Una de les fotografies que va deixar l'1-O al Bages va ser la d'un home amb un trau al cap que sagnava davant de l'IES Quercus de Sant Joan mentre era auxiliat per dues noies. Es tracta de l'advocat Àlex Toses, de 63 anys, que acabava de rebre un cop de porra de la Guàrdia Civil. Un any després, rememora els fets.

On era en el moment de l'arribada de la Guàrdia Civil?

Havia anat a votar i, en sortir, a les escales, hi havia un grup de gent que lamentava que s'estaven quedant sols. Em va saber greu i gairebé em vaig veure obligat a quedar-me. I ens en vam anar a seure en un banc.

I, a quarts de tres, van arribar els guàrdies civils. Què va fer llavors?

Deixar el banc i pujar corrents a l'entrada de l'institut. Jo em vaig quedar a la segona o tercera fila. La Guàrdia Civil anava avançant a poc a poc cap a nosaltres, sense dir res, ni tan sols que ens dissolguéssim. Feia por veure com venien! Amb les porres, el casc... van pujar les escales i, en arribar a dalt, van donar empentes. I ben aviat vaig notar una porrada al cap. I llavors ja vaig començar a sagnar i em vaig retirar.

Va arribar a veure la porra?

No, no vaig poder. Ni tampoc el guàrdia civil que em va donar el cop.

Què va fer a continuació?

Fer marxa enrere. Allà no em podia quedar, perquè sagnava molt. Em vaig tacar el jersei i l'americana. Vaig sortir, i llavors van venir les dues noies, a qui m'agradaria donar les gràcies. Em van atendre molt bé. Em van fer seure en un banc i em van dir que no em mogués fins que arribés l'ambulància. Però l'ambulància va trigar molt, perquè la Guàrdia Civil no la deixava passar.

L'espera se li devia fer llarga...

Sí... Les noies m'anaven canviant el mocador. Un nen em va regalar un paquet de mocadors, una senyora em va donar una ampolla d'aigua... La gent va ser molt solidària. Em vaig sentir molt ben atès. Estic content per això. A més, mentre m'esperava, va venir un diputat danès, que feia d'observador internacional, per fer-me una entrevista.

Va estar gaire a l'hospital?

Fins a la nit. Em van portar a Urgències, em van posar uns punts de sutura, i em van fer un escàner al cap, per descartar lesions.

Va presentar denúncia?

No... Considero que el guàrdia civil que em va picar ho va fer perquè estava manat. Complia ordres. En un judici, en cas que s'hagués pogut identificar l'agressor (que era molt improbable), l'únic que hauria tingut, com a màxim, és una sanció i potser una compensació econòmica... però considero que aquest mal no està pagat amb diners.

Un any després, li continua fent mal el que va passar?

Més aviat estic orgullós del que vaig fer. Ha estat gairebé la culminació del tarannà polític que he tingut tota la vida, i estic contentíssim. Per haver contribuït a la difusió de l'1-O. Si no haguéssim actuat com ho vam fer, potser el tema hauria passat desapercebut. Estic content, doncs, d'haver ficat el cap pel país.

El periodista Aleix Solernou, de Regió7, li va fer una foto que va difondre el seu cas. Ho agraeix?

Molt. Perquè molta gent es va solidaritzar amb mi. Al carrer, m'abraçaven i em donaven les gràcies.