«Anava mig adormida, escoltant música, i de cop hi ha hagut una sacsejada molt forta, hem anat d'una banda a l'altra i s'han apagat els llums i s'ha aturat el motor del tren. Jo estava molt confosa i molt nerviosa, però hi ha hagut gent més gran que ràpidament han començat a trencar els vidres per poder sortir, i un altre ha trobat com obrir la porta. En un moment érem fora. S'ha creat un clima de solidaritat i d'humanitat especial. Tothom ajudant». És el relat de Núria Soler, jove manresana de 18 anys, que ahir al matí havia agafat aquest primer tren perquè és el que li permet arribar a les 8 al centre Alomar, on fa pràctiques de diagnòstic per la imatge, els estudis que està cursant. Soler viatjava al darrer vagó, l'únic que va quedar «més o menys» sobre la via. Aquest grup que viatjava al final del comboi va quedar separat de la resta, en els vagons de davant és on hi va haver més ferits. La jove manresana va explicar que se'ls va fer llarga l'estona d'espera fins que van arribar els serveis d'emergència, però destaca la bona atenció rebuda. I l'interès del personal de Renfe.
