El Jutjat d'Instrucció 2 de Berga ha arxivat provisionalment la denúncia per delicte d'odi, convocada per protestar per les càrregues policials de l'1 d'octubre. Tant la fiscalia com l'acusació particular, que representa una de les noies (la que va decidir denunciar els fets), han presentat un recurs a l'Audiència de Barcelona.

En la resolució d'arxivament, a la qual ha tingut accés Regió7, la jutge no ha considerat acreditat que la denunciada hagués dit a les noies «nazis», «fatxes» ni «marxeu a Espanya», pel fet de no secundar la vaga. A més, assenyala que, en cas d'haver estat certes les expressions, no podrien ser constitutives d'un delicte d'odi, ja que la noia denunciant «no forma part de cap grup discriminat que necessiti una protecció especial», requisit bàsic per aquest tipus de delictes.

Els fets van tenir lloc el 3 d´octubre, quan les dues noies estaven prenent un cafè al bar El Rincón Gallego, al passeig de la Indústria de Berga. Segons deia la fiscalia, van ser rodejades per un grup de persones que les van increpar «amb una clara animadversació al seu pensament no independentista». Segons afegia el fiscal, «els van llançar insults i vexacions», com ara «fatxes i nazis».

En el grup, hi havia la denunciada, Marta Armengou, que la noia denunciant va identificar perquè havia estat professora seva. La fiscalia li va atribuir «funcions de lideratge» i li va imputar els delictes d'odi i de coaccions.

Armengou va negar els fets davant de la jutge l'11 d´abril passat, quan va anar a declarar al jutjat, on va rebre el suport de nombrosos veïns. La dona va reconèixer que estava al grup, però va negar que ni ella ni ningú hagués adreçat expressions injurioses, ni a les noies ni a cap treballador del bar.

Segons va explicar, l'únic que va fer va ser respondre a la propietària del bar, que els acabava de dir que aquella vaga era per la independència. Armengou ho va negar i li va explicar que era per protestar per les càrregues.

En la seva declaració judicial, la noia que va denunciar els fets va mantenir que Armengou va proferir les expressions esmentades, però va afegir que no anaven dirigides específicament a ella, sinó a totes les persones de la terrassa. Tot i així, va afegir, es va sentir discriminada.

Segons constata la jutge, però, els testimonis que hi havia al bar no han corroborat que Armengou pronunciés els insults. A més, l'amiga de la denunciant va gravar un vídeo dels fets, en el qual no s'aprecia ni a Armengou ni a cap persona dient «nazis» ni «fatxes», ni tampoc exigint als responsables del bar que tanquessin el local, com sostenia també el fiscal.

En concret, l'amiga que estava amb la denunciant va declarar que no va sentir els insults esmentats, ni per part d'Armengou ni per part de ningú, mentre que la propietària del bar va explicar que sí que va sentir les paraules "feixistes" i "Marxeu a Espanya", però no va saber identificar qui les va dir. Les expressions, però, assenyala la jutge, no se senten en cap moment en el vídeo dels fets. En les imatges, en canvi, sí que es veu l'acusada aclarint que la vaga era per les càrregues de l'1-O, cosa que confirma la seva versió, afirma la jutge.

Per tot plegat, la jutgessa ha arxivat provisionalment al cas, una decisió que ha confirmat aquest dilluns, en descartar el recurs de reforma de les acusacions, que ara apel·laran a l'Audiència de Barcelona.