El tinent de la Guàrdia Civil que l'1-O va dirigir les càrregues a dos pobles del Bages, Fonollosa i Castellgalí, ha negat aquest dimecres davant de la jutge de Manresa cap tipus d'excés policial. Però, tot i així, s'ha volgut desentendre d'algunes accions polèmiques dels seus agents, com ara la utilització dels escuts per colpejar els concentrats de Castellgalí o l'emmanillament d'un veí de Fonollosa. Segons ha assegurat, ell, com a cap de l'operatiu, malgrat ordenar les intervencions, no podia controlar cadascuna de les accions que decidien personalment els seus guàrdies civils amb l'objectiu d'entrar als col·legis electorals.

Així ho ha declarat aquest dimecres davant de la magistrada del Jutjat d'Instrucció 2 de Manresa, Maria Teresa Rodríguez, que investiga les càrregues policials de la Guàrdia Civil l'1-O al Bages. El tinent en qüestió, que ha declarat com a testimoni (com tota la resta de guàrdies civils que han passat fins ara pel jutjat manresà) ja havia estat citat el 12 de març passat. Aquell dia, però, la seva declaració es va suspendre a mig interrogatori, perquè el Col·legi d'Advocats de Manresa, que exerceix l'acusació particular, va demanar que se'l cités com a investigat. Dies després, la jutgessa ho va rebutjar i va assenyalar de nou la seva declaració com a testimoni per aquest dimecres 20 de juny.

En la seva declaració del 12 de març, abans que fos suspesa, el tinent va assegurar que les càrregues de Fonollosa s'havien fet amb "exquisidesa" (malgrat provocar cinc ferits, un dels quals la fractura d'un canell d'una veïna de 70 anys). En la seva comparaixença d'avui, ja no ha tornat a fer servir aquesta paraula, però ha tornat a defensar amb vehemència que l'ús de la força, tant a Castellgalí com a Fonollosa, va ser "proporcional". Segons l'advocat David Casellas, que ha participat a l'interrogatori, el tinent "ha tornat a mostrar una actitud de certa prepotència" i "s'ha posat força a la defensiva".

En el cas de Castellgalí, el tinent ha negat que cap agent utilitzés objectes punxants, malgrat que així ho van denunciar diversos testimonis i que, segons Casellas, "hi ha lesions compatibles amb la utilització d'aquestes imatges". D'altra banda, tot i que en les imatges gravades a Castellgalí, s'observa com alguns agents utilitzen els escuts per picar els concentrats (movent-los de dalt a baix), el tinent ha negat cap "desproporcionalitat". Tot i que ha reconegut que els escuts només es poden utilitzar per apartar la gent, no ha aclarit per què a Castellgalí es van fer servir per colpejar els concentrats.

El tinent en qüestió, a més, ha assegurat que els veïns de Castellgalí feien "resistència activa", i no passiva, pel simple fet que no van fer cas a l'ordre dels agents d'aixecar i apartar-se. "Això no és el que diu la jurisprudència de tribunals", ha lamentat a la sortida dels jutjats l'advocat de l'acusació particular, David Casellas. Un guàrdia civil de la comitiva judicial de Castellgalí va admetre el 19 de febrer passat la resistència passiva dels veïns.

En el cas de Fonollosa, el tinent també ha defensat les càrregues dels seus agents, així com la decisió d'un guàrdia civil d'emmanillar un veí, cosa que el Col·legi d'Advocats considera una detenció il·legal. Segons el cap de l'operatiu, malgrat que la decisió d'emmanillar-lo no va ser seva, no es va tractar tècnicament de cap detenció, sinó d'una contenció perquè el veí estava molt nerviós.

En la seva declaració d'aquest dimecres, el tinent també ha explicat que fins a l'últim moment no va saber que estaria al capdavant dels dispositiu ni a on actuarien. Tot i que inicialment havien d'haver-hi dos grups d'ordre públic a cadasun dels llocs (un per desallotjar els concentrats i l'altre per fer un cordó de seguretat), el tinent ha reconegut que els agents de tots dos grups es van barrejar i que, per tant, ell no coneixia alguns dels agents.

Després de la declaració d'aquest dimecres, en les properes setmanes encara estaven previstes més citacions davant del Jutjat d'Instrucció 2 de Manresa, la darrera de les quals el 26 de juliol. Fins aleshores, per tant, la jutgessa no podrà tancar la instrucció. Mentrestant, l'Audiència de Barcelona té pendent de resoldre un recurs del Col·legi d'Advocats contra la decisió de la magistrada de no allargar el procés d'instrucció i de no identificar els agents agressors, decisió que anticipava previsiblement la seva voluntat d'arxivar les càrregues.