L'exalcalde de Sant Joan de Vilatorrada i exdiputat al Parlament per CiU, Francesc Iglesias, va declarar ahir a l'Audiència de Barcelona com a acusat per haver participat en les dues votacions que el 2010 van permetre incrementar els sous del director general i del director adjunt de Catalunya Caixa (CX), els bagencs Adolf Todó i Jaume Masana, respectivament, en plena crisi econòmica. Iglesias, que va integrar el consell d'administració de Caixa Catalunya entre el 2004 i el 2010, va declarar ahir que confiava «absolutament» en el criteri de Todó i de l'aleshores president de CX, Narcís Serra.
El santjoanenc, de 74 anys d'edat, va ser el vuitè a declarar dels 41 acusats del cas, i el primer a fer-ho del grup d'onze consellers bagencs implicats en el mateix judici. Tot i que la majoria d'ells provenien de Caixa Manresa, Iglesias formava part del consell de l'antiga Catalunya Caixa, com a representant de la Diputació de Barcelona. Com la resta de membres d'aquesta caixa, s'enfronta a quatre anys de presó, per dos delictes d'administració deslleial.
Responent les preguntes del fiscal, Iglesias va vincular ahir l'ajuda pública de 1.250 milions d'euros del FROB a la nova caixa fusionada, CX, i no pas a Caixa Catalunya, de la qual formava part. «Jo entenc que l'ajuda proposada del FROB no era per a Catalunya Caixa, sinó que era per al futur, ja que el Banc d'Espanya preveia que s'havia de desenvolupar una fusió», va declarar, deslligant-se d'aquesta manera de cap responsabilitat en la gestió dels fons públics. «L'ajuda del FROB no neix a proposta de Caixa Catalunya, sinó del Banc d'Espanya. A mi, per tant, no em demani coses del futur», va etzibar Iglesias al fiscal.
La fiscalia considera irregulars els increments de sou, precisament, perquè es van produir en un context molt delicat de la caixa, que va haver de rebre, en total, prop de tres mil milions en ajudes del FROB. Després de les dues votacions al consell, el sou de Todó va pujar fins als 800.000 euros anuals, només en fix, mentre que el variable va passar del 35 al 50%.
Iglesias, però, va negar ahir davant del fiscal que l'any 2010, abans de la fusió, Catalunya Caixa passés cap situació crítica. «No soc conscient de cap problema de la caixa. Els balanços del 2009 s'havien tancat en positiu, amb un benefici de 77,5 milions d'euros, amb fons propis i amb solvència», va assegurar ahir. «Per tant, la situació de la caixa era favorable», va insistir. «Es va fixar si hi havia desequilibri patrimonial a la caixa?», li va preguntar llavors el fiscal. «No n'era conscient», li va respondre el santjoanenc.
En tot cas, va afegir, ell, com a membre del consell d'administració, va assegurar que tenia «absoluta confiança en la presidència i la direcció de l'entitat», tot afegint: «Todó i Serra em donaven confiança per votar el que era més convenient per a la caixa». I va afirmar que la gestió de Caixa Catalunya dels anys anteriors «era francament positiva», perquè havia baixat la morositat i es disposava de fons propis.
El vaixell «no s'enfonsava»
A preguntes de les defenses, Iglesias va recordar que l'any 2010 des del govern de l'estat «es començava a parlar de brots verds i d'una certa recuperació de la crisi, després de la patacada del 2008». Quan li van preguntar si en algun moment va tenir la sensació que «el vaixell s'enfonsava», Iglesias ho va negar: «A mi no em donava aquesta impressió», va dir. I quan li van preguntar si en algun moment es va plantejar que podria estar aprovant alguna decisió arbitrària i contrària a l'interès general, la resposta del santjoanenc va ser taxativa: «En absolut. Aniria en contra de les meves pròpies conviccions, que són la formalitat total en totes les decisions que he pres en la meva vida».
Finalment, Iglesias va assegurar que mai no va rebre cap «retret» de cap institució i organisme per l'aprovació dels increments de sou. A excepció, va dir, «del que he patit els últims cinc anys», arran de la querella de la fiscalia. «La família i els amics que llegeixen la premsa, em pregunten: però que vau fer, que us estan demanat presó?», va lamentar.
D'altra banda, el santjoanenc també va validar la nova versió que Adolf Todó, en la seva declaració de dimarts, va donar davant del tribunal sobre la seva absència en la primera votació de l'increment de sou. Iglesias va confirmar que Todó es va absentar de la sala quan es va començar a debatre el tema dels augments de sou, i que no va prendre part en la votació.
