Avui es compleixen vint anys del gran incendi de l'any 1998, que es va iniciar a Aguilar de Segarra i que durant quatre dies va destruir 27.000 hectàrees del Bages i el Solsonès, tot convertint-se en el segon incendi més devastador de la Catalunya Central. En aquell moment, el manresà Josep Arola era el cap de zona dels Bombers (al Bages, al Berguedà i Osona) i va participar en el dispositiu sota les ordres dels comandaments de Bellaterra (l'estructura del cos de Bombers encara no era com l'actual, en què existeix una Regió d'Emergències pròpia de la Catalunya Central).

Quan sent parlar del gran incendi del 1998, quins són els primers records que li venen al cap? Quines sensacions té?

Primer de tot, que una persona molt important en la lluita antiincendis, Josep Duocastella (que en pau descansi), va resultar-hi ferit. I, després, que la coordinació era molt més dolenta que ara i, sobretot, ens faltaven mitjans. Anàvem tots amb una sabata i una espardenya. Sentíem impotència. En aquella època, a l'estiu, només hi havia dos caps de guàrdia de Bombers per a tota la província de Barcelona. Què és el que quedava més ben atès? Per raons lògiques, els llocs on hi havia més parcs de bombers. És a dir, la regió metropolitana, perquè el risc poblacional és molt important (cosa que no critico). Per sort, el 2001, es va crear la Regió d'Emergències Centre, i aquest va ser el salt més rellevant.

Creu que, si l'any 1998, l'estructura de Bombers hagués estat una altra, amb una regió pròpia per a la Catalunya Central, com passa actualment, s'hauria pogut afrontar millor l'incendi?

Des que es va crear la regió el 2001, mai més un incendi ha superat les 1.500 hectàrees a la Catalunya Central (sense comptar l'incendi del 2003, que va afectar el Moianès, però que venia del Vallès). I les condicions no és que siguin millors. El clima i la vegetació no han millorat (amb l'excepció del que passa aquest estiu, que és una cosa extraordinària).

Per tant, avui dia, amb les mateixes condicions meteorològiques del 18 i el 19 de juliol del 98, seria gairebé impossible que es produís un foc com aquell?

No, no, en absolut. Si tenim simultaneïtat d'incendis, rebrem! En aquests moments, la simultaneïtat és el màxim enemic de la lluita contra els focs forestals.

Per tant, si hi hagués un estiu molt dolent, amb diversos incendis a la vegada, es podria reproduir un foc com el del 98?

Sí. Perquè si, per exemple, tenim un gran incendi a la regió de Girona, i moltes dotacions de Barcelona van allà, després, si se'n declara un altre aquí o a Lleida, les ajudes seran molt més febles.

Què va passar aquell 18 de juliol, i l'endemà, perquè l'incendi s'arribés a descontrolar tant?

Aquell foc va néixer el migdia del 18 de juliol. A la matinada següent, estava controlat. Però l'endemà, hi va haver una reproducció de l'incendi. Això no ha passat mai més a la Catalunya Central. És un fet que tots els bombers de la regió hem de tenir gravat al cap. Mai més pot succeir que es reprodueixi un incendi ja controlat. I, molt més, en unes condicions com aquelles, que ja feien òbvia la possibilitat de revifar-se. Però no es va actuar com s'havia d'actuar.

Què va passar? Es van retirar massa bombers abans d'hora?

Alguns sí, però no excessivament. Però tots els efectius que lluitaven contra l'incendi van relaxar la seva actuació, durant el matí del dia 19. Això va ser el factor clau. A la tarda, quan va començar a bufar la marinada, aquelles brases, que no les veies (però sabíem que hi eren), es van tornar a encendre, perquè no s'havien remullat prou durant el matí.

Va ser un error d'aquell dia? O és que llavors no hi havia els protocols d'actuació d'ara?

Jo, durant els anys que vaig dirigir la Regió Centre, sempre vaig procurar retirar-me del terreny a la nit, perquè és una hora en què és fàcil controlar un incendi. Així, al matí, ja tornava a estar operatiu. I al matí de l'endemà d'un incendi no et pots relaxar. És un moment fonamental per tirar tones d'aigua a tot el límit d'un incendi. Perquè, al migdia, depèn de quina zona, sabem que la marinada pot escampar espurnes, i fer-les saltar a la zona que no estigui cremada.

Com veu el bosc afectat, al cap de vint anys? S'ha regenerat bé?

Sí. Ens hem de treure una mica del cap el pensament que, si es cremen dos pams quadrats o dues mil hectàrees de bosc, és un desastre irrecuperable. No és veritat. El que és un desasatre irrecuperable és que es perdin vides. Això sí que ho és. La resta, no. Els bombers hem de fer la feina que ens pertoca, però, si no volem que hi hagi incendis, s'ha de fer tot un treball de prevenció. El bosc no pot estar com està ara. Per lluitar contra els focs, s'hauria de buidar de combustible els boscos. És a dir, tal com estaven abans, quan es treia profit de la llenya.

És l'assignatura pendent des de fa molts anys...

Doncs, llavors, no podem exigir als Bombers que facin miracles.

Durant aquests vints anys, els Bombers han millorat molt la capacitat d'extinció, oi?

Sí, el cop de puny és molt més fort. L'any 94, no teníem mitjans aeris pràcticament, i el 98, ben poca cosa. Amb l'incendi del 98, però, es va constatar que els polítics s'havien equivocat totalment.

Per què?

Veníem d'un 94 horrorós. Però els anys 95, 96 i 97 van anar bé. I alguns es pensaven que en sabien molt (però no en sabien gens) i ho van donar tot per resolt. Totes les seves creences se'n van anar en orris amb l'incendi del 98, perquè es va veure que no s'havia fet res.

No els havien escoltat, vaja.

No. A partir del 98, van canviar coses, i el 2001 vam crear la Regió Centre. I la cosa va canviar molt el 2003, amb la consellera Montser-rat Tura. Va donar un gir impressionant a l'equipament dels Bombers, amb parcs, vehicles...