La resolució de l'Audiència de Barcelona sobre l'actuació de la Guàrdia Civil(que va ser avançada dilluns per Regió7Regió7) avalava la intervenció policial, però no era el primer cop que ho feia: a final d'octubre, ja havia validat també els operatius de Callús, Castellgalí i Fonollosa. L'únic col·legi bagenc on l'Audiència ha qüestionat el dispositiu policial ha estat l'IES Quercus de Sant Joan.

Això no significa, però, que el criteri per avaluar els cinc dispositius hagi estat idèntic en tots els casos. D'una banda, per validar l'actuació en quatre col·legis, el tribunal ha utilitzat fins a tres arguments diferents per fer-ho. I, de l'altra, a l'IES Quercus de Sant Joan, l'Audiència ha censurat la força policial tot i que l'operatiu va ser molt similar al que hi va haver als desplegaments de Callús i a Castellgalí, que, en canvi, sí que han rebut el vistiplau del tribunal.

Aquestes diferències de criteri encara són més paradoxals si es té en compte que totes cinc resolucions han estat emeses per un mateix tribunal, el de la secció cinquena de l'Audiència, formada per cinc magistrats (en concret, per quatre jutgesses i un jutge). Però no tots ells han analitzat cada cas. De fet, només tres, de forma aleatòria, s'han encarregat de valorar cadascun dels dispositius policials del Bages.

El criteri personal de cada jutge, per tant, ha estat un dels factors clau d'aquestes diferències, però no l'únic. Els operatius també s'han tractat de manera diferent en funció de si la Guàrdia Civil va donar cops de porra o si, en canvi, es va guardar les defenses a la guantera i es va limitar a arrossegar els votants.

Al Bages, la Guàrdia Civil es va comportar de tres formes diferents. D'una banda, va entrar per la força als col·legis de Castellgalí, Callús i Quercus, tot donant cops de porra a tort i a dret, cosa que hi va deixar nombrosos ferits. De l'altra, també va accedir per la força a l'ajuntament de Fonollosa, però, en aquest cas, sense treure les porres ni els escuts. I, per últim, tot i voler entrar a la Joncadella, va renunciar a fer-ho.

Comencem per aquest últim cas, el de l'escola Joncadella de Sant Joan, el darrer que ha resolt l'Audiència. Tal com explicava Regió7 dilluns, el tribunal avalava l'actuació policial perquè «per evitar mals majors als ciutadans que es resistien pacíficament, els comandaments policials van decidir, amb bon criteri, donar per finalitzat l'operatiu policial». Abans d'aturar-lo, reconeix la resolució, diversos agents havien «agafat i arrossegat els qui estaven a primera fila, per apartar-los». En el transcurs d'aquella acció, «algun agent va utilitzar la porra contra algun d'ells, acció que no va continuar com a conseqüència de les instruccions del superior». Com que l'operatiu es va frenar, la resolució no castiga aquestes accions inicials.

Aquesta interlocutòria de la Joncadella ha estat signada pels jutges José María Assalit, Elena Guindulain i Alícia Alcaraz. Doncs bé, dos d'ells, Assalit i Guindulain, van ser els autors de la resolució de l'IES Quercus de Sant Joan, en què censuraven l'actuació policial i instaven la jutge de Manresa a imputar i identificar guàrdies civils, precisament perquè van fer servir les porres de forma indiscriminada. En la interlocutòria, deien, «no considerem que fos necessari colpejar amb defenses de forma inopinada i sorprenent», ja que «s'hauria pogut aconseguir el mateix resultat agafant i arrossegant els concentrats per la força». Si no hagués aconseguit, afegeix, la millor decisió era no entrar, per evitar ferits i perquè, en el fons, es tractava d'un referèndum «sense conseqüències jurídiques». La tercera jutge del tribunal, Rosa Fernández, va votar en contra de la resolució i en va fer una de pròpia en què defensava la intervenció policial.

Com al Quercus, els guàrdies civils també van entrar per la força a l'escola de Castellgalí i a la de Callús, donant cops de porra i d'escut contra la multitud congregada. En aquests dos casos, però, l'Audiència, a diferència del Quercus, aplaudeix l'actuació de la Guàrdia Civil, tot argumentant simplement que era l'única manera d'actuar «per complir l'ordre de la resolució judicial». Tot i que les actuacions policials van ser semblants a les de l'IES Quercus, a Callús i a Castellgalí els jutges conclouen que els agents «van fer servir la mínima força imprescindible». Val a dir que les dues resolucions van ser signades per un mateix trio de jutgesses: M. Isabel Massigoge, Alicia Alcaraz i Elena Guindulain.

Diferent és la valoració de la intervenció a Fonollosa, en una resolució que va ser signada per les jutgesses Massigoge, Guindulain i Fernández. En aquest cas, la interlocutòria també valida l'operatiu policial, però ho fa argumentant que «cap dels agents no portava escut» i que «tampoc no van esgrimir ni utilitzar la seva defensa». La seva actuació, afegeix la resolució, «es va limitar a retirar les persones que impedien l'accés a l'ajuntament, la majoria de les quals van ser apartades».

Tot i avalar, doncs, l'operatiu en si, la resolució, però, sí que admetia possible excés policial de tres agents en concret que van emmanillar un veí, per possible detenció il·legal, per la qual cosa han estat imputats.