La Generalitat s'ha personat aquesta setmana com a acusació popular en totes les causes judicials obertes contra la Guàrdia Civil i la Policia Nacional per les càrregues de l'1-O, incloent la que se segueix al Jutjat d'Instrucció 2 de Manresa, segons ha pogut saber Regió7. I ho ha fet incorporant un escrit de la consellera de Presidència, Elsa Artadi, en què acusa les policies estatals d'«actuacions violentes i desproporcionades» i d'haver «incomplert» l'ordre del TSJC que demanava no alterar la convivència ciutadana.
En total, els serveis jurídics de la Generalitat s'han personat en quinze jutjats d'arreu de Catalunya, tots aquells que ja tenien investigacions obertes per les actuacions de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional l'1-O. Segons han especificat fonts del Govern a aquest diari, són els jutjats de Barcelona, Manresa, Gavà, Arenys de Mar, Sabadell, Mataró, Rubí, Girona, Tarragona, Valls, Amposta, Reus, Tortosa, Lleida i Solsona (en aquest últim cas, per les càrregues de l'1-O a Ponts, a la Noguera).
La personació de la Generalitat com a acusació popular va ser anunciada el 2 d'octubre passat pel President Quim Torra al Parlament. Posteriorment, el 18 d'octubre, la consellera de Presidència, Elsa Artadi, va adreçar al Gabinet Jurídic de la Generalitat l'ordre per comparèixer a tots els procediments judicials, que s'ha fet efectiu ara. Aquest document, que inclou els arguments jurídics per exercir l'acusació, ha estat incorporat a cadascun dels jutjats afectats, de manera que servirà de base per a les actuacions dels lletrats del Govern.
Els agents «van participar en actuacions violentes»
En aquest escrit, Artadi manifesta que l'1-O els agents de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional «van participar en actuacions violentes i desproporcionades a tot Catalunya, amb una manifesta pertorbació de la pau pública i amb un incompliment de les ordres judicials adreçades pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya a totes les forces i cossos de seguretat». Segons recorda, la interlocutòria del TSJC sobre la retirada d'urnes preveia que «les mesures adoptades en cap cas podien afectar la normal convivència ciutadana».
Per aquest motiu, la Generalitat considera «procedent» comparèixer com a acusació popular en totes les investigacions contra les policies estatals «per determinar les persones directament responsables dels fets denunciats, així com qualsevol altra persona que, per la seva relació directa, hagués col·laborat de forma activa i conscient a la comissió del delicte i en fos responsable penal».
A partir d'ara, doncs, totes les vistes judicials que se celebrin sobre les actuacions de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional l'1-O inclouran la presència d'un advocat de la Generalitat, que farà d'acusació popular. Per exemple, en el cas del Jutjat d'Instrucció 2 de Manresa, que investiga les càrregues policials a Sant Joan de Vilatorrada, Callús, Castellgalí i Fonollosa, el lletrat del Govern acompanyarà els advocats voluntaris manresans que ja exerceixen l'acusació particular, en representació dels 50 ferits al conjunt del Bages. Fins ara, havien exercit l'acusació contra la Guàrdia Civil de forma solitària.
Per aquest motiu, el coordinador dels advocats de l'1-O de Manresa, David Casellas, es mostrava ahir satisfet per la compareixença judicial de la Generalitat. «Per a nosaltres, té un immens valor de suport a les víctimes que representem, que fins ara i durant massa temps han estat molt soles», lamenta. Segons afegeix, «ens reafirma en la nostra feina en defensa de les víctimes, una feina sense la qual ara la Generalitat ja faria tard. Nosaltres estem exercint l'acusació particular des del primer dia», assenyala.
