«Papa, deixa de picar la mama, que la mataràs». La Pat no es traurà mai del cap les paraules que va pronunciar la seva filla, quan tenia 6 anys, mentre veia com el seu pare apallissava la mare. «Vaig aguantar vuit anys les pallisses, per por i per vergonya, i també per les meves filles», explica. «Volia que les nenes poguessin viure en una casa amb el pare i la mare, és a dir, amb una família. Però ara recomano a totes les víctimes que, al més mínim maltractament, deixin la relació i denunciïn els fets. Que no aguantin com vaig fer jo», afegeix. «Jo creia que, malgrat tot el que em feia a mi, ell era un bon pare per a les meves filles. Però, realment, un pare que pega la mare davant de les nenes, en té molt poc, de pare», assenyala.

La Pat té 40 anys, resideix al Bages i prefereix mantenir l'anonimat. Pat, de fet, és un pseudònim per ocultar la seva identitat real. Ara fa dos anys i mig va prendre la decisió d'abandonar la relació, fugint dels maltractaments, i es va establir amb les nenes a casa dels seus pares. Feia vuit anys que havia estat convivint amb el seu agressor, i, a partir de llavors, encara no se'l va poder treure de sobre. «Em va continuar assetjant pel carrer i un dia, fins i tot, em va fer 92 trucades al telèfon mòbil. Poca estona després, vaig rebre una trucada dels Mossos demanant-me si estàvem bé. Ell els acabava de trucar per dir-los que els donaria molta feina perquè em mataria». L'home va ser detingut i va ingressar durant un any a presó provisional.

La relació, tal com relata la Pat, va començar ara fa deu anys. «El vaig conèixer en un bar, i va ser com un amor a primera vista. I vam anar a viure junts al cap de tres mesos», explica. Segons afegeix, al principi tot anava bé, fins que es va quedar embarassada i es va agafar la baixa per problemes de conciliació del son. «Vam passar a conviure moltes hores junts. I, de cop, van començar a produir-se les agressions, que es van acabar convertint en una rutina», lamenta.

Com va reaccionar el primer dia que la va pegar? «Em vaig quedar tan parada que no vaig tenir capacitat de reacció. No vaig fer res. Estava embarassada i només pensava en la nena, que no li hagués fet mal a ella. I vaig pensar que potser, per un dia, no passava res. Però, és clar, les agressions es van produir durant més i més dies... i això durant vuit anys. De forma contínua».

La Pat relata episodis molt durs. «Em tirava a terra, m'agafava del cap i em donava cops de cap contra la paret. Sempre deia que sabia la manera de pegar-me sense deixar empremta, perquè coneixia les tècniques. I, de fet, mai no he sortit de casa amb un ull morat», relata. Amb el pas dels anys, ha tingut problemes de salut greus com a conseqüència d'aquelles agressions. «Tinc una neuràlgia al trigemin, de la qual em vaig haver d'operar. És un nervi del cap que no va pel seu camí. És una conseqüència de tenir els ossos del crani moguts, segons em van explicar els metges, tot i que no poden atribuir-ho a una causa concreta», explica. «Però és evident que era pels cops que em provocava», diu.

Recorda amb molta «angoixa i vergonya» tots aquells vuit anys de maltractaments. «Sobretot, sentia molta vergonya. De preguntar-me que com podia ser que jo, que sempre he estat una dona dura, em pogués trobar en aquesta situació. No sabia què fer, ni com reaccionar, si marxar, si no marxar, quedar-me...», lamenta. Tal com afegeix, «em feia xantatge amb les nenes. Em deia que si me n'anava no les tornaria a veure més. Fins que un dia, la meva filla petita, de 6 anys, es va ficar al davant: i li va demanar que em deixés de pegar, perquè podia arribar-me a matar. I va ser aquí quan vaig dir prou».

Va decidir-se a marxar de casa amb les seves filles, quan es va recuperar de la baixa de l'operació. «Ell, llavors, estava amb una noia, però per mi podia fer el que volgués. M'era ben bé igual. Jo em vaig esperar a recuperar-me de l'operació, i vag marxar amb les meves filles a casa dels meus pares». Al principi, encara no va denunciar els fets als Mossos, però al cap de poques setmanes es va veure obligada a fer-ho, perquè ell la insultava i l'amenaçava quan se la trobava pel carrer. «Vaig denunciar-lo i vaig aconseguir una ordre d'allunyament. Però no la va respectar. Fins que va arribar el dia que em va assetjar amb 92 trucades al telèfon mòbil. I, després, unes quantes més al telèfon fix, que vaig haver de desconnectar. Poc després, ell va trucar als Mossos, i els va avisar que em mataria», explica la Pat. «Jo no ho sabia. I, de cop, vaig veure arribar davant de casa dels meus pares vuit patrulles dels Mossos». L'home va ser detingut i enviat un any a presó.

Va sortir de Lledoners l'any passat, en situació de llibertat condicional, però al cap d'unes setmanes va tornar a trencar l'ordre d'allu-nyament. «Hi va haver un dia que em va tornar a trucar de forma insistent», motiu pel qual va reingressar a la presó. L'home va anar a judici fa poques setmanes, amb una petició per part de la fiscalia de quatre anys i nou mesos de presó, segons l'escrit de conclusions al qual ha tingut accés aquest diari. El cas, actualment, està en espera de sentència. «Estic contenta perquè, des que vaig denunciar els fets, la policia i la justícia sempre m'han ajudat, suposo que és perquè vaig patir fets molt greus», constata.

La Pat, lògicament, ha necessitat molt de temps per recuperar-se de tota aquesta situació, una recuperació que continua fent. Segons explica, «a banda de totes les sessions amb una psicòloga, hi ha una cosa que m'ajuda molt: vaig als instituts a fer xerrades als adolescents». Tal com afegeix, «m'ho va proposar la mateixa psicòloga, de fer-ho. Ho faig per ajudar. Sobretot, els explico com es pot preveure que una persona sigui una maltractadora. Per exemple, si et controla el telèfon mòbil». Quan ho diu, «sempre hi ha algun adolescent que fa cara de pensar que potser ho està fent», diu la Pat.

I el que també intenta desmitificar, ja en les mateixes xerrades, és la idea de l'amor incondicional. I ho explica de forma gràfica: «No existeixen les mitges taronges. Cadascú és una sola taronja, que va per lliure. I això és el que han de tenir clar», conclou.