La fiscalia d'àrea de Manresa, que el setembre del 2017 va obrir diligències contra cinc alcaldes de la Catalunya Central per haver signat els decrets de convocatòria de l'1-O, va arxivar ahir la causa contra dos d'ells, el de Manresa, Valentí Junyent, i el de Moià, Dionís Guiteras, en concloure que no van desobeir el Constitucional i que no van participar activament en l'organització del referèndum.

De moment, no ha transcendit si ha fet el mateix amb els altres tres batlles que investigava, Montse Venturós (Berga); Aleix Auber (Capellades) i Jordi Fàbrega (Sant Pere de Torelló). El fiscal en cap de Manresa, Ramon Menac, va obrir diligències contra tots cinc arran d'una instrucció de la Fiscalia General de l'Estat que ordenava que s'investiguessin els ajuntaments que haguessin signat el decret. Alguns dels alcaldes afectats d'altres zones de Catalunya també han rebut els darrers dies notificacions d'arxivament dels seus casos.

En les resolucions que han rebut Junyent i Guiteras, a les quals ha tingut accés Regió7, el fiscal assenyala que el decret de convocatòria de l'1-O era «un acte de mera adhesió» i no pas «un acte de disposició de béns públics». Segons afegeix, no van ser els alcaldes els qui van autoritzar l'habilitació dels locals municipals, «sinó que era la mateixa llei de referèndum la que ho disposava».

I, pel que fa a cadascun dels col·legis municipals que es van habilitar a Manresa i a Moià, el fiscal conclou que les claus d'accés les tenien «multitud de persones» i que cap d'elles no va rebre l'ordre directa dels alcaldes d'obrir-los.

Tant Junyent com Guiteras es van acollir al seu dret a no declarar, el dia que van ser citats a fer-ho, el 2 i el 6 d'octubre del 2017, respectivament. Per la seva banda, els secretaris dels respectius ajuntaments, després de ser requerits sobre això, van lliurar al fiscal una còpia dels documents (que eren un model que havien estat enviats per les associacions de municipis independentistes).

Una signatura «escanejada»

En el cas del secretari municipal de Manresa, va fer constar al fiscal que el decret signat per Junyent «no està numerat ni incorporat a cap llibre de resolucions» i que «la signatura de l'alcalde no és original, sinó que és una impressió d'una signatura escanejada».

El fiscal també va demanar als Mossos que l'informessin de quins locals municipals s'havien utilitzat en el referèndum a Manresa i a Moià, i que prenguessin declaració als responsables d'aquests col·legis, per determinar si havien rebut alguna instrucció directa dels alcaldes.

Per aquest motiu, els Mossos, pel que fa a Manresa, van interrogar els responsables de l'Escola d'Art, del Casal de les Escodines, del Conservatori de Música i del centre d'infantil Sant Pau, mentre que, pel que fa a Moià, van prendre declaració a la directora de la biblioteca municipal.

Després de llegir les seves declaracions, el fiscal ha conclòs que, en tots els locals afectats, hi havia «moltes persones» que disposaven de les claus d'accés. I assenyala que cap dels responsables dels locals no va rebre cap instrucció dels alcaldes per obrir els centres com a punts de votació.

Per tot plegat, el fiscal conclou que no hi ha prou elements per considerar que Valentí Junyent i Dionís Guiteras «haguessin incomplert el requeriment del TC, ni que haguessin col·laborat efectivament en la celebració del referèndum», per la qual cosa acorda l'arxivament de les diligències a tots dos.