Passatgers del tren de rodalia que ha descarrilat aquest matí a Vacarisses a causa d'una esllavissada de terra han relatat que durant els segons que ha durat l'accident han tingut la sensació d'estar vivint "un terratrèmol molt bèstia" o "estar caient per un barranc".
L'accident, en el que ha mort un viatger de 36 anys, ha passat poc després de les sis del matí a Vacarisses, on un tren de la línia 4 de Rodalies, que cobreix la ruta Sant Vicenç de Calders-Manresa, ha descarrilat per una esllavissada de terra i roques causat, segons les primeres hipòtesis, per les pluges que han caigut a la zona als últims dies.
En l'accident han resultat també ferides 49 persones, la majoria lleus, que han estat traslladades a diversos centres hospitalaris de Catalunya, entre ells l'hospital Parc Taulí de Sabadell o la Mútua de Terrassa. A aquest últim centre han derivat Gabriel De Toro i José Santín, dos companys de feina que viatjaven en el primer vagó del tren accidentat i que han quedat ferits lleus, malgrat la intensitat de l'impacte.
En declaracions als periodistes, De Toro, que ha patit un trencament fibril·lar a la cama i un fort impacte a les costelles, ha assegurat que els passatgers han viscut l'accident "amb molta por", sobretot perquè al principi no sabien què és el que havia passat.
"Era com si ens matéssim, ens hem vist com morts. Ha caigut la muntanya, el maquinista ha frenat corrent i ha descarrilat el tren", ha explicat De Toro, que ha dit que una de les portes del seu vagó "ha sortit volant" i ha caigut en el tercer comboi.
"El maquinista ha fet una frenada de cop, la gent a sobre de nosaltres, han saltat els motors de l'aire condicionat, les portes... un disbarat", ha subratllat De Toro, que ha apuntat que en aquest tram de via es produeixen esllavissaments sovint i les autoritats pertinents "haurien de prendre mesures, posar xarxes i fer-ho millor".
El seu company, José Santín, ha descrit allò viscut com si hagués succeït "un terratrèmol molt bèstia, una cosa brutal". "Hi ha hagut molta confusió, feia la impressió que estàvem caient per un barranc i he dit: 'be, quan arribem a baix, s'ha acabat", ha declarat. Quan el tren s'ha detingut, Santín ha pensat: "Bé, al menys estem vius i podem caminar".
Fins a la Mútua de Terrassa s'ha acostat també Antonia Molina, dona d'una de les 133 persones que anaven a bord del tren. El seu marit, José Antonio Montes, l'ha trucat a primera hora del matí per comunicar-li que el tren havia descarrilat i que el traslladaven a l'hospital, tot i que no estava greu.
"Té unes vèrtebres trencades i l'operaran en dos o tres dies, però està malament perquè tanca els ulls i es posa a plorar. És una experiència molt dolenta la que ha tingut. Tanca els ulls i veu com les persones volen, els seients volen i un home que tenia al costat mort. Psicològicament el veig bastant malament", ha explicat Molina.
