El Col·legi d'Advocats de Manresa, que representa els 50 ferits per les càrregues de l'1-O al Bages, presentarà aquest dilluns un escrit a la jutgessa manresana reclamant-li de nou la imputació de 30 guàrdies civils, amb un únic objectiu: evitar que el proper 1 d'octubre prescriguin alguns dels delictes pels quals van ser denunciats: els de lesions lleus.

La llei preveu que els delictes lleus prescriguin al cap d'un any si, durant aquest període de temps, no s'ha citat com a investigat cap presumpte autor. Fins ara, la magistrada del Jutjat d'Instrucció 2 de Manresa, que investiga l'1-O al Bages, s'ha negat a imputar cap guàrdia civil, tot al·legant que el cos policial va actuar amb proporcionalitat a la comarca. Però la decisió final correspon a l'Audiència de Barcelona, que d'aquí a uns mesos ha de resoldre el recurs presentat pels advocats.

Quan l'Audiència s'hagi pronunciat sobre el recurs, però, ja hauran prescrit els delictes lleus de lesions, que són els que majoritàriament van denunciar la cinquantena d'afectats de l'1-O. Això significa que, encara que l'Audiència acabi tombant la decisió de la jutgessa manresana i ordeni la imputació d'alguns guàrdies civils, ja no seria possible processar-los pels casos de lesions lleus. L'única forma d'evitar-ho, doncs, seria que aquest setembre la jutge manresana es decidís a citar com a imputats els guàrdies civils.

De tota manera, el procés judicial contra els guàrdies civils podria prosseguir amb la resta de fets penals denunciats, que són tres casos de lesions greus i els delictes més genèrics, com ara vulneració de drets fomentals, danys, delictes contra la integritat moral i delictes contra el dret de reunió. En aquests casos, no hi ha ara per ara cap risc de prescripció.

Si la jutge manresana no canvia de posició i es nega a imputar cap guàrdia civil, el Col·legi d'Advocats de Manresa li adverteix de les conseqüències que pot tenir la seva decisió, en cas que fos tombada per l'Audiència o per alguna instància superior. «Això comportaria que haguéssim de demanar responsabilitats a la jutge i a l'Estat pel mal funcionament de l'administració de la justícia», explica David Casellas, un dels advocats del Col·legi que porten el cas.

El Col·legi demana que se citin com a investigats tots els guàrdies civils que ha pogut identificar com a presumptes responsables de les lesions, una trentena en total. Són els caps dels operatius que van intervenir en els cinc col·legis del Bages on hi van haver càrregues i alguns dels agents que van actuar a Callús, els únics de la comarca que portaven de forma visible el número de placa.

Pel que fa als guàrdies civils que van intervenir a Sant Joan, Fonollosa i Castellgalí, no s'han pogut identificar tots ells, ja que no duien la placa, però les víctimes sí que han reconegut visualment alguns d'ells a través dels vídeos. En aquests casos, el Col·legi demana a la jutge que ordeni la seva identificació i la seva posterior citació.

La imputació d'aquests trenta guàrdies civils ja va ser reclamada el maig pel Col·legi, així com la pràctica de noves proves. La jutge, però, va rebutjar les peticions, en considerar de forma prematura, en plena fase d'instrucció, que no hi va haver cap «excés de força» per part de la policia. Per aquest motiu, el Col·legi d'Advocats va presentar un recurs a l'Audiència, pendent de resoldre's.