«El que va passar a Fonollosa és un xoc, però ens ha generat un sentiment d'unió»

Com està vivint la gent de Fonollosa l'aniversari de l'1-O?

Teníem la necessitat de reviure-ho de forma conjunta, i de parlar-ne. I per això el 22 de setembre vam fer un acte, que va ser molt emotiu. El que ens va passar l'1-O és un xoc. No ens podem acabar de creure que els antiavalots de la Guàrdia Civil, amb aquella desproporció i brutalitat, vinguessin al nostre poble. Però, durant l'any, ens hem vist sobrepassats en positiu, per tota la gent que ens ha donat el seu suport i estima. Això ens ha generat un sentiment d'unió, de pertinença i d'estima entre nosaltres. Per tant, hi havia ganes de fer l'acte. I jo diria que ara hem estat capaços de fer un punt i a part. Hem passat tot un any, de dol, o del que sigui. No és que estiguem afligits. Al contrari: amb fermesa i convicció, defensem que aquell dia no vam fer res mal fet, només votar, democràcia i llibertat. Són els drets essencials que cap govern legítim no hauria d'intentar prohibir per la força policial. Ni amb porres, ni escuts, ni donant cops, ni trencant canells de iaies. Que és el que l'1-O va fer la policia espanyola a Fonollosa.

Per tant, el sentiment comú entre els veïns de Fonollosa és el d'orgull i de dignitat?

Per descomptat. De l'1-O, ens quedem amb la dignitat i el coratge de la gent de Fonollosa i de Camps, de la reacció que van tenir davant de l'atac, més enllà de la legítima por del moment. Durant els 30 minuts de la intervenció policial, la gent plorava, cridava... els nens corrien, s'amagaven... a la plaça, senties la policia destrossant a cops de mall l'ajuntament... Les imatges i els sons són inoblidables i horrorosos. Mai no els podrem oblidar. Però la gent, després, va reaccionar amb més convicció, i la gran preocupació era on anar a votar. I els dies 2 i 3 vam rebre un munt de suports.

L'1-O es va fer viral un àudio seu, molt tocat pel que acabava de passar. Se li posa la pell de gallina cada cop que l'escolta?

L'he escoltat poc. Sencer, crec que mai. Era un moment de xoc, quan la Guàrdia Civil ja marxava del poble. En aquell moment, vaig baixar a la realitat. I la meva gran preocupació era advertir a tothom que, si us plau, que vigilessin als altres pobles, perquè ningú més no prengués mal. Ja en teníem prou amb el mal que havien fet als meus veïns i veïnes, amics i amigues, als meus familiars. Com podia ser que vinguessin 80 antiavalots, amb aquella covardia? Si no són covards, per què no anaven a un lloc amb milers de persones? Van venir a Fonollosa perquè estàvem indefensos, i no teníem res a fer en contra d'aquelles bèsties. Per això, vaig fer l'àudio. Però, com que no és un record gaire agradable de sentir, juraria que no l'he escoltat sencer cap vegada.

Per què creu que van venir a Fonollosa, a un col·legi electoral de només 200 veïns al cens?

Davant d'una acció tan irracional com venir a atacar una població, crec que no podem trobar gaires arguments racionals o estratègics. A la gent de Fonollosa ens interessa ben poc saber per què van venir al nostre poble. En tot cas, l'objectiu era generar por, que les imatges circulessin i que la gent es quedés a casa. Creien que així desactivarien el referèndum. Però els va sortir el tret per la culata.

Tot i així, la Guàrdia Civil tenia molts pobles per triar. S'ha comentat que potser van anar a Fonollosa perquè és el poble de David Bonvehí. Ho creu?

Jo vull pensar que no. Per quin motiu, aleshores, la Guàrdia Civil va anar a Sant Martí Sesgueioles o a Callús? I a tants altres llocs? Segurament, si ens posem a fer suposicions, a molts llocs hi podríem trobar motius. Per a mi, el fet que hi hagi una persona o una altra no es justifica per si mateix. Segurament, la Guàrdia Civil, però, va venir per algun tipus d'estratègia: és evident que no van anar a parar a Fonollosa perquè passaven per allà.

Vostè, el mateix 1-O, va assegurar que Espanya, aquell dia, va perdre per sempre Fonollosa i molts altres pobles. Ho manté?

Sí, és un abans i un després. Indiscutiblement. A Camps i a Fonollosa, hi hi havia gent que, fins a l'1-O, no s'acabava de significar, no tenia el sentiment a flor de pell. Ara no en tenen cap dubte. La nostra ciutadania està, socialment, del tot cohesionada.

Qui ha pagat, de moment, les destrosses a l'ajuntament?

Doncs l'Ajuntament, amb l'ajuda molt bona d'altres consistoris de la comarca i de donacions particulars. Perquè ni la nostra assegurança ni la junta de compensació no van voler assumir aquells 7.000 euros. Vam presentar una denúncia reclamant els diners al ministeri d'Interior, perquè ens paguin aquells actes vandàlics.

Poc després de l'1-O, el ple municipal de Fonollosa va declarar no grats diversos líders espa-nyols... i la Guàrdia Civil. Què suposa, això, a la pràctica, per a aquest cos policial?

Això suposa que Fonollosa va fer saber públicament que la Guàrdia Civil no serà benvinguda mai més, ni als pobles ni al seu terme municipal. Poden entrar-hi, sí, però no tindran cap tipus d'atenció ni de benvinguda. Hauria de canviar molt la situació, i ens haurien de demanar molt perdó, i de convence'ns molt, perquè ens canviés aquest sentiment.

Després de denunciar al jutjat les càrregues, la jutge li va respondre imputant-li a vostè desobediència? Com ho va rebre?

Et quedes que ve la segona part. La primera la va executar la policia i la segona, els tribunals, contra alcaldes i representants democràtics. Nosaltres denunciem destrosses, actes vandàlics, objectes robats, ferits... i la jutge ho gira, i no només no imputa a qui va fer els danys, sinó l'alcalde.

Com explica que no hi hagi cap guàrdia civil imputat al Bages i, en canvi, ho estiguin vostè, Pe- sarrodona, dos mossos...?

No s'entén que els que van agafar una senyora de 70 anys, la van tirar a terra i li van trencar el canell, no estiguin imputats. No s'entén que detinguessin de forma il·legal durant 15 minuts un veí de Fonollosa a la plaça, sense que tampoc no hi hagi imputacions. I que, a més, per sostenir les seves accions, s'inventin informes policials dels fets que van passar. Arribes a la conclusió que el poder judicial forma part d'una estratègia política organitzada i dissenyada pels poders de l'Estat espanyol, que ara s'està executant.

Però hi ha llocs, com Barcelona, on els jutges imputen policies. Per què a Manresa no?

És clar que no podem estar d'acord amb l'actitud de la jutgessa de Manresa. Si en tingués l'ocasió, li demanaria que ens tractés amb la imparcialitat que s'espera de la justícia. En el meu cas, cap a la meva persona, no em fa la sensació que la tingui. M'està tractant d'una manera molt injusta. Com a persona imputada no em sento ni amb les garanties ni amb la seguretat que el judici que jo pugui rebre sigui un judici just.

Creu que anirà a judici? El cas de l'alcalde de Callús era similar i ha quedat arxivat, per falta d'acusació del fiscal...

En el meu cas, la jutge ha insistit molt, demanant a la delegació del Govern si m'havien enviat la carta. Jo crec que ens han agafat de caps de turc i que volen aplicar un càstig exemplar a la resta d'alcaldes.