El tinent de la Guàrdia Civil que l'1-O va dirigir les càrregues a Fonollosa i a Castellgalí va negar ahir davant de la jutge de Manresa cap excés policial. Tot i així, va admetre que va decidir entrar per la força a l'ajuntament de Fonollosa (que acollia el col·legi electoral del poble) ignorant que l'urna que buscaven ja era a fora, perquè els agents de paisà, que sí que coneixien aquest fet, no li ho havien comunicat. En el cas de Castellgalí, el tinent va defensar la decisió de carregar contra els concentrats davant de l'entrada principal, tot i reconèixer que sabia que hi havia una altra possibilitat d'accés.

Així ho va declarar ahir davant de la magistrada del Jutjat d'Instrucció 2 de Manresa, que investiga les càrregues de l'1-O al Bages. El tinent en qüestió, que va declarar com a testimoni (com tota la resta de guàrdies civils que han passat fins ara pel jutjat manresà), ja havia estat citat el 12 de març passat. Aquell dia, però, la seva declaració es va suspendre a mig interrogatori, perquè el Col·legi d'Advocats de Manresa, que exerceix l'acusació particular, va demanar que se'l cités com a investigat. Dies després, la jutgessa ho va rebutjar i va assenyalar de nou la seva declaració com a testimoni per a ahir, 20 de juny.

En la seva declaració del 12 de març, abans que fos suspesa, el tinent va assegurar que les càrregues s'havien fet amb «exquisidesa». En la compareixença d'ahir, ja no va tornar a fer servir aquesta paraula, però va tornar a defensar que l'ús de la força, tant a Castell-galí com a Fonollosa, va ser «proporcional». Segons l'advocat David Casellas, que va participar en l'interrogatori d'ahir, el tinent «ha mostrat una certa prepotència».

A Fonollosa, la Guàrdia Civil va entrar per la força a l'ajuntament després de carregar contra els veïns asseguts. Però l'urna ja no era al consistori, perquè alguns fonollosencs l'havien amagat en un camp, a l'exterior. Els agents de paisà que hi havia a Fonollosa van ser testimonis d'aquest fet, però no ho van revelar al cap del dispositiu. Per aquest motiu, el tinent va reconèixer ahir que desconeixia que l'urna ja era a fora i que, en cas d'haver-ho sabut, potser la seva actuació hauria estat una altra.

En el cas de Castellgalí, el tinent va reconèixer que, quan van arribar al col·legi, van veure que hi havia una porta d'accés tancada, sense manifestants, i que l'entrada principal estava obstaculitzada pels veïns. Malgrat que els agents van començar a intentar forçar la porta tancada, el tinent va justificar ahir que, de forma simultània, els guàrdies civils comencessin a carregar contra els concentrats davant la porta principal. Per al Col·legi d'Advocats, va ser una decisió «desproporcionada», perquè ja hi havia altres possibilitats d'accés, que evitaven haver de car-regar contra els veïns.

D'altra banda, el tinent es va voler desentendre ahir d'algunes accions polèmiques dels seus agents, com ara la utilització dels escuts per colpejar els concentrats de Castellgalí o l'emmanillament d'un veí de Fonollosa. Segons va assegurar, ell, com a cap de l'operatiu, tot i ordenar les intervencions, no podia controlar cadascuna de les accions dels guàrdies civils. Tot i així, va negar «cap excés policial» de ningú.

Nega l'ús d'objectes punxants

En el cas de Castellgalí, el tinent va negar que cap agent utilitzés objectes punxants, tot i que així ho van denunciar diversos testimonis i que, segons Casellas, «hi ha lesions compatibles amb la utilització d'aquests objectes». D'altra banda, malgrat que en les imatges gravades a Castellgalí s'observa com alguns agents utilitzen els escuts per picar els concentrats (movent-los de dalt a baix), el tinent va negar «desproporcionalitat». Tot i que va reconèixer que els escuts només es poden utilitzar per apartar la gent, no va aclarir per què a Castellgalí es van fer servir per colpejar els concentrats.

El tinent, a més, va assegurar que els veïns de Castellgalí feien «resistència activa», pel simple fet que no van fer cas de l'ordre dels agents d'aixecar-se i apartar-se.

A Fonollosa, el tinent també va defensar la decisió d'un guàrdia civil d'emmanillar un veí, cosa que el Col·legi d'Advocats considera una detenció il·legal. Segons el cap de l'operatiu, malgrat que la decisió d'emmanillar-lo no va ser seva, no es va tractar de cap detenció, sinó d'una contenció perquè el veí estava «molt nerviós».