L'alcaldessa de Berga, Montse Venturós (CUP), ha decidit finalment recórrer a l'Audiència de Barcelona contra la sentència que la inhabilita durant sis mesos en el càrrec per no haver despenjat l'estelada durant dues jornades electorals, segons ha pogut saber Regió7 de fonts judicials i ha confirmat el seu advocat, Benet Salellas. El recurs incideix en què l'alcaldessa no va cometre cap delicte de desobediència, perquè obeïa al mandat del ple municipal de penjar la bandera, amb prevalença per sobre del requeriment de la Junta Electoral, segons la defensa.
Venturós, d'aquesta manera, manté de moment la batalla judicial, malgrat que inicialment es va mostrar disposada a no recórrer la sentència i a estudiar "com invalidar-la", sense descartar la possibilitat de desobeïr-la. De moment, però, la decisió de desobeir o no (que, segons Venturós, es prendrà de forma col·lectiva) ha estat ajornada uns mesos. La mateixa alcaldessa ha explicat amb posterioritat a aquest diari que la seva intenció és acabar retirant el recurs el setembre (ja que no creu que l'Audiència li estimi el recurs) i, mentrestant, "guanyar temps" per decidir la manera de "no acatar" la inhabilitació.
La decisió de l'alcaldessa de recórrer contra la sentència li permet de moment mantenir-se en el càrrec. Si el setembre decidís no retirar el recurs, s'exposaria a no poder-se presentar a les eleccions municipals de l'any que ve. I és que es desconeix quan l'Audiència emetrà la resolució , però, si no ho fa fins després de l'octubre, Venturós no podria presentar-se a les eleccions, ja que la pena d'inhabilitació és de sis mesos, i el termini de presentació de candidatures es clou a mitjan abril. De totes maneres, l'alcaldessa encara no ha fet públic si vol optar o no a la reelecció.
De moment, doncs, la defensa de Venturós ha presentat el recurs al Jutjat Penal 2 de Manresa, que és el tribunal que la va condemnar. Un cop el fiscal s'hi pronunciï, el mateix jutjat el traslladarà a l'Audiència de Barcelona, que l'haurà d'estudiar i dictar la sentència definitiva.
En declaracions a Regió7, l'advocat Benet Salellas explica que el recurs apel·la principalment a la legitimitat del mandat del ple municipal de penjar la bandera estelada, per sobre del mandat de la Junta Electoral.
"El codi penal diu que no hi haurà delicte de desobediència quan l'autoritat pública actuï considerant que hi ha algun tipus de mandat, resolució o norma preferent", explica Salellas. "En aquest cas, hi havia una contradicció entre el mandat del ple municipal i el mandat de la Junta Electoral. I pensem que aquesta contradicció de mandats s'havia de resoldre donant prevalença a la decisió del ple municipal, perquè té més legitimitat, ja que prové d'un òrgan representatiu", explica Salellas. Aquest cas, conclou l'advocat, "no s'hauria d'entendre com un delicte", amb una pena "tant greu" com la inhabilitació.
La sentència condemnatòria del Jutjat Penal 2 de Manresa, que es va donar a conèixer fa un mes, té l'origen en una denúncia de la plataforma espanyolista Societat Civil Catalana, que va denunciar Venturós per no despenjar l'estelada durant dues jornades electorals, el 2015, malgrat el requeriment de la Junta Electoral, que considerava la bandera un símbol partidista. La fiscalia va recollir la denúncia i va portar l'alcaldessa berguedana a judici. Entremig, el Jutjat d'Instrucció 1 de Berga va arxivar el cas, però va ser reobert per l'Audiència.
Durant la seva declaració fa dos mesos davant la jutgessa de Manresa, Venturós va denunciar "el judici polític" contra ella i va defensar que la decisió de mantenir penjada l'estelada havia estat aprovada per majoria del ple municipal l'any 2012, quan ella encara no era alcaldessa. També és l'argument que havia utilitzat davant del jutge de Berga, on va anar a declarar acompanyada pels Mossos, després d'haver desobeït dues vegades la citació.
