E judici a exalts càrrecs de l'extinta Catalunya Caixa per haver aprovat increments de sou als directius mentre l'entitat era sostinguda amb fons públics ha arrancat aquest dijous al matí a la secció vuitena de l'Audiència Provincial de Barcelona.

La fiscalia demana 4 anys de presó per a l'expresident de l'entitat, Narcís Serra, i per al bagenc Adolf Todó, exdirector general de CatalunyaCaixa. En total, es jutjaran 41 persones que van formar part de consells d'administració de la caixa per administració deslleial. Entre aquests figuren onze representants de la Catalunya Central al consell d'administració de l'entitat resultant de la fusió de Caixa Manresa, Caixa Catalunya i Caixa Tarragona.

Així, la Fiscalia demana 4 anys de presó per a 17 dels acusats, entre els quals hi ha Serra i Todó, a qui atribueix dos delictes d'administració deslleial, i 2 anys per als altres 24, als quals només atribueix un dels dos delictes. A més, reclama que els acusats paguin al FROB 2.568.000 euros més interessos en concepte de responsabilitat civil.

Exconsellers a Caixa Manresa

Entre els acusats als quals el fiscal demana quatre anys hi figura l'exalcalde de Sant Joan de Vila-torrada Francesc Iglesias, que, com la resta d'acusats per als quals es demana aquesta pena, formava part del consell d'administració de Caixa Catalunya. El fiscal demana dos anys per a Manel Rosell (que posteriorment va presidir Catalunya Caixa); l'advocat Josep Maria Badia; els exalcaldes Josep Camprubí (Manresa) i Maria Antònia Trullàs (Calaf); l'alcalde de Castellgalí, Cristòfol Gimeno, el doctor Lluís Guerrero; l'expresident de Mútua Manresana Ramon Llanas; a més del moianès Josep Catot; el calafí Joaquim Palà i la santjoanenca Laura Vives, en qualitat d'impositors. Aquests deu integraven el consell d'administració de Caixa Manresa, i entre el juliol i el novembre del 2010 van passar a formar part del consell provisional integrat de les caixes fusionades.

En concret, el fiscal argumenta que hi va haver dos acords del consell d'administració, el gener i l'octubre del 2010, que van ser clarament il·legals, i entremig es va produir la fusió de Caixa de Catalunya amb Caixa de Tarragona i Caixa de Manresa, el maig del 2010, i dues injeccions del FROB per valor de quasi 3.000 milions d'euros, que suposaven prop del 90% dels recursos propis del nou banc. 17 dels acusats van participar en tots dos acords, un va participar en el del gener, i 23 en el d'octubre. La sessió del gener va aprovar la proposta de la Comissió de Retribucions consistent a apujar el salari fix i el variable anual de Todó del 35 al 50%, i el de Masana, del 35 al 45%.

Acusacions particulars

A més de la Fiscalia, també demanen presó per als 41 exdirectius la Confederació Intersindical de Caixes (CIC) i la CUP. La primera demana sis anys de presó per a Todó per un delicte d'apropiació indeguda, i quatre anys per als altres 40 acusats per administració deslleial. La CIC atribueix a Todó un delicte d'apropiació indeguda, i li reclama 112.015 euros en concepte de responsabilitat civil i 696.548 euros més de les retribucions irregularment rebudes. Així mateix, Serra, Todó i 40 exdirectius més de l'entitat també acusats haurien d'abonar de forma solidària 5,12 milions d'euros en concepte d'indemnització a la caixa per les aportacions dutes a terme a plans de pensions, així com el pagament d'una fiança de 5,9 milions d'euros.

El judici, que se celebrarà inusualment a la sala polivalent de l'audiència atesa la gran quantitat d'acusats, s'allargarà fins a final de novembre. El calendari judicial preveu fins a 28 sessions.

L'advocat manresà Benjamí Garcia, representant de nou dels acusats en el judici, tots exconsellers de Caixa Manresa, assegura que els seus clients afronten el procés «amb tranquil·litat de no haver fet res que no facin en la seva diària, en la qual són excel·lents pares de família, ciutadans i empresaris. Però també amb la insatisfacció d'haver d'afrontar un procés judicial».

Segons Garcia, els exconsellers són, abans de l'inici del procediment, «persones estranyades que un cas així pugui tenir lloc. És una acusació sorprenent, més enllà que tothom té dret a acusar». Segons el parer de l'advocat, el resultat del procés «entenem que no ha de donar sorpreses», ja que «el judici posarà les coses en clar».