dissabte, estava fora de si: no parava de cridar i de donar cops pel pis», afegeix. Eduard Soldevila, un altre veí, bon amic de la víctima, el va veure en vida el mateix dissabte. «Tenia sang en un braç, per esgarrapades. Li vaig dir que truqués als Mossos. Que allò no havia d'aguantar-ho més. Però, ell, tossut, em deia que no», explica. I ja no va tenir més notícies d'ell fins l'endemà, diumenge, en saber el tràgic desenllaç.