Cinc anys després de rebre la querella de la fiscalia pel seu increment de sou «desproporcionat» quan era director de Catalunya Caixa, el bagenc Adolf Todó va declarar ahir com a acusat en el judici, en què s'enfronta a quatre anys de presó, per dos delictes d'administració deslleial. Todó va defensar que el seu augment de sou era legal, tot i la situació crítica de l'entitat, i que va estar avalat pel màxim organisme regulador.

«Només que el Banc d'Espanya m'hagués insinuat que aquells acords havien de ser tirats enrere, ho hauríem fet. Per a mi, el Banc d'Espanya era la llei», va remarcar. «Tinc l'absoluta seguretat que l'inspector del Banc d'Espanya era absolutament conscient de la pujada dels sous», va afirmar, tot afegint que s'hi comunicava gairebé cada dia. També va donar per fet que n'era coneixedor el FROB.

Todó, a més, va negar ahir que, entre els anys 2008 i 2012, arribés a cobrar 12 milions d'euros, que és la xifra que havia donat la fiscalia la setmana passada. Segons ell, els càlculs estan mal fets, ja que, en total, va cobrar uns 3,6 milions d'euros (inclosos tots els fixos i variables). D'aquests, va dir, 1,3 milions procedien del seu pla de pensions a Caixa Manresa, l'entitat d'estalvis d'on va ser fitxat.

La fiscalia, en tot cas, considera invàlids els dos acords del consell d'administració de Catalunya Caixa que, l'any 2010, van servir per ratificar el seu increment de sou i el del manresà Jaume Masana, director general adjunt de CX. Els dos acords van servir perquè el seu sou fix passés de 700.000 a 812.000 euros, a banda dels variables, dietes i altres retribucions.

Els increments es van produir en plena crisi econòmica, just l'any en què CX va rebre 3.000 milions d'ajudes públiques del FROB, cosa que suposava prop del 90% de recursos del nou banc.

Igual com va fer dijous en el judici l'expresident de CX Narcís Serra, Todó va insistir ahir que el 2010 el Banc d'Espanya considerava CX com una entitat «fonamentalment sòlida» i que els increments de sou complien «la mitjana del sector financer», que va definir com el conjunt de bancs que operaven en aquell moment a l'Estat, i no només caixes. «No era normal que ens comparéssim només amb la mitjana de sous de les caixes catalanes, ja que nosaltres érem la segona caixa més gran de Catalunya, molt per sobre de la tercera», va dir.

Todó va explicar que va ser fitxat el 2008 per fer «un nou canvi de rumb» a l'aleshores Caixa Catalunya. Provenia de Caixa Manresa, on només cobrava «un 30% menys» del sou que se li va assignar a CX, malgrat que Caixa Manresa era «deu vegades més petita», va indicar. Sobre el repte que es proposava a Caixa Catalunya, va dir que «jo no era un kamikaze» i que «estava plenament convençut que el projecte era «sòlid».

El bagenc va negar que el 2010 la nova Catalunya Caixa (ja fusionada) tingués pèrdues i va assegurar que el balanç era negatiu «perquè es van destinar diners per a les provisions genèriques de fons, per prudència, per tenir una guardiola per si de cas». Si no, va dir, «hauríem tingut beneficis».