A continuació es detallen totes les proves bagenques de l'1-O que les defenses han aportat en el judici del Suprem, per desmuntar les acusacions de violència de la fiscalia i de l'Advocacia de l'Estat, i per palesar els excessos policials que hi va haver durant la jornada del referèndum.
DECLARACIÓ DE QUATRE FERITS PER LES CÀRREGUES POLICIALS
Si el Suprem accepta el seu testimoni, al macrojudici del procés declararan el regidor de Cultura de Sant Joan de Vilatorrada, Jordi Pesarrodona (que va resultar ferit pels cops de porra dels agents), i l'alcalde de Callús, Joan Badia (que va rebre l'empenta d'un guàrdia civil que el va fer caure a terra). També declararan dos ciutadans més que van resultar ferits per les càrregues policials en altres pobles bagencs.
DECLARACIÓ DE QUATRE ADVOCATS TESTIMONIS
L'1-O, el Col·legi d'Advocats de Manresa va destinar advocats voluntaris a cadascun dels col·legis electorals del Bages, per tal d'assistir jurídicament qualsevol incidència que pogués sorgir. Els advocats que eren a Sant Joan, Callús, Castellgalí i Fonollosa van ser testimonis directes de les càr-regues, per la qual cosa també han estat proposats a declarar.
IMATGES DE LES CÀRREGUES
Les defenses també han aportat al Suprem vídeos amb imatges de les càrregues policials als col·legis afectats de Sant Joan, Callús, Castellgalí i Fonollosa.
INFORMES FORENSES DELS FERITS
També s'ham entregat com a document de prova els informes forenses que acrediten les lesions que van patir 50 veïns del Bages a causa de les càrregues. S'han aportat amb el consentiment dels afectats.
LA RESOLUCIÓ QUE RECONEIX LA VIOLÈNCIA POLICIAL A SANT JOAN
Entre les proves aportades, també hi ha la resolució de l'Audiència de Barcelona en què veia excessos policials a l'IES Quercus de Sant Joan de Vilatorrada i en què demanava la imputació del cap de l'operatiu i la identificació de diversos agents. El tribunal provincial no veia justificada l'entrada per la força dels guàrdies civils.
L'ARXIU DE L'ACUSACIÓ D'ODI CONTRA JORDI PESARRODONA
El Jutjat d'Instrucció 2 de Manresa va haver d'arxivar els delictes d'odi i resistència que la Guàrdia Civil inicialment atribuïa a Jordi Pesarrodona per l'1-O, després que el cap de l'operatiu desmentís l'acusació. La resolució d'arxiu també la tindrà el Suprem.
ESCRITS DEL FISCAL DE MANRESA
També s'aportaran els escrits de la fiscalia de Manresa on instava la jutgessa manresana a investigar els possibles excessos policials dels guàrdies civils al Bages.
