Sis dels homes que van ser jutjats per l'agressió neonazi comesa el 2012 davant la sala Stroika de Manresa van declarar ahir com a testimonis en el nou judici que se celebra aquests dies a l'Audiència de Barcelona contra el divuitè i últim implicat en el cas, Pedro M. M., que va ser detingut dos anys més tard que la resta. Cap d'ells, però, no va incriminar-lo. Mentre que alguns van afirmar simplement que no ho recordaven, els altres van negar directament la seva participació en l'agressió.

Els fets provats en la sentència del 2014 van tenir lloc el 23 de març del 2012. Aquella tarda, divuit simpatitzants d'ultradreta provinents de diversos llocs de Catalunya es van desplaçar, en diferents cotxes, fins a Terrassa, convocats per un dels condemnats, el terrassenc Javier C. M. Des d'allà, es van dirigir a la sala Stroika de Manresa (que acollia un concert antifeixista), amb l'objectiu d'agredir els seus assistents. Un cop allà, van seleccionar aleatòriament dos adolescents que es trobaven davant l'entrada, i els van agredir de forma violenta, amb barres de ferro. Un dels agredits, de 16 anys, va resultar ferit crític, per un traumatisme cranioencefàlic, mentre que l'altre va resultar amb lesions de diversa consideració. També van atacar quatre joves que eren dins un cotxe.

La investigació policial va permetre identificar disset dels divuit homes que es van desplaçar a la sala Stroika de Manresa, però la sentència només va provar que deu d'ells havien estat els autors materials (juntament amb un menor que també va ser condemnat). Els altres sis adults van ser absolts perquè, tot i que la sentència també va considerar corroborat que havien acudit al Bages, el jutge va concloure que no havien participat en l'agressió.

Dos mesos després de la sentència, els Mossos van identificar el divuitè home i van detenir el nou sospitós, el tarragoní Pedro M. M., que està sent jutjat aquesta setmana. En la seva declaració de dilluns, va negar haver acudit aquell dia a Manresa, però els Mossos, en el judici, van ratificar la seva acusació i van afegir que, després dels fets de la Stroika, va anar amb alguns dels implicats a un bar del Pont de Vilomara.

Ahir, Pedro M. M. va rebre el suport en el judici dels diversos processats en el cas. D'una banda, van declarar, mitjançant videoconferència des de la presó, dos dels deu condemnats. Tots dos, però, es van limitar a dir que no recordaven cap de les persones amb qui havien comès els fets.

Els absolts ho neguen tot

D'altra banda, van declarar quatre dels processats que van ser absolts, i tots quatre van negar haver acudit aquell dia al Bages. Dos d'ells, Cristian T. S. i Víctor E. G., van assegurar que no coneixien ni Pedro M. M. ni cap dels altres processats. Tots dos, segons la sentència del 2014, van desistir de participar en els fets de la Stroika perquè van ser identificats en un control policial a Salelles.

Els altres dos absolts que van declarar ahir, Alberto F. F. i Carlos P. J., són de Tarragona i sí que van manifestar conèixer personalment Pedro M. M. De fet, segons la fiscalia, tots tres van anar junts en un mateix cotxe fins a la Stroika. En la sentència del 2014, el jutge va concloure que Alberto F. F. i Carlos P. J. van arribar efectivament a la Stroika, però que van desistir de participar en els fets, motiu pel qual van acabar absolts.

En la seva declaració d'ahir com a testimonis, tal com ja van fer fa quatre anys com a acusats, Alberto F. F. i Carlos P. K. van tornar a negar haver acudit a Manresa i, malgrat caure en diverses contradiccions, van explicar que s'havien desplaçat tots dos a Ter-rassa, per sopar amb un amic que vivia a la ciutat vallesana. Van justificar que el seu cotxe hagués estat gravat per les càmeres del peatge del Bages de la C-16 perquè, segons van dir, es van «perdre» quan buscaven Terrassa. Tots dos van negar que Pedro M. els acompa-nyés al cotxe.

Ahir també va declarar com a testimoni Sergio D., un tarragoní amic d'Alberto F. F. i de l'acusat, Pedro M. M. En una conversa telefònica intervinguda pels Mossos l'any 2014, Sergio D. explicava a Alberto M. que un tal «Pedro» era l'únic que s'havia alliberat de l'acusació judicial. Ahir, Sergio D. va declarar que no reconeixia la seva pròpia veu en la conversa telefònica, i, per tant, també va evitar incriminar Pedro M. M.