La Guàrdia Civil pretenia l'1-O entrar per la força en tretze col·legis més d'allà on va fer-ho, però ho va descartar a l'últim moment per motius de «seguretat», segons un informe policial al qual ha tingut accés Regió7. Deu d'aquests col·legis es trobaven a les comarques de la Catalunya Central, entre els quals a la urbanització de Pineda de Bages, a Viver i Serrateix (un dels pobles més petits del Berguedà, de només 170 habitants) i a l'únic punt de votació de Sant Joan de Vilatorrada que els quedava per actuar: Cal Gallifa. La resta eren escoles de la demarcació de Lleida. No van arribar a acudir-hi, però, per evitar «conseqüències pitjors».
Així ho revela un informe sobre l'operatiu de l'1-O que va elaborar l'aleshores cap de zona de la Guàrdia Civil a Catalunya, Ángel Gozalo Martín, i que va enviar el 13 d'octubre del 2017 a la secretaria d'estat de seguretat. Gozalo Martín va ser ascendit posteriorment a tinent coronel. El document revela que la Guàrdia Civil, basant-se en criteris d'accessibilitat, va seleccionar 71 punts de votació de tot Catalunya (sense comptar els col·legis de les capitals catalanes, on va actuar la Policia Nacional), tot i que finalment va acabar intervenint en 51 d'ells.
En set casos més, la Guàrdia Civil es va trobar els col·legis clausurats i en tretze més va renunciar a actuar-hi a l'últim moment «per la concentració de persones a l'accés i per les condicions de seguretat del lloc». En aquests indrets, afegeix l'informe, la Guàrdia Civil va optar per no intervenir perquè l'alta presència de concentrats «hauria produït conseqüències pitjors per a les persones presents».
Dels tretze col·legis planificats i posteriorment descartats, tres es troben al Bages. Són l'escola Pla de Puig de Sant Fruitós de Bages, el local veïnal de la urbanització de Pineda de Bages (al mateix municipi santfruitosenc) i la sala de Cal Gallifa de Sant Joan de Vilatorrada, l'únic dels tres col·legis d'aquesta població que precisament es va salvar de les càrregues policials (ja que la Guàrdia Civil sí que va intervenir als altres dos, l'IES Quercus i l'escola Joncadella).
Segons l'informe, a Cal Gallifa ja hi volien anar «a les 9 del matí», però els agents de paisà es van trobar «una concentració de cent persones» que els ho va fer desestimar. A banda dels dos col·legis esmentats de Sant Joan, la Guàrdia Civil sí que va carregar aquell dia en tres pobles més del Bages, Callús, Castellgalí i Fonollosa, on van causar en conjunt 50 ferits.
Segons revela també l'informe, el cos policial va desistir, també a l'últim moment, actuar a la biblioteca de Moià (Moianès), al local social de Viver i Serrateix (Berguedà) i a l'escola Era de Dalt de Tona (Osona). Es tracta de municipis situats en comarques que finalment no van patir cap actuació del cos policial.
On sí que van intervenir els agents estatals va ser a l'Anoia, a Sant Martí Sesgueioles. Però, segons l'informe, la Guàrdia Civil pretenia actuar en quatre col·legis més de la comarca, dos dels quals a Argençola (al local social i a l'Ajuntament), un a Jorba i l'altre a Montmaneu. Però també ho va acabar desestimant adduint raons de seguretat.
A la resta de Catalunya, la Guàrdia Civil pretenia també intervenir al nucli de Castellciutat (al terme de la Seu d'Urgell) i a dos pobles del Segrià, Alcarràs i Massoteres. En el cas d'Alcarràs, especifiquen que els agents es van trobar una concentració de «mil persones», algunes de les quals amb «actitud gairebé violenta», davant del col·legi electoral.
D'altra banda, la Guàrdia Civil revela en aquest informe que no va actuar en set col·legis electorals perquè ja se'ls va trobar clausurats. Eren col·legis de Sant Vicenç dels Horts (Baix Llobregat), les Oluges (Segarra), Tarroja (Segarra), la Bisbal d'Empordà (Baix Empordà), Cornellà de Terri (Pla de l'Estany), Querol (Alt Camp) i el Pont d'Armentera (Alt Camp).
L'informe de la Guàrdia Civil desgrana cadascun dels 51 operatius policials que sí que va desplegar físicament en els col·legis electorals seleccionats, la majoria dels quals al matí i al migdia, però alguns també a la tarda, tot i que no entra a argumentar per quin motiu es van frenar les actuacions a partir de certa hora. Sobre els motius per seleccionar els col·legis afectats, l'informe es limita a assenyalar que es van triar els punts que es van considerar «de més eficàcia», en funció de la concentració de persones que hi havia «i de les rutes d'accés i sortida».
En el document, la Guàrdia Civil assegura que hi va haver 55 guàrdies civils contusionats a tot Catalunya, «incidents» en 20 col·legis, i que va ser «necessari» treure les porres en 17 casos. L'informe afegeix que es van desactivar 48 punt de votació, però no esmenta en cap moment el nombre de ferits que van causar els agents. Per últim, en cadascun dels 51 llocs on van acudir, ressalten que els mossos d'esquadra presents «van mantenir una actitud passiva».
