L'Audiència de Barcelona ha desestimat el recurs presentat pels advocats del Bages per l'actuació policial a l'escola Joncadella de Sant Joan de Vilatorrada l'1-O que demanava practicar noves proves per determinar si l'ús de la força havia estat justificat, i ha descartat que hi hagués excés policial, segons ha pogut saber en exclusiva Regió7. Malgrat això, la resolució del tribunal provincial -a la qual ha tingut accés aquest diari- aporta un element nou i positiu per als interessos dels ferits perquè assegura que «els ciutadans es van resistir pacíficament», conclusió que contradiu la fiscalia del Tribunal Suprem i l'atestat de la Guàrdia Civil que asseguraven que la resistència dels votants havia estat «violenta».

La interlocutòria desmunta la versió dels guàrdies civils que assegurava que els votants s'havien resistit de manera «activa» i admet, en lloc d'això, que l'actitud de la gent va ser «pacífica i passiva». En declaracions a aquest diari, el coordinador dels advocats voluntaris de l'1-O al Bages, David Casellas, ha qualificat aquest aspecte de la decisió de l'Audiència com a «importantíssim» i «molt positiu» perquè «desmunta el relat del Tribunal Suprem contra els líders del Procés», en el qual l'acusació aportava vídeos i proves dels fets ocorreguts en diferents centres del Bages amb l'objectiu de demostrar que l'actitud dels votants havia estat violenta.

La darrera resolució de l'Audiència contrasta amb la interlocutòria del Jutjat d'Instrucció número 2 de Manresa, objecte del recurs per part dels ferits a l'escola Joncadella -entre els quals hi ha Jordi Pesarrodona-, que deia que «l'actitud de les persones allà congregades no es pot qualificar de passiva, i l'operatiu va haver d'apartar-les una a una davant de la seva resistència activa». També contrasta amb l'atestat de la Guàrdia Civil, que argumentava que els votants es van oposar «fortament formant pantalles humanes a la porta principal i barricades amb mobiliari de l'escola». En la mateixa línia s'expressava la fiscalia del Suprem, que descrivia en el seu relat que «més de 400 persones van bloquejar l'accés dels agents de la Guàrdia Civil al centre de votació, propinant cops de peu i empentes, i obligant els agents a arreplegar-se davant la greu resistència que van oposar».

Segons Casellas, els advocats bagencs ja han facilitat la nova resolució del tribunal provincial als advocats de les defenses dels acusats per rebel·lió i sedició «perquè en facin l'ús que correspongui a fi de deixar clar com van succeir realment els fets de l'escola Joncadella» l'1-O.

Així doncs, aquesta interlocutòria se suma a les altres proves bagenques que han aportat les defenses per al judici del Suprem, que és previst que arrenqui el proper mes de febrer. Una de les fonamentals serà la resolució, també de l'Audiència, que reconeix excessos policials en l'actuació de la Guàrdia Civil a l'IES Quercus de Sant Joan i en què demana imputar el cap del dispositiu (vegeu Regió7 del 16 de generRegió7).Ús de la força «proporcionat»

De tots els recursos presentats pels advocats bagencs contra les resolucions de la jutgessa de Manresa per denegar la pràctica de noves proves, el de l'escola Joncadella era l'últim que quedava per resoldre. Els dels ferits de Callús i Castellgalí també van ser desestimats per l'Audiència de Barcelona. La resolució més favorable és la que fa referència als fets de l'IES Quercus, ja que considera que l'entrada per la força al col·legi era «innecessària» perquè era un referèndum «sense conseqüències jurídiques».

En canvi, el tribunal va validar el dispositiu policial dut a terme a Fonollosa, tot i que va ordenar a la jutgessa de Manresa imputar els tres guàrdies civils que van emmanillar un veí al mig de la plaça per un presumpte delicte de detenció il·legal.

En desestimar el recurs d'apel·lació dels ferits a l'escola Joncadella, es descarta seguir investigant els agents que van carregar contra els votants, entre els quals hi havia Pesarrodona, a l'entrada del centre. Segons la interlocutòria, «per entrar a l'edifici era necessari l'ús de la força/violència, en cas que els advertits ciutadans congregats es mantinguessin en la seva actitud indòcil d'impedir que entrés la força pública». L'Audiència destaca, a més, que el cap de l'operatiu va decidir aturar-lo «ràpidament» per «evitar danys majors als ciutadans que es resistien pacíficament».

Per tot això considera que les lesions sofertes pels recurrents estan justificades i que l'ús de la força s'ajusta als principis de congruència, oportunitat i proporcionalitat. És a dir, que l'actuació de la Guàrdia Civil va ser proporcionada. «Encara que el cap del dispositiu l'aturés, nosaltres seguim defensant que no calia fer ús de les porres en cap moment», ha valorat l'advocat David Casellas.

A banda del regidor santjoanenc Pesarrodona, que va caure a terra mentre era arrossegat pels agents i colpejat amb porres mentre intentava impedir el seu pas a l'escola, entre els cinc ferits que esmenta la resolució a la qual ha tingut accés Regió7 també hi ha Joan Bargués, el votant que va estar a punt de perdre un dit després d'enganxar-se'l amb una porta metàl·lica que estava sent colpejada pels antiavalots a l'entrada del centre escolar.