El regidor Pesarrodona nega a la jutge haver rebut cap requeriment de la suspensió de l'1-O

El santjoanenc ha declarat com a investigat, deu mesos després que fos denunciat d'ofici per la magistrada del Jutjat d'Instrucció 2 de Manresa, Maria Teresa Rodríguez. Avui, la jutgessa és l'única que li ha fet l'interrogatori. En canvi, la fiscal, present a la sala, no ha adreçat ni una sola pregunta a Pesarrodona, cosa que obre la porta a què la fiscalia renunciï a presentar acusació contra el regidor santjoanenc. Aquest fet obligaria a la jutgessa a arxivar el cas, tal i com ja va succeir amb l'alcalde de Callús, Joan Badia (ERC), perquè no hi hauria cap part acusadora.

"Som optimistes en aquest sentit. Si una de les funcions que té la fiscalia és investigar delictes, i en el moment que té la persona investigada a davant per declarar, no fa preguntes, pot ser un bon senyal", ha expressat a la sortida del jutjat David Casellas, l'advocat de l'actor i pallasso santjoanenc.

Avui, per primer cop, Pesarrodona ha pogut donar explicacions davant de la jutgessa manresana, que li va imputar desobediència després que denunciés les lesions que va patir de la Guàrdia Civil l'1-O a Sant Joan de Vilatorrada (una imputació que també van rebre, pel mateix motiu, els alcaldes de Fonollosa i de Callús). El febrer passat, el santjoanenc ja va ser citat per aquesta qüestió però, en la notificació, la jutge no li va especificar el delicte que l'imputava, per la qual cosa, aquella vegada, Pesarrodona es va acollir al dret a no declarar i els seus advocats van denunciar indefensió a l'Audiència de Barcelona.

L'Audiència va donar la raó a Pesarrodona i va obligar la jutgessa manresana a repetir, de forma correcta, la citació per desobediència. I es va fixar per aquest dimecres, 10 d'octubre. "Ha estat un interrogatori bastant dur de la jutgessa, sobretot al principi", ha explicat el regidor a la sortida dels jutjats. "M'ha preguntat sobre el referèndum, i si jo coneixia la suspensió del Tribunal Constitucional. Li he contestat que era un ciutadà més, que desconeixia totes aquestes coses, i que no havia rebut cap requeriment", ha explicat Pesarrodona. De fet, ha recordat, "un regidor de Cultura no té cap compertència en les convocatòries electorals ni en cap tipus de referèndum".

El regidor santjoanenc confia que "aquest cas es tanqui de tot". Segons ha manifestat, "ha estat un any duríssim, amb una persecució judicial ferotge, amb l'únic objectiu de fer por. Em sento fort i ferm de tirar endavant".

A banda d'aquesta imputació de desobediència, Pesarrodona també ha hagut d'afrontar aquest 2018 una imputació per delictes d'odi i resistència, arran de l'informe que la Guàrdia Civil va fer contra ell per la seva presència a l'escola Joncadella l'1-O. Els delictes, però, ja han estat arxivats definitivament per l'Audiència, després que el màxim comandament de la Guàrdia Civil a la Joncadella reconegués davant de la jutge que Pesarrodona no era autor de cap dels delictes que li atribuïa l'informe policial.

És per aquest motiu que, fa una setmana, el regidor santjoanenc va anunciar que presentaria "una querella" contra la Guàrdia Civil "pel seu fals informe". De tota manera, ell i el seu advocat han matitzat avui que no ho faran fins que no s'hagi arxivat la imputació que té pendent, la de desobediència.

En tot cas Pesarrodona sempre s'ha mostrat convençut que tota la persecució judicial que ha sofert el darrer any, la de la Guàrdia Civil i la de la jutgessa manresana, és una "represàlia" per la foto viral amb el nas de pallasso que es va fer el 20-S, al costat d'un guàrdia civil, davant de la conselleria de Governació de Barcelona. "Vull saber ara qui hi darrere de l'informe fals de la Guàrdia Civil de l'1-O, atribuint-me una sèrie de delictes que han quedat arxivats", ha insistit avu.

Pesarrodona, d'altra banda, encara haurà de tornar un altre dia al jutjat, per declarar com a denunciant de les lesions rebudes per la Guàrdia Civil. En aquest cas, de moment, no hi ha data per a la declaració.