Joan Gomà, veí de Sant Vicenç, havia agafat el tren per anar a treballar a Terrassa. «Anava al primer vagó, assegut d'esquena a la direcció en què viatjàvem, per la qual cosa suposo que he estat de sort». «Anava mig endormiscat però de sobte ha marxat la llum i hem començat a sentir unes sotragades molt fortes. Semblava un Dragon Khan, perquè tot trontollava i hi havia molt terrabastall». Recordava que el revisor anava amunt i avall demanant com estava tothom i mirant si hi havia ferits. «A dins hem quedat completament a les fosques, ja que a fora també era fosc del tot, i molts hem anat engegant la llanterna del mòbil per veure'ns-hi i mirar com estava tothom. El vagó ha quedat inclinat fora de la via, però no bolcat». Segons Gomà, hi havia portes que de la mateixa topada havien quedat arrencades «i alguns, quan ens hem anat refent de l'ensurt, hem anat sortint fora del tren, hem abrigat gent i ens hem quedat al voral, al costat del tren, perquè com que tot era fosc no sabíem ni on érem ni si podíem arribar a algun lloc, fins que han arribat els equips d'emergència».
