L'Audiència de Barcelona ha absolt per falta de proves el divuitè i últim acusat de l'agressió neonazi davant la sala Stroika de Manresa el 2012, Pedro M. M., de 46 anys i veí de la Canonja (Tarragonès). L'home, que va ser jutjat ara fa dos mesos, va ser incriminat poques setmanes després que se celebrés el macrojudici contra la resta d'implicats. La fiscalia, que estudia ara si presenta un recurs a la sentència, demanava per a Pedro M. M. 23 anys de presó.

L'agressió va tenir lloc el 23 de març del 2012, quan nombrosos neonazis provinents de diferents punts de Catalunya es van reunir a Terrassa per adreçar-se junts fins a la sala Stroika de Manresa, que aquella nit acollia un concert antifeixista. Un cop allà, vestits amb passamuntanyes i armats amb barres de ferro i pals, van agredir aleatòriament dos adolescents que estaven a l'exterior de la sala, un dels quals va resultar ferit crític. També van llançar una bengala encesa a l'interior d'un cotxe amb cinc ocupants, que van sortir-ne il·lesos.

El judici del cas, celebrat el juny del 2014, va permetre condemnar deu acusats a penes d'entre 16 i 19 anys de presó, mentre que sis implicats més van quedar absolts. Un dissetè detingut, menor d'edat, també va ser condemnat.

El setembre d'aquell any, els Mossos van detenir Pedro M. M, sota l'acusació d'haver participat també en els fets. Era, de fet, l'únic component del grup que fins aleshores no havien pogut identificar. L'home va ser jutjat fa dos mesos, i ara l'Audiència l'ha absolt.

En la sentència, a la qual ha tingut accés Regió7, el tribunal no considera prou fiables les tres principals proves que hi havia contra Pedro M. M. Una d'elles era la declaració d'un veí de Tarragona que l'incriminava en el cas (perquè, segons va explicar, el mateix Pedro M. M. li ho havia confessat un any després dels fets). L'Audiència, però, no considera prou creïble la seva versió, ja que creu que entre ells dos no hi havia cap relació de confiança i perquè tots dos es van acabar acusant mútuament d'extorsió.

Els Mossos, d'altra banda, asseguraven que havien pogut identificar Pedro M. M. en les imatges gravades per la càmera de seguretat d'un bar del Pont de Vilomara, on nombrosos dels agressors van anar després dels fets. Tot i així, l'Audiència considera que les imatges són de mala qualitat i que no permeten reconèixer clarament l'única persona que, durant el primer judici, no va poder ser identificada, i que presumptament seria Pedro M. Per últim, la resolució tampoc no valida, per inconsistent, la prova sobre les trucades que l'acusat va dur a terme el dia dels fets.