«El sistema assistencial és un engranatge que funciona molt bé. Però l'Oleguer tenia, a més, un àngel de la guarda que el va ajudar a tirar endavant», diu convençut Jordi Calafell, infermer del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM) de Manresa, mentre es mira Oleguer Prada, que no para quiet, amunt i avall, pel parc de l'Agulla de Manresa. «És sensacional veure'l tan bé. I sorprenent. Va fer una recuperació bestial, en només un mes», constata, impressionat, un company seu del SEM, el tècnic Lars Serra.

Calafell i Serra, juntament amb la metgessa Alba Gangolells i el tècnic Javi Anido, van ser els quatre professionals del SEM que van atendre l'Oleguer el 31 de gener passat, quan acabava de ser atropellat per un cotxe a Sant Joan de Vilatorrada. El nen, de 9 anys, va resultar ferit crític, per un traumatisme cranioencefàlic, i va ser traslladat en helicòpter a l'Hospital de Sant Pau de Barcelona, on va ser intervingut amb èxit. Malgrat la gravetat inicial del seu estat, va sortir de l'hospital un mes després, sense ni una seqüela, i aviat va tornar a fer vida amb normalitat.

El seu cas ha estat un dels dotze seleccionats pel SEM a tot Catalunya per incloure'l en el calendari solidari de la institució. S'hi recullen dotze fotografies de retrobaments emotius de pacients i professionals del SEM que rememoren els casos en què l'actuació mèdica va ser crucial per salvar la vida dels pacients.

I la intervenció que el SEM va oferir a l'Oleguer va ser, sens dubte, cabdal. Ho té clar la mare del nen, Elisenda Alzúria. «Els estaré sempre molt agraïda. Són els que han salvat el meu fill», afirma.

De fet, té paraules d'agraïment per a tothom. «Per a mi, és tot el conjunt: el metge del CAP de Sant Joan, que va ser el primer a arribar, el SEM, la Policia Local (que va buidar un pàrquing exterior perquè hi pogués aterrar l'helicòpter), la gent de l'helicòpter, els metges de l'hospital, etcètera», destaca. Ella, un cop l'Oleguer va haver sortit de l'hospital, va anar a agrair la feina personalment, un per un, tots als professionals que havien intervingut d'una manera o altra en el cas del seu fill: «Per desgràcia, avui en dia, no se'ls dona les gràcies de la manera com se'ls haurien de donar. Ja sabia que, quan ells deixessin l'Oleguer a l'helicòpter, quedarien tocats. Són persones».

L'equip del SEM admet que sí, que el cas de l'Oleguer els va afectar. «Al mateix lloc de l'accident, òbviament, no. Has d'estar pendent de la feina, no hi ha temps per pensar en res més. És un procés automàtic», diu Javi Anido.

Però la cosa va canviar quan van acabar la feina. «Llavors, és quan surt tot», admet Lars Serra. De fet, ho reconeixen, poden tornar tocats de qualsevol servei, però si afecta un nen, més. «Hi ha un moment que surten les emocions i que ens hem de posar a plorar. Qui de nosaltres digui que no ha plorat mai en un servei així, menteix», assenyala Jordi Calafell.

Casos d'èxit com el de l'Oleguer, afegeix, «et fan pensar que la nostra feina val la pena. I compensen altres moments, ja que, per desgràcia, no tothom tira endavant». Javi Anido assenteix: «No tots els serveis surten com voldríem. I quan surt bé, arribes a casa inflat, no toques de peus a terra!», diu.

La foto del calendari es va fer a l'agost al parc de l'Agulla. I hi surten tots cinc, en una piragua, al llac. Aquell va ser el primer cop que, després de l'atropellament, els professionals del SEM veien l'Oleguer, per l'evolució del qual ja s'havien interessat. Alba Gangolells se'n feia creus, com la resta: «Vam veure que era un nen normal, com si no li hagués passat res! Sorprèn molt que no tingui cap seqüela, veus realment que has ajudat en alguna cosa», afirma.

Òbviament, tots cinc ja han comprat el calendari. Els diners es destinaran a dos projectes de l'ONG Save the Children. Es poden comprar a l'Abacus o a la web del SEM ( sem.gencat.cat).