L'alcaldessa de Berga, Montse Venturós (Montse VenturósCUP, tot i que el dóna per perdut.
L'objectiu de fons del recurs, segons va revelar Venturós ahir al vespre a Regió7, és «guanyar temps» mentre es decideix «col·lectivament» la forma de «no acatament» de la resolució. La intenció, però, és retirar el recurs el setembre, perquè entri en vigor aleshores la inhabilitació, i s'eviti així que coincideixi amb les eleccions municipals del maig. Venturós encara no ha decidit si hi concorrerà, però «no volem que sigui un tribunal qui ho acabi decidint», afirma.
Des que es va fer pública la sentència, ara fa un mes, Venturós s'ha mostrat partidària de no acatar-la i, inicialment, estava disposada a no presentar-hi recurs, ja que dona «totalment per fet» que l'Audiència donarà la raó a la sentència condemnatòria del Jutjat Penal 2 de Manresa. «En els paràmetres habituals de la judicatura espanyola, la inhabilitació és el més evident», diu l'alcaldessa.
Però el fet de no presentar un recurs significava que la sentència hauria estat ferma a partir d'ara mateix, «sense haver tingut temps de definir de forma col·lectiva quina estratègia antirepressiva durem a terme», explica.
Presentant el recurs, corria el risc evident que la inhabilitació li afectés de ple el moment de presentació de candidatures a les eleccions municipals (que es tancaran el mes d'abril), de manera que no hi pogués concórrer. I és que l'Audiència encara tardarà uns quants mesos a resoldre el recurs. Probablement, ho farà durant la tardor o l'hivern, de manera que els sis mesos d'inhabilitació començarien a comptar des de llavors, i li impedirien a l'abril poder presentar-se a les eleccions.
La decisió, doncs, ha estat salomònica: presentar un recurs «instrumental» per retirar-lo «el proper mes de setembre», moment en què, per tant, s'executarà la sentència. Mentrestant, durant aquests dos mesos, explica Venturós, «treballarem amb la resta de grups municipals i amb els col·lectius de la ciutat per decidir la forma de no acatament de la sentència». Es tracta, doncs, de «disposar de més temps per acabar de tancar l'estratègia», diu.
De moment, Venturós no aclareix què significa a la pràctica «no acatar la sentència», però sí que té clar que la forma de fer-ho «és la no col·laboració, és a dir, la no participació en l'execució de la sentència». I que es faci de tal manera, adverteix, «que no danyi a nivell repressiu a més persones». És a dir, «que suposi les mínimes represàlies per a tots i totes», diu.«Confrontació amb l'Estat»
Per aquest motiu, segons reconeix Venturós, durant el període en què s'apliqui la inhabilitació, «hi haurà qüestions que no podré dur a terme» com a alcaldessa. Però del que es tracta «és de la confrontació de la legitimitat d'un ajuntament contra la legalitat establerta», assenyala l'alcaldessa.
L'objectiu final, conclou Venturós, «és que, en cap cas, no ha de ser un jutjat qui decideixi si un alcalde té dret o no al sufragi passiu i, per tant, a presentar-se a unes eleccions». Una decisió que ella, personalment, encara no ha pres.
Per a l'alcaldessa, és «imprescindible» continuar «l'estratègia antirepressiva» contra l'Estat, tenint en compte «que hi ha moltes altres causes obertes contra alcaldes de tot Catalunya», afegeix. «Es tracta de defensar la legitimitat popular dels vots de Berga. No pot ser que un tribunal acabi inhabilitant els berguedans i berguedanes», denuncia Venturós.
Tot i que l'alcaldessa dona per perdut el recurs, el seu advocat, Benet Salellas, s'ha esmerçat a fons per convèncer l'Audiència. En declaracions a Regió7 Salellas explica que el recurs apel·la principalment a la legitimitat del mandat del ple municipal de penjar la bandera estelada, per sobre del mandat de la Junta Electoral.
«El codi penal diu que no hi haurà delicte de desobediència quan l'autoritat pública actuï considerant que hi ha algun tipus de mandat, resolució o norma preferent», explica Salellas. «En aquest cas, hi havia una contradicció entre el mandat del ple municipal i el de la Junta Electoral. Aquesta contradicció de mandats s'havia de resoldre donant prevalença a la decisió del ple, perquè té més legitimitat, ja que prové d'un òrgan representatiu», diu Salellas.
La sentència del Jutjat Penal 2 de Manresa, que es va donar a conèixer fa un mes, té l'origen en una denúncia de Societat Civil Catalana, que va denunciar Venturós per no despenjar l'estelada durant dues jornades electorals, el 2015.
