L'expresident de CatalunyaCaixa Narcís Serra i l'ex-director general de l'entitat Adolf Todó han intentat aquest dijous sense èxit sol·licitar la nul·litat parcial del judici del cas dels sobresous abonats en aquesta entitat financera, una petició que el tribunal ha rebutjat. Les defenses dels dos directius han fet aquesta demanda en la primera sessió a l'Audiència de Barcelona del judici del cas dels sobresous abonats a l'antiga cúpula de CatalunyaCaixa, un procés en el qual estan acusats, entre d'altres, l'expresident de l'entitat Narcís Serra i el seu ex-director general Adolf Todó, per als quals la Fiscalia demana quatre anys de presó. A la mateixa causa hi ha onze persones de la Catalunya Central implicades, totes elles membres del consell d'administració de l'entitat resultant de la fusió de Caixa Manresa, Caixa Catalunya i Caixa Tarragona.
Les defenses de Serra i Todó han aprofitat la sessió de qüestions prèvies per fer aquesta sol·licitud i han argumentat que la CUP, que exerceix l'acusació popular, no estava legitimada per exercir l'acció civil i sol·licitar fiança per als acusats, en no ser directament perjudicada pels fets que es jutgen.
També aquestes defenses han reclamat rebaixar la fiança de 9,5 milions d'euros que el jutge d'instrucció va fixar, atenint-se al sol·licitat per la CUP, al·legant que tant la Fiscalia com l'Advocacia de l'Estat, que representa al FROB en aquest cas, la limitaven a 2,56 milions menys.
De la seva banda, el president del tribunal ha avançat que no podia decretar la nul·litat de l'acte de judici oral per no "dilatar la causa", i ha precisat que respondria "amb assossec" a les peticions de la defensa en una resolució per escrit.
En total, la secció vuitena de l'Audiència de Barcelona jutja des d'aquest dijous a 41 membres del consell d'administració per autoritzar "desproporcionats" sous a la cúpula de l'antiga caixa d'estalvis malgrat la crítica situació que travessava l'entitat. La Fiscalia atribueix a un total de disset persones, entre elles Serra i Todó, dos delictes d'administració deslleial, per als que demana quatre anys de presó, mentre que per a altres 24 exdirectius de CatalunyaCaixa demana dos anys de presó per un únic delicte d'administració deslleial.
El Ministeri Públic sol·licita a més que els acusats indemnitzin al Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) amb un mínim de 2,56 milions d'euros.
Serra defensa la legalitat dels augments de sou a la cúpula de CatalunyaCaixa
La primera jornada del procés s'ha dedicat a qüestions prèvies, en les quals les defenses de Serra i de l'exdirector general Adolf Todó, per als quals es demanen quatre anys de presó, han intentat que el tribunal anul·li l'acte d'obertura de judici oral i al mateix temps limitar la quantia dels sobresous atorgats pels quals se'ls jutja.
Els advocats de Serra i Todó han argumentat que, en realitat, l'augment salarial real que va percebre l'anterior cúpula de l'entitat va ser, en concepte de variables, d'uns 56.000 euros, molt lluny de les quantitats estimades per la Fiscalia i l'advocacia de l'Estat, que l'eleven als 2,56 milions esmentats.
Malgrat que la jornada s'ha centrat només en les qüestions prèvies al judici, tant a l'entrada com a la sortida de l'Audiència l'exministre Narcís Serra ha assegurat als periodistes que no es penedeix de la seva gestió i ha afegit: "El que vaig fer va ser el que havia de fer".
Ha negat que s'aprovessin "sous escandalosos" per a l'antiga cúpula de CatalunyaCaixa i ha recordat que ell està acusat per l'augment del sou de l'ex-director general de l'entitat Adolf Todó, no del seu propi, tal com va aprovar el consell d'administració de l'entitat financera, que ell presidia.
Segons Narcís Serra, les decisions que va prendre van ser "legals i legítimes". "Vam fer el que corresponia, és el que es demostrarà al llarg del judici", ha afegit.
El fiscal del cas també ha volgut aclarir que es jutjaran els augments del sou fix i del variable aprovats al gener i a l'octubre del 2010 pel consell d'administració, i no els contractes de l'alta direcció de l'entitat.
La sala ha permès als acusats absentar-se de les sessions del judici posteriors a la seva declaració, tal com han sol·licitat les seves defenses, sense l'oposició de la Fiscalia.
