El frau energètic continua en alça al Bages tot i els esforços d'Endesa per perseguir empreses i ciutadans que punxen la llum per evitar pagar-ne el rebut. La lluita de la companyia elèctrica per perseguir el consum fraudulent d'energia està donant els seus fruits en el conjunt de Catalu-nya, on s'ha reduït el 22,03% el nombre d'expedients oberts en un any, però a la comarca, en canvi, n'han detectat 758 casos nous, el que significa el 47,18% més. Són dades extretes d'un informe corresponen al 2018.

Fonts de la companyia remarquen a Regió7 que la reducció generalitzada de casos és deguda al fet que Endesa porta a terme «una lluita intensiva» contra el frau amb la col·laboració de les administracions públiques, els Mossos d'Esquadra i els cossos de Policia Local, però no tenen una explicació de per què aquesta tendència no s'ha donat al Bages. En el conjunt de la regió central, l'Anoia també registra un augment d'expedients oberts, però el que crida l'atenció és que en aquesta comarca la persecució del frau energètic ha aconseguit reduir la quantitat d'energia consumida fraudulentament. De fet, si es té en compte només la quantitat d'energia defrauda, les xifres indiquen que el 2017 a l'Anoia se'n van consumir 1.256 megawatts/hora(MWh) més que al Bages, on el consum va arribar als 6.499 MWh. L'any passat les dades van ser inverses. Al Bages va créixer el 28,47% la quantitat d'energia consumida amb mètodes antireglamentaris, mentre que a l'Anoia es va reduir aquest consum il·legal el 29,32%.

Tot i que la companyia elèctrica no té una resposta concreta per explicar les dades d'àmbit comarcal i municipal, les fonts d'Endesa atribueixen aquest ball de xifres al fet que «els gran defraudadors d'energia són empreses» que punxen fraudulentament la llum i a la gran quantitat d'energia que consumeixen. A una escala més reduïda, a la comarca de l'Anoia sobta que a Piera els expedients oberts per frau energètic hagin passat de 74 a 120 en un any, que superen fins i tot els casos detectats a la capital comarcal, Igualada (amb gairebé el triple de població), on es van obrir 95 expedients. De fet, Piera és una població que té 17 barris separats del nucli urbà i que estan repartits per tot el terme municipal.

Picaresca des de la crisi

Tot i que la majoria de consum fraudulent d'electricitat és conseqüència d'empreses que punxen la xarxa, la companyia assegura que també hi ha ciutadans, sense especificar-ne el percentatge, que «juguen amb la picaresca» per evitar de pagar el rebut de la llum. De fet, la lluita contra el frau energètic comença quan els responsables de la companyia s'adonen que arran de la crisi econòmica augmenta el consum de forma anòmala. Per aquest motiu, Endesa ha multiplicat en els últims anys els mitjans per combatre el frau mitjançant un augment de les inspeccions, un ús intensiu de les noves tecnologies i la utilització d'eines d'anàlisi massiva de dades, que fan que la detecció de la defraudació de fluid elèctric sigui cada cop més efectiva i se'n puguin detectar més casos.

Una picaresca que ha provocat talls continus a barris i carrers de Catalunya. Les fonts d'Endesa recorden el cas del desembre del 2017 al Barri Antic de Manresa, quan la companyia va afirmar que el corrent que agafava la Plataforma d'Afectades per la Hipoteca i el Capitalisme (PAHC) del Bages per al bloc ocupat del carrer de Sobrerroca 12 era la causa dels reiterats talls del subministrament elèctric al Barri Antic, malgrat que en aquell moment la companyia ho va acabar desmentint.

En aquest sentit, i entrant en la qüestió de la pobresa energètica, Endesa vol deixar clar que la persecució del frau energètic «és una problemàtica diferent». En els casos de frau, els tècnics tallen el subministrament. «Quan un usuari està registrat als Servies Socials de l'Ajuntament i es pot acreditar que és una persona vulnerable per la situació econòmica que travessa, la companyia no li talla la llum, encara que tingui factures endarrerides. Aquestes famílies estan protegides i no han de patir», expliquen les fonts d'Endesa a aquest diari. En aquest punt, membres de l'Aliança contra la Pobresa Energètica (APE) del Bages asseguren que a les assemblees dos ciutadans inscrits als Serveis Socials de l'Ajuntament de Manresa com a persones vulnerables han patit talls de llum. «No sabem com van acabar aquests dos casos perquè aquests testimonis no van tornar a les assembles per explicar si havien trobat alguna solució», explica Pau Llum (sobrenom que es posa un dels portaveus de l'organització per fer declaracions públiques).

Tot i que Endesa insisteix que el frau i la pobresa energètica són diferents, i incideix en el fet que els usuaris particulars que en cometen no són la majoria, fonts de l'APE consideren que les dades són un intent de «criminalitzar» persones que, tot i que no constar en els Serveis Socials, tenen greu problemes per afrontar el dia a dia i no poden assumir el cost del consum elèctric.

Risc per als ciutadans

Les fonts d'Endesa remarquen que «cal destacar i subratllar» que la defraudació de fluid elèctric pot suposar un greu risc per a la seguretat i la salut de les persones, tant per al mateix defraudador com per als que el rodegen, i alhora també es posa en risc la seguretat de les instal·lacions i dels béns immobles. En aquest sentit, durant els últims anys s'han registrat nombrosos casos d'incendis en instal·lacions i habitatges com a conseqüència d'aquestes manipulacions. Igualment, instal·lacions elèctriques manipulades poden provocar sobrecàrregues a la xarxa no previstes, amb la consegüent desconnexió de fusibles de centres de transformació, fet que es tradueix en talls de llum i un deteriorament de la qualitat del servei.

En el conjunt del país, la compa-nyia va detectar durant l'any passat prop de 26.400 casos de frau elèctric. Traduït en consum energètic, això significa que es van defraudar en tot Catalunya 289 milions de kWh -altrament anomenats quilowatts fantasma-, mitjançant mètodes anti-reglamentaris, com connexions il·legals a la xarxa elèctrica per part d'usuaris sense contracte, dobles connexions o manipulació dels equips de mesura.