L'Audiència de Barcelona ha ordenat al Jutjat d'Instrucció 2 de Manresa que citi com a imputats quatre guàrdies civils per les càrregues policials de l´1-O al Bages, en dues resolucions judicials a les quals ha tingut accés Regió7. Són tres agents de Fonollosa que van emmanillar un veí del poble sense motiu aparent, i que ja estan identificats amb el seu número de placa, i el cap de l'operatiu de l'IES Quercus de Sant Joan de Vilatorrada, col·legi on l'Audiència considera que hi va haver un «excés de força policial». Per això, en el cas del Quercus, el tribunal insta el jutjat manresà a identificar sis guàrdies civils més que apareixen a les imatges agredint als ciutadans, amb l'objectiu de facilitar també la seva possible imputació.

En canvi, l'Audiència no veu cap ús excessiu de la força en les actuacions de la Guàrdia Civil a Castellgalí i a Callús, per la qual cosa dóna la raó a la jutge manresana i rebutja imputar agents i continuar la investigació. Tampoc no considera desproporcionada la utilització de la força contra la gent congregada davant de l'Ajuntament de Fonollosa, amb l'excepció del cas de l'emmanillament d'un veí, que sí que s'investigarà.

Aquesta és la resposta que l'Audiència de Barcelona ha donat als recursos que el Col·legi d'Advocats de Manresa (que representa els ferits de l´1-O al Bages) i la fiscalia van presentar contra les resolucions de la jutge de Manresa en què descartava imputar cap guàrdia civil ni fer cap altra diligència d'investigació. Pel que fa al cinquè col·legi del Bages on hi va haver càrregues, el Joncadella de Sant Joan, l'Audiència no s'ha pronunciat encara al respecte.

Malgrat que l'Audiència no ha donat la raó als ferits en els casos de Callús i de Castellgalí (i ho ha fet de forma parcial en el cas de Fonollosa), ha acceptat, en canvi, cadascuna de les proves que el Col·legi d'Advocats reclamava en el cas de l'IES Quercus, algunes de les quals, precisament, eren les mateixes que sol·licitava per a totes les cinc escoles afectades.

I és que, en el cas del Quercus, l'Audiència veu indicis d'ús «desproporcionat» de la força dels agents que van carregar contra els veïns. «No considerem que fos necessari colpejar amb porres de forma inopinada i per sorpresa a aquells que estaven a l'exterior, al costat de la porta d'entrada», diu la resolució, signada per dos dels tres magistrats que n´han estat autors (la tercera magistrada de la sala, en canvi, ha fet un vot contrari a acceptar el recurs).

Segons afegeix la interlocutòria, «s'hauria pogut aconseguir el mateix resultat, encara que hagués calgut més temps, traient als congregats per la força, agafant-los i arrossegant-los». Per tant, diu la resolució, «considerem que s'ha produït un excés en l'actuació policial, amb causació de lesions que segurament no s'haurien produït si s'hagués actuat d'una altra forma». L'escrit també constata que «hi va haver excessos policials en alguns casos concrets, amb l'ús de porres colpejant a ciutadans, sense cap agressió física prèvia, i sense finalitat aparent».

D'aquesta manera, l'Audiència ordena a la jutge de Manresa que prossegueixi la investigació de les càrregues al Quercus i que, per tant, citi a declarar com a imputat el tinent que va dirigir el dispositiu (el qual, de fet, ja ha declarat com a testimoni). A més, també obliga a identificar sis agents que van participar en l'operatiu, que són tots aquells que han estat identificats visualment pels ferits. L'objectiu «és perquè puguin declarar com a testimonis o com a investigats». El tribunal també obliga a la Guàrdia Civil a entregar un informe explicant l'operatiu de l'1-O al Bages i a facilitar les gravacions i ordres d'aquell dia.

En canvi, l'Audiència descarta cap ús abusiu de la força a Fonollosa, Callús i Castellgalí. Tot i així, en el cas de Fonollosa, el tribunal obliga a investigar la possible detenció il·legal durant quinze minuts d'un veí i, per aquest motiu, demana imputar tres agents que el van emmanillar i custodiar, ja que «no se li van informar dels motius d'una possible detenció i no hi ha diligències» al respecte.