«Ja no sóc la mateixa d'abans». Asseguda en un banc a prop de l'escola Joventut de Callús, Maite Lladós recorda amb els ulls entelats l'experiència que hi va viure ara fa gairebé un any, l'1-O, quan va patir les càrregues de la Guàrdia Civil. «Em van arrossegar agafant-me per les espatlles i, després, amb les botes, em van donar puntades de peu a la cama», explica. «Just aleshores vaig veure com picaven amb la porra la meva germana, sense miraments», diu.

Aquell dia, la Maite va arribar amb una taquicàrdia al CAP de Súria i, durant les setmanes següents, va desenvolupar atacs d'angoixa. «Vaig estar dos mesos sense poder dormir. El metge em va dir que tenia ansietat», explica. Avui, un any després, ja es troba millor, però assegura que encara manté seqüeles. «Quan vaig a llocs on hi ha molta gent, em torna a venir l'angoixa. Em ve la sensació que potser vindrà algú, i que haig de sortir d'allà. I, si veig la policia, m'angoixo encara més», confessa.

La Maite va denunciar les lesions al jutjat, però, com molts altres afectats, les ferides físiques no han estat tan importants com les emocionals. «El mal físic es pot minimitzar», constata una altra de les víctimes de l'1-O, Emili Gaya, que va rebre un cop de porra al cap durant les càrregues al seu poble, Sant Esteve Sesrovires. Però afegeix: «Hi ha un altre dolor, que encara perdura. Quan veig les imatges, quan recordo tot això... És molt dur. Digerir això és molt complicat», admet.

Com la Maite i l'Emili, altres afectats per les càrregues de l'1-O arrosseguen, en més o menys intensitat, seqüeles emocionals per la situació patida. «Hi ha persones que potser ho han viscut amb més serenor i, més enllà de la repulsa del moment, no han desenvolupat cap reacció traumàtica. Però n'hi ha d'altres que sí que han tingut seqüeles, que poden tardar més o menys temps a desaparèixer», explica el psicòleg manresà Pere Alastrué. «Poden haver tingut problemes per conciliar el son, irritabilitat, canvis d'humor, una certa hipervigilància, viure una mica atemorits...», diu. Una altra seqüela és la por a les aglomeracions. «Abans, potser una persona podia estar en una multitiud, sense tenir cap sensació de perill. Però, després de l'1-O, pot ser perfectament que no hi vulgui anar, perquè no porta bé la por que va experimentar aquell dia», diu la també psicòloga manresana Lídia Costa.

Només al Bages, una cinquantena de persones van denunciar al jutjat les ferides causades per la Guàrdia Civil (sense comptar altres afectats que van renunciar a fer-ho). Els informes mèdics només van recollir les lesions físiques, però no les seqüeles psicològiques que alguns han desenvolupat posteriorment.

«Molts ferits, quan han hagut de declarar davant del jutjat, han passat males estones, recordant els fets, i han arrencat a plorar», explica David Casellas, coordinador dels advocats que porten l'acusació contra les càrregues del Bages. «L'estat de xoc va anar minvant els dies següents, però encara hi ha un record emocional fort del que va passar», afegeix Casellas. «És com si haguessin tingut una pèrdua d'autoestima molt gran. Durant una estona, es van sentir molt denigrats. Sense comprendre el que estava passant», diu.

La psicòloga Lídia Costa adverteix que l'afectació pot rebrotar aquests dies, coincidint amb l'aniversari de l'1-O. «En qualsevol situació estressant, quan arriba el primer aniversari, es reviuen situacions, records i sensacions», explica. Segons afegeix, no tots els ferits han experimentat efectes traumàtics, ja que depèn de diferents factors. «Tenen seqüeles en funció de la seva resiliència, de com visquessin la situació, de les persones amb qui estiguessin, de si van patir les càrregues molt d'hora al matí, quan no s'ho esperaven...», explica. En tot cas, diu, «viure situacions d'aquest tipus genera una angoixa important. I poden haver quedat seqüeles, vinculades a l'angoixa i a les pors».

Si les seqüeles s'allarguen en el temps, els psicòlegs assenyalen que és important treballar-les. «És necessari fer-ho, perquè no quedin incrustades. Això pot afectar les teves relacions afectives, laborals... pots sentir-te feble molt de temps», adverteix el psicòleg Pere Alastrué.

Els ferits, de fet, no només arrosseguen el record de les càrregues, sinó també la por o l'angoixa que ja van sentir a l'inici, quan van veure arribar els agents als col·legis. «Em vaig cagar. Era brutal veure la quantitat de policia que venia», explica la callussenca Maite Lladós, que només té un adjectiu per definir tot el que va succeir després: «Horrorós». El mateix li passa a Carles Beronces, de Sant Esteve Sesrovires. «Quan els guàrdies civils començaven a pujar pel carrer, amb les porres, els cascos, els escuts, en formació militar... la sensació era de terror. Era esgarrifós», descriu Beronces, que, minuts després, assegut a terra, va rebre sis cops de porra a les cames i als braços. «És la primera vegada a la vida que algú em pega», exclama. «D'una banda, m'agradaria oblidar. Però, de l'altra, el cor no et deixa perdonar aquesta gent», conclou Lladós.