Setze de gener del 2017. El responsable de cuidar una plantació de marihuana oculta en un xalet de Pineda de Bages, Ivan G. M., truca al tècnic que s'encarrega de mantenir les instal·lacions de diversos cultius escampats arreu de Catalunya, sobretot a les comarques centrals, i que formaven part d'una gran xarxa de productors d'aquesta substància. Ivan G. demana per telèfon a l' interlocutor que porti gas per a la instal·lació de Pineda, per la qual cosa queden per a l'endemà a Manresa, juntament amb un tercer membre de la banda, Luis Ángel M. M., veí de Cervera, a qui la resta de traficants coneixen com a Capellà (tot i que no se li consta cap relació amb l'Església).
Seguidament, durant la mateixa conversa telefònica, el tècnic pregunta a Ivan G. si s'encarrega ell mateix de portar aire condicionat a una plantació de la Seu d'Urgell. Ivan G. s'atabala amb la pregunta. «Sí, és clar! Si anem de cul! A veure quan ens hi podem escapar, mecagundena!», respon. El seu interlocutor es posa a riure. «Us forrareu, cabrons, en dos dies!», li etziba. Ivan G. es fa el modest: «Sí, forrar-nos, i una merda! Són aquests cabrons que es forren! Perquè el que és jo, fill meu...!». Però no convenç pas el seu interlocutor: «Tu? Però si tants com en tens, te'ls rebentes!», li diu.
És un fragment de la conversa punxada pels Mossos, i que consta en el sumari del cas, al qual ha tingut accés Regió7. El contingut d'aquesta conversa reflecteix el ràpid enriquiment que van experimentar la majoria de components de la banda, que es va desarticular el febrer passat i que, tal com va explicar aquest diari, tenien plantacions a diferents llocs de la Catalunya Central, com Manresa, Pineda de Bages, Callús, Súria, Castellnou de Bages, Montmajor, Bellver de Cerdanya, la Seu d'Urgell i Coll de Nargó, així com en altres pobles de comarques com el Vallès Oriental, el Maresme, el Tarragonès i el Montsià.
Al sumari del cas consten nombroses anotacions que feien els detinguts per repartir-se els beneficis, ja que havien fet de la producció i la venda de marihuana el seu mode de vida. I és que podien aconseguir cada mes guanys d'entre 10.000 i 12.000 euros. Alguns dels detinguts eren vigilants contractats pels caps de la banda, i que cobraven un sou de 1.200 euros per la seva tasca.
Els acusats (prop d'una vintena, la majoria dels quals han ingressat a presó per ordre del Jutjat d'Instrucció 7 de Manresa) mostraven prudència per no ser enxampats pels veïns. Però no podien evitar fer broma al respecte. Per exemple, el 2 de gener del 2017, en ple hivern, els mateixos interlocutors de la conversa anterior van tenir una altra xerrada telefònica, també intervinguda. Ivan G. demanava al tècnic quan podria arreglar l'aire condicionat de la plantació de Pineda de Bages. «Però si fot fred, tio! Obre les finestres, que fot un fred de Déu!», li va respondre irònicament el tècnic. «Les finestres, vols que obri? I què vols, que ho vegi el veí, o què?», li va replicar també rient Ivan G.
Tot i així, el sumari també inclou converses telefòniques menys relaxades, com la que van mantenir una detinguda, Adriana S. G. (acusada de mantenir una plantació a Premià de Dalt) i un altre membre de la banda, que li recriminava que hagués revelat l'existència del cultiu a tres amigues seves. «La primera regla bàsica és no dir res a ningú. Nosaltres ja som un grup prou gran perquè ho hagi de saber més gent», li recriminava l'home. «Pots estar tranquil. Aquestes tres amigues són persones de la meva absoluta confiança. Són com germanes!», insistia Adriana S. Però les explicacions no convencien l'home: «Nosaltres ho tenim prohibit. Per molta confiança que tinguis amb algú, mai se sap si més endavant t'hi pots discutir. I, si t'hi baralles, llavors et pot delatar, a tu, i a tots nosaltres», li deia, i afegia: «Jo això ho hauré de comentar. Ja et diran el que t'hagin de dir».
Entre els detinguts hi havia veïns de Manresa, Callús, Balsareny, la Seu d'Urgell i Andorra, entre d'altres, i eren de nacionalitats diferents, com l'espanyola, la italiana, la peruana, la russa, l'alemanya, l'holandesa i la portuguesa. La marihuana produïda era venuda a l'estranger, principalment a països d'Europa.
Segons els Mossos, malgrat que tots tenien la mateixa dedicació, a tots no se'ls pot relacionar amb els mateixos cultius, ja que la majoria d'investigats mostraven una gran itinerància. Els investigadors, en el seu informe, constaten que un individu podia estar relacionat amb dos cultius i, alhora, un altre membre del mateix grup podia estar vinculat amb d'altres. Tots ells, però, es mostraven fidelitat i suport sempre que fos necessari, ja en l'àmbit operatiu o prestant-se diners. Un dels detinguts era un administrador de finques de Súria que, segons els investigadors, es dedicava a localitzar per a la banda les possibles cases de lloguer on poder fer plantacions.
