La resolució de la jutge de l'1-O en què processa per desobediència l'alcalde de Fonollosa, Eloi Hernàndez (ERC), feta pública aquest dijous, arriba pocs dies després de la interlocutòria en què processava pel mateix motiu un altre càrrec públic bagenc, el regidor de Cultura de Sant Joan de Vilatorrada, Jordi Pesarrodona.

En l'escrit contra Pesarrodona, la jutge manresana, per justificar el delicte, feia referència a la presumpta desobediència a dues ordres del Tribunal Constitucional (TC), una de les quals, però, no havia aparegut en tot el procés d'instrucció, ni tampoc durant l'interrogatori al regidor. Es tractava, en concret, de l'ordre del TC que anul·lava les normes complementàries per a la celebració del referèndum. Aquest fet li ha valgut un recurs de Pesarrodona al·legant vulneració del seu dret de defensa, que haurà de resoldre l'Audiència de Barcelona.

Després de rebre aquell recurs, ara, en la resolució de processament contra Hernàndez, la jutge manresana ja no repeteix aquell error i se centra específicament en el motiu pel qual li va justificar la imputació inicial del delicte, que és la presumpta desobediència a l'ordre del TC que anul·lava la llei del referèndum del Parlament, ordre que va ser notificada als ajuntaments per part de la delegació del govern espanyol.

En tots dos casos, tant amb Hernàndez com amb Pesarrodona, la jutge manresana incideix en el fet que la prohibició era "notòria", per la seva aparició als mitjans de comunicació, i que, per tant, com a càrrecs públics, tots dos l'havien de conèixer.

La defensa d'Hernàndez també ha anunciat aquest mateix dijous que presentarà un recurs, però, en aquest cas, qüestionant el fons de la resolució. I és que nega que l'alcalde de Fonollosa hagués rebut mai per escrit, ni de forma verbal, la notificació per fer prohibir el referèndum al seu municipi. És, de fet, el que ja va declarar Hernàndez davant la jutge aquest passat dilluns.

La decisió final de la fiscalia pot retardar-se

La resolució d'aquests dos recursos, el de Pesarrodona i el d'Hernàndez, pot fer retardar la decisió de la fiscalia, que és qui haurà de decidir si enviar-los tots dos a judici o si demanar l'arxivament dels dos casos. En el cas de l'alcalde de Callús, Joan Badia, que també va ser denunciat d'ofici per la mateixa jutgessa, el fiscal va renunciar a presentar acusació, per la qual cosa la jutge va arxivar el cas.

La tramitació del cas contra l'alcalde de Callús va ser més ràpida perquè les defenses no van presentar recursos a l'Audiència. En el cas de Pesarrodona i d'Hernàndez, es van presentar recursos perquè la jutgessa manresana, inicialment, els va citar de forma incorrecta. L'Audiència va donar raó a les defenses i la jutgessa ha hagut de repetir el procés, motiu que explica l'allargament dels dos casos.